El govern espanyol gasta més de mig milió d'euros en la defensa de Llarena a Bèlgica

El ministeri contracta el bufet belga Liedekerke Wolters Waelbroeck Kirkpatrick

El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa contra el Procés, Pablo Llarena, en una imatge d’arxiu.
O.s / M.f.f.
31/08/2018
2 min

Barcelona / MadridEl ministeri de Justícia va informar ahir que destinarà més de mig milió d’euros a defensar la “sobirania de la justícia i la immunitat de la jurisdicció espanyola” a Bèlgica: 450.413 euros pel contracte del bufet belga Liederkerke Wolters Waelbroeck Kirpatrick i 94.568 en concepte d’impostos. En total, 544.981 euros per cobrir la defensa de l’Estat i del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, contra qui s’han querellat diversos exiliats, entre els quals l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El ministeri va informar que un cop es va concloure el tràmit de selecció del despatx d’advocats, la documentació es va remetre a l’ambaixada espanyola a Brussel·les, on representants de la diplomàcia de l’Estat i el bufet van firmar l’acord. Fa pocs dies la Moncloa va rebre el vistiplau de la Intervenció General de l’Estat, dependent d’Hisenda, per contractar un advocat belga, un cop superades les reticències dins del mateix govern espanyol.

Així, serà aquest bufet el que assistirà a la vista prevista per dimarts que ve en un jutjat de primera instància de la ciutat belga de Gant, ja que en ser una demanda civil, Llarena no està obligat a comparèixer-hi. Els seus representants hauran de defensar el magistrat de l’acusació dels exconsellers exiliats, que al·leguen “falta d’imparcialitat” en la causa del Suprem arran de les declaracions de Llarena en un acte privat. En una conferència a Oviedo el febrer passat, el jutge va opinar que els líders independentistes empresonats “no són presos polítics”. Aquestes manifestacions sobre un procediment judicial que ell mateix estava instruint van motivar la denúncia i van provocar confusió dins l’executiu de Pedro Sánchez. Primer, la ministra de Justícia, Dolores Delgado, va indicar que l’executiu no podia defensar Llarena per les seves afirmacions privades, però davant la crítica irada de PP i Cs i de diferents associacions de jutges i fiscals –primer les conservadores i després la progressista– Sánchez va corregir i va atendre la petició del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de defensar el magistrat.

L’error de traducció de les declaracions de Llarena per part dels advocats dels exiliats també ha fet forat en el polèmic procediment judicial a Bèlgica. Ahir el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, va assegurar des de Viena que “no és un error anecdòtic” ni un “problema menor” perquè és “l’única frase que apareix al text enviat al jutge en els dos idiomes”, informa Esther Herrera. L’errada en l’escrit en francès deixava un redactat en què Llarena vulnerava la presumpció d’innocència perquè afirmava que s’havien comès els delictes que investigava.

Crítiques a Sánchez

Les reaccions a la contractació del bufet belga van ser immediates. El secretari primer de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, va assenyalar que aquest cas apareixerà als “nous manuals de dret penal com un exemple clar de malversació de fons públics”. Per la seva banda, el líder d’Esquerra Unida al Congrés, Alberto Garzón, va qüestionar que Sánchez hagi “cedit al xantatge de l’actual CGPJ” pels “excessos verbals en fòrums de la FAES o BMW”. Després d’infinites desqualificacions als “fugats” de la justícia, ara l’Estat es defensarà a Bèlgica.

stats