Un lideratge absolut que va acabar en fracàs absolut
SubdirectorLa fallida d’Unió és producte d’una il·lusió òptica: la que durant dècades va alimentar l’omnipresència de Josep Antoni Duran i Lleida, un hàbil jugador que va saber aprofitar com ningú la dèria de Jordi Pujol perquè no hi hagués un partit fort que li pogués fer de contrapès. Unió es va convertir en un partit de càrrecs al servei d’un líder que feia i desfeia al seu gust, fins a esdevenir una organització que patia de macrocefàlia: un cap massa gran per a un cos tan petit.
Els democristians van lligar el seu futur a una única persona, sense adonar-se que estaven firmant una sentència de mort. Obnubilats per la capacitat de Duran per influir CiU i obtenir prebendes, van preferir el monocultiu dels despatxos de l’establishment que l’èpica de la militància de carrer, una càrrega que deixaven per als seus socis menestrals de Convergència. Només aquest estrany fenomen de partit de cotxe oficial i moqueta explica que s’acumulés un deute superior als 20 milions d’euros i, sobretot, que algú estigués disposat a finançar-lo.
A principi del segle XXI, en ple debat successori de Pujol, el vell president li va fer una oferta a Duran: fusiona el teu partit amb el meu i et cediré la porpra del poder. Però Duran no va voler sacrificar les sigles que li servien com a plataforma personal, i els cadells de CDC ho van aprofitar per encimbellar Mas.
Aquella derrota va convertir Duran en un personatge irascible, malaltissament desconfiat, i va accentuar el seu estil cabdillista. Les raspallades a la Carrera de San Jerónimo van acabar de fer créixer el seu ego. Duran va dedicar els últims anys de la seva carrera a intentar aturar el procés sobiranista i a animar l’anomenada tercera via, però ni tan sols va poder evitar que li marxés la meitat de partit.
El seu final polític va resultar especialment cruel: a les eleccions espanyoles del 2015 la candidatura que ell encapçalava va recollir 64.726 vots, un 1,73% del total. I així va ser com un lideratge absolut va acabar en un fracàs també absolut.