L’ideòleg al servei de l’activista

BarcelonaAda Colau és el missatge. L’hiperprotagonisme de l’activista és un valor tan preuat (i criticat pels rivals) que Barcelona en Comú va concloure que situar la imatge de Colau a les paperetes electorals era la millor marca per arrossegar suports a les urnes el 24-M. Un calc de l’estratègia de Pablo Iglesias i Podem en les eleccions europees del maig passat. Suportar la pressió del lideratge desgasta, i encara més si les expectatives -ser la primera alcaldessa de Barcelona- són altes. Per entendre la càrrega que sosté Colau només cal observar diàriament la gestualitat de la cap de llista: un posat circumspecte, de neguit mal dissimulat, que no l’ha abandonat des que va arrencar la campanya del 24-M. L’empeny la força del canvi que pregona el projecte col·lectiu i el tarannà combatiu, però viu amb angoixa el trajecte. El rictus tensionat de Colau contrasta amb el somriure perenne i generós de Gerardo Pisarello, número 2 de la candidatura i mà dreta de l’activista. El seu nom no surt als titulars, ell no sustenta el pes mediàtic de la coalició, però n’és l’ideòleg.

Professor de dret constitucional a la Universitat de Barcelona (UB), Pisarello és natural de Tucumán (Argentina, 1970), fill d’un advocat implicat en la defensa dels drets humans segrestat i executat per la dictadura militar argentina el juliol del 1976. La pèrdua del pare quan només era un nen va marcar la trajectòria d’aquest doctor en dret, que va completar la seva formació a la Universidad Complutense de Madrid abans d’instal·lar-se a Barcelona el 2001, primer a Gràcia i després a la Sagrada Família. Explica Pisarello que l’assassinat del seu progenitor el va casar per sempre més amb l’activisme de defensa dels drets bàsics i les llibertats, una lluita que Catalunya va afrontar durant el franquisme i amb la qual diu que se sent plenament identificat. “Sóc un ferm defensor del dret a l’autodeterminació”, puntualitza el professor. Tot i no procedir de l’independentisme, va votar sí-sí el 9-N, com també va fer Colau. Raona Pisarello que aquell vot en defensa de l’estat propi -el mateix que van dipositar Artur Mas o Xavier Trias, a qui han titllat de “màfia”- responia també a una reacció de disgust per la lectura intransigent del PP davant el plet català.

Durant la seva estada a Madrid, Pisarello va connectar amb cercles crítics amb el centralisme espanyol, una realitat paral·lela a la viscuda a Tucumán, una altra regió perifèrica. “El no reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat és una de les grans hipoteques del règim de la Transició”, reflexiona el número 2 de Barcelona en Comú, implicat en el naixement de Procés Constituent, moviment de l’esquerra alternativa que reuneix des d’independentistes convençuts fins a perfils que ponderen el discurs social, de Teresa Forcades a Albano Dante Fachin, aspirant a liderar Podem el 27-S.

Pisarello basa el seu activisme en uns fonaments ideològics sòlids, que ha argumentat en diversos llibres, amb el denominador comú dels drets ciutadans i el constitucionalisme. En aquesta lluita va coincidir amb Colau, amb qui va compartir des de manifestacions en contra de la Guerra de l’Iraq i la Constitució europea, fins a accions en defensa de l’accés a l’habitatge. La trajectòria es va consolidar a l’Observatori DESC, una entitat que treballa per una protecció integral dels drets humans, molt crítica amb les retallades del govern de CiU. Pisarello en va ser vicepresident durant deu anys i Colau hi treballava des del 2007, una tasca que va compaginar amb el lideratge de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). En aquest nucli dur -musculat al carrer durant la dècada passada- hi gravitaven activistes com l’advocat Jaume Asens (número 4 de la llista), Gala Pin (7) i Manu Simarro, fa quatre anys un dels portaveus del 15-M a Catalunya i avui incrustat a l’equip de confiança de Colau.

Una pausa, els fills i Montaigne

Tots ells van engendrar la plataforma Guanyem, després anomenada Barcelona en Comú per la usurpació de la marca. “Per a tots nosaltres hauria sigut impensable fa un any que avui tindríem opcions de guanyar les eleccions”, afirma Pisarello, que admet que està “sorprès” per com és una campanya electoral des de dins. “La pressió mediàtica és desmesurada i tot esdevé un teatre amb papers que semblen predeterminats”, raona el professor, que interpreta la funció de mà dreta de Colau, la de l’ideòleg al servei de l’activista.

Malgrat les exigències del somiat trajecte cap al poder municipal, Pisarello manté el somriure, tot i que anhela un matí de pausa. L’endemà del 24-M aspira a dedicar unes hores als seus dos fills -un nen de 13 anys i una nena de 7- i una altra estona a llegir Montaigne.