El lideratge de Yolanda Díaz, en el punt de mira del PSOE

MadridDesprés de l'ensurt per la sortida de Podem del grup parlamentari de Sumar, el paper dels comuns en l'avançament electoral a Catalunya que ha deixat l'Estat sense pressupostos ha tornat a posar en el punt de mira el lideratge de Yolanda Díaz. El PSOE no amaga el seu malestar amb la gestió de l'espai a la seva esquerra, que encapçala la vicepresidenta segona i ministra de Treball. Fonts de la part socialista de la coalició critiquen que Sumar es posi de perfil en l'assumpció de responsabilitats per la convocatòria del 12-M i li retreuen que no hagi evitat un nou sobresalt a l'estabilitat de la legislatura. Ara bé, Yolanda Díaz no ha virat de posició i aquest dissabte s'ha refermat en el no dels comuns als pressupostos de la Generalitat: "En aquest projecte verd [de Sumar] no hi caben macrocasinos".

El toc d'atenció dels socialistes ha coincidit amb l'assemblea fundacional de Sumar, que aquest dissabte ha aprovat el nomenament del 70% de la direcció estatal de la formació. Sense sorpresa, un 81,6% dels inscrits han avalat la candidatura que encapçalava Díaz. Ara bé, el procés ha estat marcat per la baixa participació, perquè dels 70.000 inscrits totals de Sumar només han votat 8.179 persones –14.200 persones s'havien inscrit per participar en l'assemblea–, cosa que representa un 11,7%. La direcció estatal la formaran 76 persones de la candidatura de Díaz dels 80 llocs totals –els quatre restants són per a la candidatura de les Balears que també havia presentat una llista–. Hi seran dirigents com el ministre de Cultura i portaveu de Sumar, Ernest Urtasun; el portaveu al Congrés, Íñigo Errejón, i també persones de la màxima confiança de Díaz com Josep Vendrell, Marta Lois i Joaquín Pérez Rey.

"Sumar comença una etapa d'enfortiment organitzatiu" per afrontar "a tot gas" el cicle electoral que culminarà amb les europees del 9 de juny, va afirmar Urtasun a principis de setmana. S'hi ha refermat Díaz quan ha defensat un cop més Sumar com el projecte de la "política útil" i de "l'esperança": "L'esperança no és una paraula buida, sinó un material imprescindible per a la confiança". Ara bé, les friccions generades pel desplegament del seu projecte amb les organitzacions ja implantades als territoris generen dubtes sobre la capacitat de ser l'actor confiable que reclama el PSOE. Per aconseguir el suport dels comuns o Més Madrid, Díaz ha tancat acords bilaterals que garanteixen autonomia, mentre que d'altres partits com Compromís, que sí que van accedir a concórrer plegats en coalició, han rebutjat integrar-se en l'estructura estatal de Sumar.

L'encaix amb els comuns

En el cas dels comuns, fa setmanes que van tancar un acord bilateral que garanteix que Sumar a Catalunya no tindrà estructura pròpia, sinó que serà la de Catalunya en Comú. L'acord amb el seu altre principal aliat, Més Madrid, es va tancar aquest divendres després de setmanes de tensions. Fonts del partit de Díaz afirmen que és una fórmula no comparable a la pactada amb els comuns. Segons les mateixes fonts, Sumar reconeix Més Madrid "com a força majoritària" a la comunitat des del "reconeixement mutu", amb una estructura encara per definir però que garanteixi també l'encaix d'actors que no siguin de Més Madrid. Uns termes que ja han generat reticències a la federació d'Esquerra Unida a Madrid, que ha demanat explicacions a Sumar sobre el seu encaix.

Des de la direcció del PSOE reclamen tenir un únic interlocutor i apunten a Urtasun com a responsable de pilotar aquesta interlocució en l'àmbit estatal en nom de tot l'espai. "Té feina", diuen fonts socialistes, que esperen tenir a l'altra banda un representant ferm i fiable. Justament el que recriminen no haver tingut per part de Sumar amb la crisi generada pel no dels comuns als pressupostos catalans. Fonts dels comuns responen que tenen plena independència i denuncien que el PSOE plantegi inferències per part de Sumar. "No som cap sucursal, a diferència del PSC", rebaten.