“L’extorsió no ve d’Adrall, sinó del govern espanyol”

MadridHigini Cierco, un dels propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), va declarar això a la justícia andorrana: “L’extorsió que em va comunicar Celestino Barroso, agregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya, no ve de l’Ajuntament d’Adrall [Alt Ugell], per dir-ho així, sinó del govern espanyol”. L’ARA ha tingut accés a la declaració completa. Dels 36 minuts i 44 segons de compareixença, el 18 d’agost davant la jutge Canòlich Mingorance, 20 minuts són la denúncia de les pressions que van dur a l’entrega i la filtració dels comptes bancaris de Marta Ferrusola -dona de l’expresident Jordi Pujol- i dels seus fills Pere, Oleguer, Mireia i Marta, amb un valor de 3,4milions d’euros.

Cierco afirma que té proves que qui era director adjunt operatiu de la policia el maig del 2014, Eugenio Pino, estava al corrent de les reunions convocades pel llavors cap d’Afers Interns, Marcelino Martín de Blas, una d’elles a l’Hotel Villa Magna, a les quals va acudir el primer executiu de la BPA, Joan Pau Miquel. Aquestes reunions, del maig i el juny del 2014, van culminar amb el lliurament dels comptes per part de Miquel a Martín de Blas, que els va filtrar al diari El Mundo, que els va publicar el 7 de juliol d’aquell 2014.

“Hem confirmat que els policies ens seguien i ens van fotografiar en una de les trobades de Miquel i Martín de Blas, prop de la plaça de Colón -va dir Cierco-. Tots dos [Martín de Blas i Pino] coneixien l’operació. Ho sé pels documents que he vist”.

“D’aquí un o dos mesos, no dos anys, obtindrem als Estats Units tota la informació sobre les comunicacions entre Espanya, Andorra i els Estats Units aquells mesos”, va explicar Cierco. Així, diu, es podrà apreciar com Espanya aporta a la policia financera nord-americana (FinCEN) dades falses per pressionar més.

Els Estats Units apareixen ja al principi dels contactes. “Em truca Celestino Barroso. El rebo al carrer. El convido a pujar. Em diu que no fa falta. Al carrer m’insisteix que haig de parlar amb una gent a Madrid perquè si no el banc [la BPA, que és propietària del Banco Madrid] morirà, i que els nord-americans saben com fer-ho”, explica Cierco, que va posar en contacte Barroso amb Joan Pau Miquel. “Et trucarà el Félix”, li anticipa. Efectivament, el Féix li truca. L’espera a l’Hotel Villa Magna. El Félix és Martín de Blas. Hi hauria altres trobades, amb el cap d’Afers Interns i altres policies.

“Què li demana Martín de Blas a Miquel? Tres coses: si tenen comptes [Artur] Mas i familiars, Oriol Junqueras i familiars i Jordi Pujol i la seva família. Martín de Blas l’adverteix que si no li lliuren els documents o si presenten una denúncia el banc serà intervingut. Insisteix que els EUA estan al darrere d’aquesta operació”.

Miquel lliura finalment el material, segons relata Cierco. Els comptes bancaris que traspassen els familiars de Pujol d’Andbank a la BPA el 2010. “Són 4,5 milions d’euros, és tot el que tenim”. Cierco especula que Martín de Blas i el seu equip creuen que hi ha més diners, i que per això pressionen més a través dels Estats Units.

En resposta a la seva lletrada, Cierco relata que el juny del 2014 l’advocat José María Fuster-Fabra, assessor seu perquè treballa per a la policia, el convida a un casament a Colmenar Viejo. “I per a més inri em posa en una taula amb dues persones que no coneixia. Són Martín de Blas i Eugenio Pino. Se m’enganxen dues hores a l’aperitiu i dues hores més al dinar. No sabia ni què dir ni on mirar”.

Això va ser el 21 de juny del 2014. Setze dies més tard Martín de Blas i Eugenio Pino, amb el vistiplau del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, segons apareix en les gravacions amb el llavors director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, filtraven els comptes dels familiars de l’expresident Pujol.