Lideratges des de l’exili: de l’omnipresència al silenci
Després del referèndum de l'1-O, el camí de la majoria de líders independentistes va estar marcat per la presó o l'exili. Aquells que es van exiliar han agafat rols molt diferents en funció del país que han triat per viure o la dimensió que han agafat els seus lideratges
L’exili a Bèlgica accentua l’hiperlideratge de Carles Puigdemont
Perquè torni el president, cal votar el president. El lema de Junts per Catalunya durant la campanya electoral del 21 de desembre confirmava la direcció que havia pres el lideratge de Carles Puigdemont des que havia marxat a l’exili poc més d’un mes abans, el 30 d’octubre del 2017. El primer que va fer l’expresident quan va arribar a Brussel·les va ser convocar una roda de premsa que va marcar la seva posterior presència constant en l’agenda política.
Des de l’exili, Puigdemont s’ha convertit en la figura més rellevant de JxCat i ha impulsat el Consell per la República -al costat de Toni Comín- com una eina per mantenir el pols des de Bèlgica. Tot i que, de moment, aquesta entitat no ha aconseguit la rellevància que ell plantejava ara fa uns mesos, és la plataforma que li permet presentar-se com el president de la Generalitat a l’exili.
Des de Bèlgica, Puigdemont ha continuat fent política a primera línia. Ell va triar el seu successor, Quim Torra, un cop va comprovar que no podria ser investit pel Parlament. Després de més d’un any a l’exili, continua marcant l’agenda del seu espai polític.
Recentment ha publicat el llibre Re-unim-nos, en el qual reflexiona en veu alta sobre el camí de confrontació que hauria d’assumir Catalunya amb un Estat tancat en banda per al diàleg. I dels seus viatges per Europa va aconseguir la principal victòria judicial quan Alemanya va rebutjar la seva extradició davant la petició del Tribunal Suprem.
Marta Rovira manté l’activitat política de portes endins des de Ginebra
La secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, va reaparèixer ahir, a pocs dies de la Diada de l’Onze de Setembre. Després de més d’un any vivint a Ginebra, la republicana va valorar -en una entrevista a l’ACN- l’estratègia de mantenir el pols amb l’Estat. “Estem en un conflicte polític i això implica confrontació, encara que mai sigui volguda”, va opinar, apostant per fer-la compatible amb el diàleg. Són comptades les ocasions en què Rovira ha manifestat les seves reflexions polítiques des que és a l’exili suís.
Mentre que les declaracions públiques de la dirigent d’ERC han arribat amb comptagotes des del març del 2018, des de la direcció del partit insisteixen en el seu lideratge i no veuen com un impediment insalvable el fet que sigui a l’exili. És per aquest motiu que Rovira torna a optar a la secretaria general en un exercici per revalidar internament el tàndem amb Oriol Junqueras, el president del partit. “Em presento per superar les dificultats que imposa l’exili”, va matisar en una entrevista a la mateixa agència de notícies.
Fonts consultades per l’ARA apunten que les autoritats suïsses, a diferència de les de Bèlgica, veuen amb més recel que els polítics catalans exiliats emetin posicionaments polítics en públic. Sigui com sigui, Rovira -que ja ha aconseguit el reagrupament familiar- continua activa en els òrgans interns del partit a través de les videoconferències o a les reunions a Suïssa amb dirigents i militants de la formació.
La desaparició pública d’Anna Gabriel des que es va exiliar a Suïssa
Si bé s’ha pogut escoltar amb comptagotes la secretària general d’Esquerra, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel ha optat pel silenci. “Com que no tindré un judici just al meu país, n’he buscat un que pugui protegir els meus drets”, va justificar l’exdirigent des del rotatiu suís Le Temps en una de les dues entrevistes que ha ofert la cupaire des que va emprendre el camí de l’exili. L’altra la va oferir als micròfons de Catalunya Ràdio.
Més enllà d’un parell de comunicats que Gabriel ha remès a membres de la seva formació per a la celebració de jornades en suport seu al seu poble natal, Sallent, les intervencions públiques de Gabriel han sigut pràcticament inexistents.
Així, mentre que de la dirigent republicana, Marta Rovira, se sap que manté la vida de partit, les escasses informacions que s’han filtrat sobre la vida de la cupaire a Ginebra apunten en el sentit contrari. Ara bé, això no impedeix que Gabriel s’hagi convertit en un símbol per a la CUP i reivindiqui la seva figura com una de les exiliades per l’acció repressiva de l’Estat.
Sigui com sigui, l’exdiputada ha preferit la discreció des que el febrer del 2018 va marxar a Suïssa, on, segons va informar la seva mare, ha obtingut el permís de residència per a un període de cinc anys. “Ara podrà optar a llocs de treball”, va destacar aleshores.