L’exclusió del cònsol de Letònia, un gest inèdit en democràcia i reservat a conflictes greus
Espanya retira l’acreditació diplomàtica a Xavier Vinyals per haver penjat una estelada l’Onze de Setembre
BarcelonaEl cònsol honorari de Letònia a Barcelona, Xavier Vinyals, deixarà de ser-ho el 27 d’octubre per decisió de l’Estat. Espanya li ha retirat l’acreditació amb rang exequàtur, que li permet exercir com a representant del país bàltic al territori espanyol. El gest és inèdit en democràcia, i suposa fer servir una eina diplomàtica que està reservada a situacions de conflicte greu o fets molt excepcionals. Un dels casos més recents al món va ser quan els Estats Units van expulsar la cònsol de Veneçuela a Miami per suposadament intentar piratejar les webs de la Casa Blanca i el Pentàgon. El gest del ministeri d’Exteriors espanyol cap a Letònia té una transcendència doble: primer perquè mai abans des del final de la dictadura l’Estat havia recorregut a aquesta potestat que té -Franco va fer fora tres cònsols britànics de Saragossa el 1948-, i segon perquè ho ha fet només per motius ideològics.
Xavier Vinyals no ha amagat mai que és independentista. Des del 2003 és el president de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes -encara ho és-, i va ser nomenat cònsol de Letònia a Barcelona el 27 de maig del 2007, amb el vistiplau de l’Estat, i la firma del rei Joan Carles I a l’exequàtur. El 2013, just després de la Via Catalana, l’aleshores primer ministre letó, Valdis Dombrovskis, es mostrava favorable en una entrevista a l’ACN a reconèixer una Catalunya independent, i convidava l’Estat a “mirar opcions” per respondre al clam d’un milió i mig de persones que es van donar la mà al llarg de 400 quilòmetres. La Via Catalana estava inspirada en la Via Bàltica del 1989, preludi de la independència de Letònia, Lituània i Estònia (1991). Xavier Vinyals va participar-hi i aquí va néixer la seva relació amb aquest país. Vinyals explica a l’ARA que el dia següent d’aquelles declaracions del primer ministre letó el ministre José Manuel García-Margallo va cridar a consultes l’ambaixador de Letònia a Madrid d’aquell moment i “li va demanar que canviés el cònsol de Barcelona perquè tenia opinions independentistes”.
Durant tres anys el ministeri d’Exteriors ho ha demanat en diferents ocasions, i la resposta del govern letó sempre ha sigut que no el cessaria. Però pocs dies després de l’Onze de Setembre del 2016 el diari Abc va publicar una informació que deia que el cònsol de Letònia a Barcelona havia penjat una estelada a la seu consolar el dia 11. Vinyals afirma que la bandera estava penjada a casa seva, que és al pis de sobre del consolat, al carrer Iradier. “No he fet servir mai el meu càrrec per a causes independentistes”, afirma Vinyals.
Davant la negativa reiterada de Letònia, Espanya va aprofitar la notícia de l’estelada per fer servir el conveni de Viena -que regula les relacions diplomàtiques entre els estats- i retirar l’exequàtur al cònsol. L’exclusió no necessita ni l’aprovació de l’estat a qui representa el diplomàtic ni tampoc explicar-ne els motius.
L’últim cop que Espanya va voler retirar l’acreditació a un cònsol va ser el 1994, però Costa Rica el va fer fora abans. Alejo Buxeres estava acusat del pitjor frau borsari a Espanya fins a aquell moment, i un mes abans de l’inici del judici el país centreamericà el va cessar. En canvi, fa un any va prendre possessió del càrrec de cònsol de Mèxic a Barcelona Fidel Herrera Beltrán, a qui la revista Forbes va qualificar el 2013 com un dels “10 mexicans més corruptes”, i l’acusen de tenir relacions amb el narcotràfic. La comunitat mexicana a Barcelona ha demanat públicament la retirada de la seva acreditació consolar, però l’Estat no n’ha fet cas i Herrera continua exercint.
L’espera del cònsol israelià
Mentrestant Israel, que fa nou mesos que espera poder obrir altre cop el seu consolat a Barcelona, ja ha triat la persona que els representarà -l’advocat José Antonio Sánchez Molina-, però el ministeri d’Exteriors encara no li ha aprovat l’exequàtur per poder exercir. Des de l’ambaixada d’Israel asseguren que no estan preocupats i no volen fer interpretacions del retard, però fonts diplomàtiques afirmen que en aquests moments Espanya s’està mirant amb lupa qualsevol cònsol nou.
En els últims anys la feina dels cònsols estrangers a Catalunya s’ha multiplicat perquè els seus països els demanen informes constants per seguir el dia a dia del procés independentista. El 2017 es preveu que serà un any clau en la lluitaper guanyar el relat internacional, i en els contactes diplomàtics l’Estat ja ha mostrat les seves cartes: a les pressions per evitar la internacionalització del procés s’hi ha sumat l’ús d’una eina reservada a conflictes entre estats.