"Limitar la instrucció dels jutges no farà que García-Castellón deixi d’actuar com ho fa": els advocats reaccionen a la proposta de Sánchez

BarcelonaCom s'explica que hi hagi instruccions que s'allarguin durant anys, si la llei estableix un límit màxim d'un any per acabar-les? La resposta es troba en les pròrrogues de les investigacions que, sobre el paper, els jutges poden decretar si detecten que no tindran prou temps per tancar un cas i enviar-lo (o no) a judici. Les pròrrogues, que s'acorden per terminis de sis mesos, no tenen ara cap topall. Això podria tenir els dies comptats ara que Pedro Sánchez vol limitar les instruccions en el temps per acontentar Junts amb la vista posada en les causes del Procés, tornant a l'esquema anterior de l'article 324 de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), vigent entre 2015 i 2020 i aprovada amb el vot en contra del PSOE.

A l'espera de conèixer quina és la proposta concreta, l'advocat Ramon Setó avisa que el problema real en causes com Volhov es troba més en l'aplicació judicial que no pas en la lletra de la llei. Segons explica, en la pràctica general hi ha pròrrogues que estan justificades per practicar diligències pendents. No és aquest el cas de la suposada trama russa del Procés –deriva d'una instrucció que va començar el 2018 i que el jutge Joaquín Aguirre ha allargat encara sis mesos més mentre enfila una possible imputació d'un delicte de traïció– ni d'altres que hi estan relacionats. "Del que es tracta és que si hi ha una pròrroga, s'apliqui bé, que obeeixi a necessitats reals i no a dilatar el procediment", exposa. Al capdavant de la llista de casos del Procés que s'allarguen anys i panys hi ha la macrocausa de l'1-O, que fa gairebé set anys que és al Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona.

Falta de recursos i impunitat

El redactat actual de la LECrim té l'origen en un pacte entre el PSOE i Podem per evitar que els terminis d'instrucció i la limitació de les pròrrogues duguessin a la impunitat en delictes complexos amb investigacions que quedaven avortades. Inicialment, el partit lila va plantejar eliminar els terminis màxims, que la llei de 2015 fixava en sis mesos susceptibles de pròrroga (fins als divuit mesos i, excepcionalment, divuit mesos més). En aquest sentit, l'advocada penalista Marta Sànchez, del bufet Sànchez+Viu, assenyala que sis mesos no era un termini realista. I amb la llei actual –exposa– la major part de pròrrogues en delictes comuns (com robatoris o drogues) es deuen a la falta de recursos de l'administració de justícia. La situació és encara més problemàtica quan hi ha persones en presó provisional.

Hi coincideix l’advocat Anton Verdeny, que deixa clar que si la proposta de Sánchez portés associat el finançament necessari per a la justícia, tindria "sentit", però que és "cínica" amb la situació actual de l’administració. "El problema no és de terminis, sinó de recursos", sentencia el també professor de dret penal. Verdeny admet que actualment és molt fàcil allargar una causa "il·limitadament" perquè sempre es pot anar prorrogant, però alerta del perill d’acotar els terminis. "Es pot tancar la causa de Tsunami, però causes relacionades amb agressions sexuals o estafes, per posar un exemple, poden quedar impunes". En aquest sentit, llença un advertiment: "Quan modifiques la llei per qüestions polítiques és molt perillós, perquè pots cometre grans injustícies".

L’advocada Eva Pous també s’expressa en el mateix sentit. "Si fos per agilitzar la justícia amb més recursos s’entendria", explica. En les causes obertes contra l'independentisme opina, però, que "modificar l’article que parla de terrorisme, que s’ha estirat com un xiclet, o sancionar els jutges seria més efectiu". La lletrada d’Alerta Solidària adverteix que "limitar la instrucció no farà que el jutge Manuel García-Castellón deixi d’actuar com ho fa".