De què li ha servit a Salvador Illa el "govern alternatiu"?

BarcelonaEl 6 de juny del 2021, i després de guanyar les eleccions catalanes sense cap possibilitat de governar, Salvador Illa va reunir el seu grup parlamentari al Palau Requesens de Barcelona i els va posar deures per a la legislatura entrant: serien els consellers i secretaris tècnics d’un "govern alternatiu" (a semblança dels shadow cabinet britànics) a l'executiu que acabaven de constituir Esquerra i Junts, amb Pere Aragonès al capdavant. No era una idea nova en la política catalana: ja l’havia posat en pràctica el president Pasqual Maragall contra l’executiu de Jordi Pujol, a qui va guanyar en vots però no en escons el 2000, i que va mantenir fins al 2003. Després va venir el primer tripartit.

L’aire oficialista que el PSC va donar al seu govern alternatiu de seguida va dur alguns usuaris de les xarxes socials a fer-ne mofa. També se'n van burlar alguns partits de l'oposició i Esquerra: el viceconseller Sergi Sabrià va acusar els socialistes de tenir un "governet" que "ningú entén exactament què és" i el president Pere Aragonès els va retreure que no tinguessin un "pla alternatiu" per a Catalunya a l’agenda de Pedro Sánchez. Més enllà de l’hemicicle, el govern alternatiu (o GAC, com en diuen a les files socialistes) també ha tingut els seus moments de glòria al programa de TV3 Polònia.

Després de quasi tres anys de reunions ordinàries quinzenals i amb totes les enquestes de cara, els socialistes riuen per sota el nas quan se’ls parla d’aquestes crítiques. Fonts consultades per l’ARA consideren que, en certa manera, tot plegat els ha ajudat a donar-se a conèixer i a fer que l’existència del govern alternatiu es reconegués fora del perímetre socialista. "Cadascú que faci el que ha de fer. Ja ens veurem a les urnes", comenta una veu de l’executiva, que fins i tot considera "simpàtica" l’aparició de l’executiu a l’ombra d’Illa al Polònia.

Fer territori

L’objectiu inicial del govern alternatiu, expliquen fonts del grup parlamentari, era trobar una manera efectiva d’organitzar la feina com a oposició, projectar-se públicament com una "alternativa" a l'independentisme i marcar perfil en temes sectorials com les grans infraestructures, la sequera, la lluita contra la inflació i les llistes d'espera en salut i dependència. Dirigents presents en aquella primera reunió recorden la "seriositat" amb què Illa els va fer l’encàrrec. La idea va sorgir del líder del PSC, aleshores acabat d'aterrar del ministeri de Sanitat, tot i que des del partit van contactar amb persones que havien format part del de Maragall per donar-hi forma: Andreu Morillas, Josep Maria Carbonell i Josep Maria Vallès. En la seva recent visita al Regne Unit, Illa ha tancat el cercle reunint-se amb quatre membres de gabinets a l'ombra britànics i escocesos.

En quasi tres anys, Illa i el seu equip han fet 50.000 kilòmetres per tota Catalunya en 474 visites a 186 municipis; els diputats socialistes han mantingut interlocució permanent amb sectors econòmics i socials i, quan ha fet falta, s’han ofert a traslladar demandes amb la línia oberta amb la Moncloa. Illa s’ha passejat per tot el territori català com a presidenciable 'alternatiu' que ara, ja en campanya, el seu equip aposta per potenciar. "Per governar, primer t’ho has de creure", explica una dirigent del PSC que no forma part del govern alternatiu. I és que la feina preparatòria dels 120 informes que ha aprovat el grup socialista sota aquest paraigua els ha servit per escalfar motors per al 12-M amb el territori i la societat civil. A banda, Illa ha viatjat a Madrid, País Basc, la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, l’Aragó, Andalusia, Cantàbria, Castella i Lleó, Galícia i Extremadura. 

Ha tingut utilitat pràctica?

Això tindrà impacte en els resultats de les eleccions del 12 de maig? Fonts del partit reconeixen que "tot ajuda" i que els sectors agraeixen que se’ls escolti i poder deixar la seva "petjada" en documents polítics. Aquests documents han tingut alguna utilitat pràctica? Altres fonts del grup argumenten que alguns s’han transformat en proposicions de llei (per exemple, per crear un fons agrari o sobre la gent gran), mentre que d’altres han anat directament als pressupostos del 2023 gràcies al pacte amb el Govern d’ERC o al pacte dels del 2024 –en aquest cas, sense efectes perquè els va tombar el Parlament.

Però, com el Govern d'Aragonès, l’executiu alternatiu de Salvador Illa també acaba la legislatura amb assignatures pendents. Una és la proposta d’una nova llei electoral catalana, que es va conjurar a treballar i que no ha arribat a concretar-se. També havien de fer una proposta de finançament per a Catalunya: ara els socialistes xuten la pilota endavant i s’insten a presentar-la en campanya, tot i que des del partit alerten que es tracta d’un tema complex i que cal negociar en els espais multilaterals de les comunitats autònomes.