Els líders de l’1-O contraresten el relat de la rebel·lió
L’escrit de defensa de Junqueras i Romeva afirma que tota la causa és una “persecució” a l’independentisme
BarcelonaEls 12 líders independentistes encausats al Tribunal Suprem han allargat els tràmits tant com han pogut, però ara el compte enrere fins a l’inici del judici és irreversible. La presentació dels escrits de defensa -alguns dels quals dimecres al migdia, sobre la botzina, en la línia de l’estratègia de dilació- implica posar bona part de les cartes sobre la taula. Si bé fins ara ha sigut la Fiscalia la que ha marcat el relat de la suposada rebel·lió del Procés, els dirigents independentistes exposaran la tesi que portaran a judici, centrada en el punt que organitzar un referèndum no és delicte.
Així ho diu, per exemple, l’escrit de la defensa d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, avançat ahir per diversos mitjans i confirmat per l’ARA: “Votar en un referèndum no és cap delicte. L’1-O ho van fer més de dos milions de catalans, i no de manera clandestina, sinó pública”. El text té un marcat to polític i de denúncia de tota la causa, que considera “un exemple d’instrumentalització del procés penal per a la persecució d’un moviment que, pacíficament, frisa per un objectiu polític legítim en democràcia”. L’advocat Andreu Van den Eynde, igual que faran els seus col·legues, argumentarà la inexistència de rebel·lió, sedició i malversació i demanarà que puguin declarar en català.
Per la seva banda, aquesta tarda Òmnium presenta les línies mestres del posicionament de Jordi Cuixart, que ja ha manifestat en diverses ocasions que no anirà a Madrid a defensar-se, sinó a “atacar l’Estat” i denunciar la “vulneració de drets fonamentals”, un punt de vista que l’entitat vol traslladar també al carrer en les mobilitzacions que hi haurà el primer dia de judici a les capitals de vegueria catalanes i a la manifestació que tindrà lloc a Madrid un dels caps de setmana de febrer. Cuixart també posarà l’accent en la “persecució de la dissidència política i dels drets de reunió i expressió”.
Demà a la tarda està previst que Van den Eynde entri l’escrit al Suprem, mentre que la lletrada que representa Carme Forcadell, Olga Arderiu, ho farà dimecres, així com Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull.
Els testimonis i la data d’inici
Juntament amb els escrits, les defenses aportaran la llista de testimonis que sol·liciten per al judici. Entre les tasques de coordinació dels diferents advocats també hi ha un cert repartiment a l’hora de demanar les proves, ja siguin compareixences de testimonis, documents o proves pericials. Es demanarà també la presència d’observadors internacionals. Diversos col·lectius ja estan treballant en aquest sentit per fer un seguiment del procediment i fer-ne un informe de cara a un eventual accés a Estrasburg.
Un cop superat aquest tràmit serà el tribunal el que haurà de decidir quines proves admet i quines no. El ministeri públic va demanar 99 policies suposadament ferits l’1 d’Octubre i va excloure de les seves peticions els ministres del govern de Mariano Rajoy. En canvi, Vox sí que va proposar les compareixences tant de l’expresident espanyol com de l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, entre molts altres. En una conversa informal amb periodistes la setmana passada, el president del Suprem en funcions, Carlos Lesmes, assegurava que l’alt tribunal està disposat a citar l’antic govern del PP i el gruix de testimonis que se sol·licitin per ser al màxim de “garantista”.
Tenint en compte que els escrits s’acabaran de presentar dimecres, és probable que l’admissió de proves no arribi fins a la setmana vinent, i anirà acompanyada de la interlocutòria d’assenyalament del dia i hora d’arrencada del judici oral. Després que el Suprem hagi sol·licitat al ministeri de l’Interior que comenci els tràmits per al trasllat dels presos a centres madrilenys l’última setmana de gener -en principi, Soto del Real per als homes i Alcalá-Meco per a les dones-, és probable que la primera sessió sigui el dimarts 5 de febrer. El primer que es dirimirà seran les qüestions prèvies, en què es poden plantejar diversos aspectes que afectin pròpiament la celebració del judici, com la nul·litat de les actuacions o possibles vulneracions del dret de defensa. Algunes de les defenses tenen la intenció de portar les sospites sobre la investigació al jutjat 13 de Barcelona per qüestionar la instrucció al Suprem, i d’altres posar en dubte l’actuació del jutge Pablo Llarena.
El pas següent ja el protagonitzaran els processats amb les seves declaracions. S’acostuma a començar pels que s’enfronten a una petició més gran de penes de presó, de manera que Junqueras seria el primer en exposar la seva defensa. Serà el punt més intens del judici, on es veurà qui opta per respondre només a la seva defensa i qui decideix entrar al cos a cos dialèctic amb la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat -no es preveu que ningú respongui a Vox-. Abans de viatjar cap a Madrid, els líders de l’1-O perfilen una estratègia que combini una defensa tècnica i la batalla política de fons.
