L’independentisme debat què cal fer si l’Estat atura per la força l’1-O

BarcelonaTan bon punt el president de la Generalitat va signar el decret de convocatòria de l’1-O, l’Estat va evidenciar que aquest cop no actuaria amb la permissivitat del 9-N. A dos dies de la jornada electoral, el referèndum conviu amb el desembarcament de la policia espanyola, les amenaces de la fiscalia a alcaldes i directors d’escola i l’ordre judicial als Mossos d’Esquadra per evitar l’obertura dels col·legis electorals. “Votarem”, insisteix en públic el Govern, tot i que fonts de l’executiu i de tots els partits sobiranistes reconeixen en privat que a aquestes altures és difícil garantir que el referèndum sigui homologable i que decidiran quina ha de ser la següent pantalla del Procés en funció de com es desenvolupi la jornada electoral. Hi ha tantes possibilitats, i no totes depenen del que faci el Govern, que el sobiranisme no prendrà una decisió definitiva, com a mínim, fins al dia 2.

A priori, la llei del referèndum atorga caràcter “vinculant” a l’1-O i afegeix que es declararà la independència 48 hores després de la proclamació oficial dels resultats. Però, ¿i si no es poden obrir els col·legis? ¿I si se n’obren només alguns? ¿I si no es pot fer el recompte amb garanties? ¿I si s’ordena la detenció de Carles Puigdemont? Preguntes que s’està fent el sobiranisme, moltes de les quals no es podran resoldre fins diumenge a la nit.

Si la resposta a les incògnites és positiva per als interessos del Govern -si diumenge es vota amb normalitat i el sí és l’opció majoritària-, la setmana que ve hi haurà DUI al Parlament. Una declaració que amb tota probabilitat provocaria una nova reacció en contra de l’Estat. Ahir el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, va insistir davant de corresponsals de la premsa estrangera que el Parlament “declararà la independència” tal com estableix la llei del referèndum. És l’opció que ERC defensa com a inamovible. Per això -expliquen fonts del partit- es va forçar el PDECat a aprovar la principal llei de desconnexió abans de l’1 d’octubre. Els republicans prefereixen no especular públicament amb un referèndum descafeïnat per l’acció policial, tal com insistia ahir el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, en l’entrevista a l’ARA: “De moment fem un referèndum i ens hi hem de centrar. Després hi haurà temps per a tot”.

En la mateixa línia, el cap de setmana passat, al programa Salvados, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va afirmar que no preveu un escenari en què el referèndum no es pugui fer. Seria “subestimar” la capacitat del Govern i del poble català, va explicar. “¿Algú creu sincerament que l’1-O no votarem?”, es preguntava el 14 de setembre a Tarragona en l’acte d’inici de la campanya electoral. Ara bé, sobre la taula també hi ha una vaga general (que defensa activament la CUP i que ERC no descarta) i un tancament patronal per defensar el dret a decidir i denunciar la repressió de l’Estat. Sindicats, partits, patronals i entitats s’han sumat a la Taula per la Democràcia, que podria esdevenir un actor clau en el postreferèndum.

Però si la repressió de l’Estat impedeix que la jornada de diumenge s’assimili a una votació “com sempre”, ¿s’activarà el mecanisme que preveu la llei de transitorietat? Puigdemont ja va explicar que, si no hi ha referèndum, fer una DUI no és la seva opció “personal”. I tampoc la del seu partit. El portaveu del PDECat al Congrés de Diputats, Carles Campuzano, va explicar aquesta mateixa setmana que “la DUI no està prevista en el full de ruta del PDECat” i que l’escenari “desitjable” seria obrir negociació amb el govern espanyol per establir les condicions “del que hagin decidit els catalans”. Ahir Campuzano va matisar les seves paraules per explicar que, en cas que el referèndum sigui un “èxit”, s’hauria de declarar la independència al cap de dos dies.

Fins i tot, fonts de la CUP -el partit que tradicionalment més ha defensat la legitimitat de la DUI- reconeixen que l’escenari pot variar molt en funció de diumenge. Ahir, però, la seva portaveu parlamentària, Anna Gabriel, va recordar al Govern que “si guanya el sí, el 4 d’octubre es proclama la independència”. Fonts governamentals recalquen, però, que caldrà estudiar bé tot el que es visqui diumenge, i apunten que si no s’ha votat amb normalitat hi ha escenaris intermedis entre no fer res i declarar la DUI.

De moment, la primera conseqüència palpable d’aquesta incertesa és que JxSí i la CUP han decidit ajornar fins dilluns la reunió de la junta de portaveus que fixarà l’ordre del dia del ple del Parlament previst per a la setmana que ve. “Som en un moment excepcional i el més adient és que els òrgans de direcció del Parlament es reuneixin l’endemà del referèndum”, explicaven ahir fonts de la majoria sobiranista. La DUI no està descartada, però perd suports en cas d’un 1-O sense totes les garanties. Una de les que el Govern s’ha vist obligat a deixar pel camí és la Sindicatura Electoral. Avui, quan acaba la campanya electoral, el Govern preveu resoldre algunes de les incògnites -com ara qui farà l’escrutini- en una roda de premsa per parlar de l’1-O amb el vicepresident, Oriol Junqueras; el conseller de la Presidència, Jordi Turull, i el conseller Romeva.

La pressió policial no s’atura

El fet que la votació no es pugui dur a terme en condicions òptimes és, en bona part, a causa de la pressió judicial i policial que ha exercit l’Estat. Això ha provocat, per exemple, que les targetes censals no hagin arribat als 5,7 milions d’electors o que les notificacions als membres de les meses s’hagin vehiculat per mètodes poc ortodoxos. Ahir mateix la Guàrdia Civil va fer una nova actuació contra el referèndum escorcollant dues empreses d’Igualada. Segons fonts del ministeri de l’Interior, es van requisar 2,5 milions de paperetes i 4 milions de sobres a Palibex. Els agents també van detectar un centenar d’urnes que el responsable de l’empresa va assegurar que s’havien fet servir en les eleccions a la presidència del FC Barcelona, l’any 2015. Els adhesius del Barça i d’Estrella Damm situats a cada urna van convèncer els agents, que no se les van emportar. Abans la policia havia entrat a Events, empresa del mateix propietari que Palibex, tot i que allà no hi va localitzar material relacionat amb l’1-O.

En les últimes setmanes, la Guàrdia Civil ha requisat 12 milions de paperetes i 45.000 notificacions als membres de les meses. Tot i això, l’organització del referèndum no s’ha aturat. “A cada problema, una solució”, acostuma a dir el portaveu de la Generalitat, Jordi Turull. Ahir Puigdemont es va fer ressò a través de Twitter d’un vídeo que -sense dir quan ni on- mostra com s’imprimeixen les paperetes de l’1-O. El joc del gat i la rata continua amb les urnes com la principal peça de caça major i amb l’Estat determinat a impedir la votació costi el que costi. Almenys sembla que impedirà que es voti amb les seves pròpies urnes. Ahir -complint ordres del fiscal- la Guàrdia Urbana de Barcelona va començar a custodiar el magatzem on es guarden les urnes propietat de l’Estat que habitualment es fan servir a la capital catalana. A dos dies per a l’1-O, la majoria d’incògnites estan a punt de resoldre’s. Falta per saber què passarà després.