Tot el que li queda per complir a Sánchez dels acords amb Junts i ERC

MadridL'amnistia es presenta com la principal promesa complerta de Pedro Sánchez amb l'independentisme. Fa un any, quan es va constatar que el líder del PSOE necessitaria tant ERC com Junts per aconseguir la investidura, es va iniciar una competició entre els dos antics socis a la Generalitat per acumular trumfos que justifiquessin el seu eventual suport a un nou govern de Sánchez a l'Estat. En quin estat es troben els compromisos que va signar el PSOE amb Junts i ERC?

Pactes complerts

1. Amnistia: Després d'unes setmanes d'estira-i-arronsa, l'amnistia va entrar en vigor l'11 de juny passat. Va ser l'èxit més gran de les negociacions de republicans i juntaires amb la Moncloa. Que ara en alguns casos no s'estigui aplicant, com és el cas de la causa per malversació sobre el Procés o el Tsunami Democràtic per terrorisme, és per les resistències dels jutges que escapen al marge de maniobra que tenien els grups parlamentaris a l'hora de confegir la norma.
2. Català al Congrés: ERC va pactar a canvi de votar Francina Armengol com a presidenta de la cambra baixa que es pogués parlar en català lliurement a les sessions. L'expresidenta balear ho va autoritzar des del primer dia i sense necessitat de modificar el reglament.
3. Taula de negociació a l'estranger: Junts i el PSOE van pactar una taula de negociació amb mediació internacional que es reunís mensualment a l'estranger. Es va conèixer el nom d'un dels mediadors, el diplomàtic salvadoreny Francisco Galindo, tot i que el context electoral ha impedit que es complís amb la periodicitat. Pel que fa a ERC, també va assegurar haver establert un espai de diàleg a l'estranger i amb mediació externa –la seva número 2, Marta Rovira, estava exiliada fins fa poc a Ginebra–, si bé no s'ha revelat mai qui se n'encarregava ni s'han publicitat reunions.
4. Llei d'enjudiciament civil: Quan Junts va acabar votant in extemis la convalidació d'un decret del govern espanyol el gener passat, va aconseguir que, com a contrapartida, l'executiu de l'Estat reformés un article de la llei d'enjudiciament civil. Volia eliminar que fos obligatori aturar un procediment quan s'eleva una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la UE. La Moncloa va fer la modificació a finals de juny passat, puntualitzant, això sí, que el costum dels tribunals no té per què canviar.

A mitges

1. El català a la Unió Europea: A canvi de votar Francina Armengol com a presidenta del Congrés, Junts va pactar que el govern espanyol iniciaria els tràmits perquè el català fos llengua oficial a les institucions europees. Efectivament, l'executiu de l'Estat ha presentat la sol·licitud, però després de mesos d'avaluacions s'ha guardat en un calaix sine die.
2. Les comissions d'investigació: Junts i ERC van pactar per separat la creació de tres comissions d'investigació al Congrés: una sobre els atemptats del 17-A, una sobre l'operació Catalunya i una altra sobre Pegasus. Totes es van constituir el 28 de febrer d'aquest any, però des de llavors no s'ha celebrat cap sessió més. Així, de moment no hi ha plans de treball ni llistats de compareixents, només un veto anunciat pel PSOE a permetre l'assistència de jutges.
3. Rodalies: ERC i el PSOE van pactar un traspàs progressiu del servei ferroviari. Encara amb el govern de Pere Aragonès es van fer els primers passos, tot i que és un procediment que requereix temps, sobretot perquè el traspàs sigui "integral", que és el que figura a l'acord. Un bon indicatiu és que el nou president de la Generalitat, Salvador Illa, també s'ha marcat aquesta fita en el seu full de ruta.
4. Encomanes de gestió d'inversions: El pacte d'investidura amb els republicans també incloïa explorar un mecanisme per esbriniar per què les inversions que l'Estat prometia a Catalunya no s'executen. Per tal de corregir aquest dèficit, es va posar sobre la taula l'encomana de gestió, que bàsicament consisteix que el govern espanyol paga la inversió, però és la Generalitat qui rep la competència d'executar-la i gestionar-la. Aquest sistema es va acordar per a la millora de quatre infraestructures terrestres i ferroviàries. Fonts de la conselleria de Territori que liderava Ester Capella expliquen a l'ARA que es va arribar a constituir un grup de treball amb el departament d'Economia i la secretaria general de Presidència per establir instruments més àgils que el de l'encomana de gestió i sistematitzar-ho. La convocatòria electoral anticipada, però, va deixar la feina a mig fer. Des d'ERC expliquen que a l'hora de negociar eventuals aprovacions de pressupostos, siguin a Madrid o a Catalunya, exigiran que s'avanci en aquesta qüestió.
5. Condonació del deute: Una altra de les potes de l'acord ERC-PSOE va ser la condonació d'una part del deute de la Generalitat amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Si fins ara la Generalitat devia 72.000 milions d’euros, el govern espanyol n’hi perdonaria 15.000 milions, als quals cal sumar un estalvi d’uns 1.300 milions d’euros en interessos que es deixaran de pagar fruit de la condonació. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va prometre començar a abordar-ho a la tardor, també amb la resta de comunitats autònomes.

Pactes incomplerts

1. El català a totes les institucions de l'Estat: Un dels principals incompliments és l'elaboració d'una llei orgànica perquè les llengües cooficials es puguin utilitzar a totes les institucions de l'Estat, inclosa la justícia. És un pacte al qual van arribar ERC i el PSOE per a la presidència d'Armengol al Congrés, però fins ara no s'ha presentat cap reforma legal en aquest sentit.
2. Competències en immigració: Junts va assegurar el gener passat que havia pactat amb el PSOE el traspàs de les competències en immigració a la Generalitat. Com que no governava ni abans ni ara, no hi ha hagut cap avenç en aquesta qüestió. Ara la formació de Carles Puigdemont ho continua reclamant amb relació al debat sobre el repartiment a les comunitats autònomes de migrants menors que es troben a les Canàries.

Finalment, un dels darrers compromisos més rellevants és el d'ERC i el PSC sobre un finançament singular per a Catalunya. Més enllà del traspàs de la competència per recaptar impostos, no s'ha detallat res: ni quina aportació faria la Generalitat a l'Estat pels serveis que presta a Catalunya, ni l'aportació en concepte de solidaritat interterritorial amb la resta de comunitats autònomes, ni quins canvis legals caldria fer, ni quin "augment substancial de capacitat normativa" el govern espanyol estaria disposat a traspassar a la Generalitat. Aquesta és una de les qüestions que marquen l'arrencada del curs polític.