Els límits al 14-F que Catalunya no podrà superar sense llei electoral

BarcelonaQue unes eleccions en plena pandèmia de coronavirus no són com les d’abans és una evidència que la Generalitat fa mesos que sap. I no només en la teoria, perquè de comicis se n’han celebrat desenes arreu del món en els últims vuit mesos. La direcció general de Processos Electorals, de fet, hi treballa des d’abans que se sabés que les urnes haurien d’estar a punt per al 14 de febrer. Ara bé, en les últimes setmanes s’acumulen els informes i també les presses per intentar tenir-ho tot a punt, malgrat que Catalunya juga amb un desavantatge clar: no té llei electoral pròpia. Això no serà cap impediment per ampliar les distàncies entre les meses electorals -si els col·legis són prou grans-, per limitar el nombre de persones dins els punts de votació, per afegir dispensadors de gel hidroalcohòlic o per exigir que tothom porti mascareta. Però, en canvi, limita moltes altres qüestions que han anat plantejant fins i tot en públic consellers de la Generalitat.

Votar més d’un dia

Una de les propostes que apareix en els informes del Síndic de Greuges, el de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i també el de la Comissió Jurídica Assessora és la d’ampliar les jornades de votació. És a dir, que no es voti només un diumenge sinó que s’habilitin un, dos o els dies que es determinin perquè puguin votar, per exemple, les persones contagiades. La portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, no va descartar aquesta opció ahir en declaracions a Catalunya Ràdio. El problema és que la llei orgànica del règim electoral general (Loreg) parla del “dia de la votació” en alguns dels articles d’obligat compliment per a les comunitats autònomes. Reformar la Loreg? No sembla viable ni per terminis ni per majories necessàries a les Corts.

Ampliar els horaris

“La votació començarà a les nou i continuarà sense interrupció fins a les vint hores”, diu la Loreg a l’article 84. Aquesta és, però, una regulació genèrica i no obligatòria, per la qual cosa Catalunya podria decidir ampliar-la. Si tingués una llei electoral pròpia que ho regulés, esclar.

Franges horàries

Una altra de les qüestions que han sortit a la palestra és la de definir franges horàries per procurar que els malalts de covid, les persones confinades o els col·lectius vulnerables no es barregin amb la resta de la població als col·legis electorals. Sense llei electoral, la Generalitat només pot aspirar a recomanar aquestes franges, però en cap cas a fer-les obligatòries.

Vot per correu

Per garantir el dret de vot de tothom, l’administració probablement farà una campanya important per fomentar el vot per correu. Però, tot i així, hi pot haver persones que es contagiïn o s’hagin d’aïllar un cop acabat el termini per votar per correu -de forma general, deu dies abans de la jornada electoral-. En una llei pròpia, la Generalitat hi podria fixar una nova modalitat de vot per correu per a les persones confinades en aquest període. El que ja ha quedat clar és que la Junta Electoral Central permetrà, com ja va fer a les gallegues i basques, que els tràmits del vot per correu siguin telemàtics i que, en el moment de rebre la documentació, es pugui lliurar el vot al carter perquè el tramiti.

Més meses i més col·legis

Per llei, hi ha una mesa electoral com a mínim cada cinc-centes persones (o una al poble si hi ha menys habitants). Aquí no cal una legislació pròpia per ampliar el nombre de meses, però sí l’autorització explícita de l’Oficina del Cens Electoral. També per ampliar el nombre de col·legis electorals. Una de les idees de la Generalitat és poder votar també en pavellons.

Urnes mòbils

¿Una urna que es desplaça fins a casa de l’elector confinat el dia de votació? És una altra de les idees plantejades que fa de mal solucionar. Caldria reformar la Loreg, que estableix que cada persona ha de votar “a la mesa que li correspon”.