ERC, un lideratge col·lectiu amarat de junquerisme

SubdirectorQuan Esquerra es va llançar als braços d’Oriol Junqueras el 2011, els seus dirigents estaven traumatitzats per la tradició caïnita del partit, sempre disposat a dessagnar-se en disputes internes. Amb Junqueras, ERC va passar a ser una bassa d’oli. Això sí, el preu va ser acceptar un fort lideratge unipersonal, amb tocs de messianisme, i deixar en mans de la cúpula tot el debat estratègic: Junqueras i el seu cercle més estret marcaven la pauta, i la resta els seguia, com va passar amb la decisió de concórrer en la llista de JxSí el 2015.

Ara el repte és dissenyar un esquema multipolar, amb Junqueras de referent ètic i polític, però amb persones clau en cada posició. I el més difícil: convertir ERC, que tradicionalment havia sigut el partit de la rauxa i del pit i collons enfront del moderantisme convergent, en la força de l’independentisme possible i no identitari, de voluntat majoritària, la gran organització transversal per recosir el país i acumular forces de cara al pròxim assalt. Aquest és l’encàrrec que Junqueras ha fet arribar des de la presó. I estan decidits a complir-lo fil per randa.

En la nova galàxia d’ERC no hi falta cap peça. Hi ha un president institucional, Roger Torrent, que a cada intervenció, amb una acurada posada en escena i paraules mesurades al mil·límetre, té més cara de cartell electoral. Torrent ha de ser, en llenguatge junquerista, l’encarregat de les abraçades, de treballar pels grans consensos per ampliar el perímetre del sobiranisme.

Pere Aragonès és, en aquest esquema, el més semblant a un primer ministre: l’home que converteix el discurs en polítiques concretes, el que posa números a cada proposta i transmet la imatge de governant seriós i competent. I si Torrent ha de dialogar cara endins, Aragonès també ho haurà de fer cara enfora: d’aquí les seves constants apel·lacions aquests dies al govern espanyol perquè accepti negociar.

Sabrià, el terapeuta

Sergi Sabrià passarà a ser el referent del partit, a Calàbria i també al Parlament, en un paper calcat al que fins ara feia Marta Rovira. La seva feina consistirà a alinear els quadres i les bases en el nou discurs pragmàtic, i alhora mantenir la moral de la tropa alta de cara a les pròximes convocatòries electorals. Sabrià haurà de ser el terapeuta que faci aixecar Esquerra del divan. En aquesta tasca li serà molt útil la col·laboració de Joan Tardà, l’últim dirigent històric amb autoritat i trajectòria.

Mentrestant, una segona fornada de dirigents republicans, com la nova portaveu Marta Vilalta, Isaac Peraire i Gerard Gómez del Moral tindran l’oportunitat de foguejar-se amb més responsabilitats. Una nova ERC està naixent. I és molt diferent de la que hem conegut fins ara.