Els límits difusos dels delictes d’enaltiment del terrorisme i d’odi

Madrid“D’ençà que ETA no mata s’han multiplicat els judicis per enaltiment del terrorisme”. Aquesta frase és d’Arkaitz Terron, advocat català nascut a Bilbao. Aquest mes de març va haver de passar per l’Audiència Nacional, acusat d’enaltiment del terrorisme per una sèrie de missatges a Twitter, entre els quals donava les gràcies a José Miguel Beñaran Ordeñana Argala, membre d’ETA i un dels responsables de l’assassinat de Carrero Blanco. En va quedar absolt, tot i que ara espera el parer del Tribunal Suprem, que podria revocar la decisió. El seu cas és un entre molts, amb diferents finals i resolucions contradictòries.

La Sara, @Sara_gra a Twitter, alimenta un fil de piulades amb els procediments judicials per enaltiment del terrorisme -la majoria vinculats a ETA- que s’investiguen a l’Audiència Nacional i ja n’ha comptabilitzat més d’una trentena al llarg del 2017. Tal com explica a l’ARA, el comú denominador és la sentència condemnatòria d’entre un i tres anys de presó i les sancions econòmiques. Unes penes que es van incrementar arran de la reforma del Codi Penal del 2015: abans eren entre un i dos anys de presó. Una bona part dels implicats, arran de la impossibilitat de fer front a les penes, pacten amb la fiscalia una reducció de la multa per evitar presó un cop acabada la fase d’instrucció.

El temor de Terrón a la decisió del Suprem ha augmentat perquè la setmana passada el tribunal va emetre una sentència en què expandia el delicte d’enaltiment del terrorisme al simple fet de repiular un missatge que presumptament inciti a la violència. “Estem parlant d’un comportament de participació i difusió, però no d’autoria”, defineix l’advocat Albert Pons. Es tracta d’una decisió “molt polèmica” jurídicament, segons adverteix el catedràtic acreditat de dret penal de la Universitat Carlos III de Madrid Jacobo Dopico.

D’una banda, perquè referma una línia interpretativa del delicte que ja es va obrir amb el cas de César Strawberry, cantant del grup Def con Dos, condemnat pel Suprem en revocar una sentència absolutòria de l’Audiència Nacional. En aquell cas, del gener passat, el Suprem va resoldre que n’hi havia prou de repetir un missatge sense que el tribunal constati una intencionalitat de promoure la comissió del delicte. “És absurd”, considera Dopico, que apunta que per aquesta regla de tres el mateix jutge estaria delinquint fent pública una interlocutòria en què aparegui el contingut de les piulades en qüestió. Ara el mateix raonament l’ha tornat a utilitzar un ponent de sala diferent que el cas Strawberry.

Aquesta decisió entra en contradicció amb una sentència del mateix Suprem del maig, en què va absoldre un acusat adduint que el càstig requeria una “incitació directa a la comissió del delicte”.

Quina interpretació val més?

Dopico subratlla que la jurisprudència del Tribunal Constitucional és clara sobre aquesta qüestió en el sentit que és necessària la “incitació directa o indirecta” per aplicar el tipus delictiu. “Tenim un problema si es consideren delicte els acudits que feien els humoristes als 80 i 90”, assenyala l’expert, que recorda que tots els tribunals espanyols estan sotmesos a la doctrina del TC. Pons es mostra una mica més escèptic i considera que repiular manifestacions d’aquestes característiques és suficient per obrir una investigació, i “fins i tot per celebrar un judici”. Ara bé, puntualitza que en aquests casos és imprescindible que el jutge pregunti: “Vostè què pretenia?”

Una de les qüestions que cada vegada adquireix més importància és en quina situació queden els mitjans de comunicació davant d’aquest escenari. ¿També estarien incorrent en delicte si repiulessin un missatge que, presumptament, enaltís el terrorisme? “Els mitjans no entren en el mateix sac. Una cosa és la llibertat d’expressió i l’altra és el dret a la informació”, aclareix Pons. Dopico fa referència a la doctrina del reportatge neutral establerta per la jurisprudència del TC, que es compleix quan els mitjans de comunicació es limiten a la seva funció transmissora del que hagi dit una altra persona. “No hi ha res més neutral que una repiulada”, assenyala.

Més enllà de qüestions tècniques, Terrón avisa que tant el delicte d’enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes com el d’odi emanen d’una definició “ambigua”, i això els fa “perillosos”. “En aquests delictes hi cap tot i els utilitzen per inocular por i que t’ho hagis de pensar dues vegades abans d’escriure”, lamenta la Sara, que denuncia la “voluntat de reprimir i perseguir un mateix perfil” des dels tribunals espanyols. De fet, Terrón revela que en el judici per la seva causa el seu lletrat va aconseguir que la Guàrdia Civil admetés que les cerques a les xarxes “no són aleatòries, sinó dirigides a través de paraules clau”. “Escriuen «Carrero Blanco», «ETA», «Irene Villa»...”, denuncia.

Tot plegat, enmig d’unes últimes setmanes en què s’han citat com a investigats, entre d’altres, militants de Poble Lliure, el personatge del senyor Bohigas del Versió RAC1 i el director de la revista El Jueves per fer sàtira amb la Guàrdia Civil i la cocaïna. Dopico ho qüestiona amb inquietud: “Com si els cossos de policia necessitessin protecció perquè fossin minories discriminades”, denuncia, indicant l’essència del delicte -la discriminació de col·lectius minoritaris.

Doble vara de mesurar

A part dels procediments judicials oberts, els últims dies també s’han succeït advertiments de veus autoritzades com la del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, que va avisar els que fessin mofa de José Manuel Maza, mort a Buenos Aires fa uns dies arran d’una infecció renal. Zoido ha anat fins i tot més enllà i ha obert una nova pestanya a la web del ministeri on es facilita un telèfon de contacte per denunciar delictes d’odi, amb l’encapçalament “Situació a Catalunya: protecció de víctimes”.

També s’han produït nombroses manifestacions independentistes i unionistes: en les segones s’han exhibit símbols franquistes i nazis, o fins i tot hi ha hagut pallisses de col·lectius ultres com en la mobilització del Nou d’Octubre a València. Malgrat que per aquests fets s’ha obert una investigació, Terrón denuncia que “amenaces d’extrema dreta n’hi ha cada dia i resten impunes”. Segons denuncia la Sara, hi ha una “doble vara de mesurar” a l’hora d’abordar totes aquestes manifestacions.