L’independentisme afronta una setmana clau pendent de Puigdemont

BarcelonaPendent de Carles Puigdemont i del Tribunal Suprem, l’independentisme afronta una setmana clau per desencallar la configuració de la mesa del Parlament i provar de desemboirar una part del camí cap a la investidura. El calendari comença a apressar -falten menys de 10 dies per a la sessió en què s’ha de constituir la cambra catalana i elegir-ne el president- i fins ara els contactes han sigut poc més que preliminars. Els principals dubtes que s’han de resoldre continuen damunt la taula. ¿Tornarà el president tal com va prometre en campanya? ¿Els diputats podran investir-lo a distància? ¿Qui serà el president del Parlament que ho autoritzi? JxCat, ERC i la CUP han de multiplicar aquesta setmana les converses per intentar dur algunes respostes a les reunions que cada partit té aquest dissabte. Tres reunions internes que poden ser determinants per al futur de la dotzena legislatura del Parlament.

La negociació entre els independentistes no és fàcil perquè la pressió judicial no s’atura i ho condiciona tot. També l’aritmètica parlamentària. El jutge del Suprem Pablo Llarena -que va veure dijous com altres magistrats del tribunal ratificaven la seva decisió sobre la presó d’Oriol Junqueras- tornarà a decidir dijous sobre la llibertat de Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Els dos primers són diputats electes de Junts per Catalunya, i en mans del jutge estarà també quin pot ser el seu nivell d’implicació en la legislatura que comença i si podran participar en els plens -i votar- amb normalitat o no.

Però, fora de la justícia, les principals cartes les té Carles Puigdemont. El seu equip més pròxim -repartit entre Brussel·les i Catalunya i que en bona part està format per la gent de confiança de Francesc Homs quan treballava a la Generalitat- es manté inalterable en la seva voluntat de restituir el president i el situa com l’única opció possible. Fins al punt que fonts de l’entorn de Puigdemont ja parlen sense embuts de forçar unes noves eleccions -es convocarien automàticament si abans del 31 de març no hi ha un nou president de la Generalitat- si no és possible dur a terme la investidura.

Però el desig de JxCat topa d’entrada amb una sèrie de dificultats. La més evident, que sobre Puigdemont pesa una ordre de detenció si trepitja Catalunya. Tot i que cada cop són més les veus dins la candidatura que opten perquè el president no torni si ha d’anar a la presó -l’utòpic pacte amb l’Estat per evitar-ho sembla descartat- i proposen una presidència a distància amb un govern més executiu que sí que seria a Barcelona, el seu equip més pròxim manté que Puigdemont tornarà si primer és investit pel Parlament. Per això, estudia aquests dies a fons el reglament de la cambra catalana buscant les escletxes que permetin al president jugar millor la seva partida.

Fonts pròximes al cap de l’executiu defensen que enlloc està escrit que el president hagi de ser físicament al Parlament per poder ser investit, però els lletrats de la cambra dubten d’aquesta tesi i podrien desaconsellar-la si algun grup -com és previsible- demana un informe sobre la viabilitat d’una investidura telemàtica. La nova mesa del Parlament, doncs, es pot veure sotmesa a tensió des del primer moment de la legislatura, rememorant els plens del 6 i 7 de setembre, però aquest cop amb la soga judicial ben present.

D’aquesta manera, la voluntat de Puigdemont de ser investit a distància condiciona també el nom del futur president del Parlament i de la resta d’integrants de la mesa. Qui ocupi el càrrec haurà d’assumir el xoc amb l’Estat. La primera opció de l’independentisme és que Carme Forcadell repeteixi, però ella -que en privat ha expressat dubtes sobre la seva continuïtat arran de la seva situació judicial i del risc de ser empresonada a la mínima actuació que el jutge pugui considerar reincident- encara no s’ha pronunciat. L’altre nom que apareix a les travesses, el del conseller Carles Mundó, també estaria en risc en cas d’iniciar la legislatura amb una investidura a distància que, amb tota probabilitat, seria qüestionada pel Tribunal Constitucional (TC). Si hi ha risc de no poder fer una investidura telemàtica, JxCat ha posat damunt la taula, fins i tot, la possibilitat d’impedir que es faci cap ple d’investidura. Com? Fent que els 70 diputats independentistes s’absentin del ple i impedint, així, que comenci: el reglament estableix que cal que hi hagi, com a mínim, 68 diputats.

Dubtes a ERC i el PDECat

Tenint en compte que, en principi, la presidència del Parlament ha de correspondre a ERC, aquesta setmana la pressió de JxCat perquè els republicans accedeixin a investir Puigdemont de manera telemàtica serà intensa. Però els republicans no veuen clara la jugada. D’entrada, perquè en els seus plans -i en els d’una bona part del PDECat- no hi entrava una legislatura de xoc frontal amb l’Estat que mantingués la tensió i el pols judicial dels últims mesos, sinó un mandat de quatre anys destinat a eixamplar la base de l’independentisme transportant el duel amb el Tribunal Constitucional al terreny de les polítiques socials. Tanmateix, també hi ha dubtes sobre com pot rebaixar l’independentisme el xoc si l’Estat no redueix la seva repressió.

També al PDECat hi ha veus contràries a tornar a situar Catalunya en l’escenari de tensió dels mesos de setembre i octubre. Fonts de la direcció del partit rebutgen aquesta via, i mostren el temor que Puigdemont s’obstini a repetir eleccions si no pot ser investit. “No podem portar el país al bloqueig”, resumeixen. Les dissonàncies entre el pinyol de Puigdemont i la direcció del PDECat poden ser determinants també per al que pugui passar les pròximes setmanes.

Més fàcil sembla, per a Puigdemont, la negociació amb la CUP. Els anticapitalistes -tocats pel mal resultat del 21-D- fugen del ball de noms i centren la seva reivindicació en una qüestió: que el pròxim Govern desplegui la República en compliment dels mandats de l’1-O i el 21-D. Aparcada queda, de moment, la negociació sobre la composició del futur Govern. La voluntat de Puigdemont és restituir el mateix executiu que va ser cessat per Mariano Rajoy. Ahir el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, obria la porta en declaracions a l’ACN a l’entrada de la CUP al Govern. Però abans de saber els noms del futur executiu, caldrà resoldre la incògnita sobre el president del Parlament. És la primera etapa d’una negociació sobre la investidura del pròxim president de la Generalitat que la complexitat del moment i la pressió judicial fan preveure llarga.