L’expresident de Societat Civil Catalana, imputat
L’associació Drets va querellar-se contra Bosch per “haver amenaçat” personalitats catalanes
BarcelonaUn mes després que l’associació Drets presentés una querella contra ell per amenaces i injúries a personalitats catalanes, Josep Ramon Bosch, l’expresident de Societat Civil Catalana (SCC) -va deixar el càrrec el 28 de setembre, just després de la denúncia-, ha estat citat com a imputat. Declararà el 20 de gener al migdia en un jutjat de Manresa.
El fins fa poc president de l’entitat unionista, substituït per Rafael Arena, està acusat de publicar missatges amenaçadors des d’un perfil de Facebook amb el nom de Fèlix de Sant Serni de Tavèrnoles contra persones favorables al dret a decidir. Drets reiterava ahir en un comunicat l’acusació contra Bosch per estar darrere d’aquest compte i haver llançat missatges “profundament injuriosos” amb “odi visceral” cap a famosos com Toni Albà, Santiago Vidal, Pilar Rahola o Arcadi Oliveras, però també cap a càrrecs electes com David Fernàndez (CUP) o el mateix president català, Artur Mas.
El jutge instructor, en la seva providència, accepta la querella de Drets per amenaces -un delicte recollit al Codi Penal que pot comportar fins a dos anys de presó- i cita Bosch com a imputat. Pel que fa a les injúries i calúmnies, el jutge deixa el procés en suspens a l’espera que Drets i la defensa de Josep Ramon Bosch facin un acte de conciliació, ja que la legislació obliga les parts -si són particulars- a intentar resoldre així aquest tipus de conflictes abans d’acudir als jutjats. Segons fonts de Drets, l’entitat demanarà fer l’acte de conciliació dilluns mateix. Si no ho van fer abans de presentar la querella, afirmen, va ser per no posar en perill les proves. D’altra banda, una de les peticions que sí que ha rebutjat el jutge és la indemnització prèvia de 12.000 euros per danys morals a un dels afectats. El magistrat considera que la mesura, en tot cas, s’ha d’adoptar amb el procés més avançat.
“Simpatitzant” de l’ultradreta
Drets, que va néixer amb la voluntat de “posar fi a l’atemptat reiterat als drets fonamentals i les institucions catalanes”, va presentar la querella el 16 de setembre. En la denúncia, l’entitat acusava Bosch d’amagar-se darrere el pseudònim Fèlix de Sant Serni, utilitzant una fotografia que no es corresponia amb el seu perfil real, la qual cosa “denotava una clara voluntat de mantenir oculta la seva veritable identitat amb l’objectiu d’evitar ser perseguit per la justícia”. “Podem identificar un rastre d’autoria que, analitzat adequadament, ens permet arribar a la ferma convicció que la persona querellada és qui ha comès els delictes”, afirmava en l’escrit dirigit al jutge. També afegia que Bosch és “conegut” per haver “simpatitzat” amb les faccions més ultradretanes del franquisme, com el fundador de Fuerza Nueva, Blas Piñar López.
A més de les “greus calúmnies”, a la querella també s’apuntava que Bosch hauria fet servir la pàgina de Facebook per celebrar diversos delictes, com danys contra béns públics -com astes, banderes o altres propietats d’ajuntaments-, destrucció de béns privats -com banderes penjades als balcons- i robatoris de material de campanya de partits polítics favorables a la independència. Així, Drets sosté que Bosch no només “insulta” i “amenaça” qui pensa diferent, sinó que porta “fins a les últimes conseqüències la seva intolerància”.
Hores després de presentar la querella, el perfil de Facebook de Fèlix de Sant Serni va ser eliminat. Bosch va negar qualsevol tipus de vinculació amb aquest compte a les xarxes socials i va denunciar, a través d’un comunicat de Societat Civil Catalana, que la querella només buscava el “desprestigi personal i col·lectiu” de l’entitat espanyolista. “És absolutament fals”, va sentenciar. Ara bé, dies després dimitia del càrrec de president de l’associació unionista. Ara Bosch haurà de donar explicacions a la justícia.