L'eurodiputat Francesc Gambús deixa Unió per la "resistència" de sectors del partit a renovar-se

BarcelonaUnió començaria la campanya amb mal peu. Si dimarts el líder d'Unió, Ramon Espadaler, anunciava que defensaria davant el comitè de govern presentar-se a les espanyoles –en el cas probable que es repeteixin–, aquest dimecres s'ha fet públic que l'eurodiputat Francesc Gambús ha sol·licitat donar-se de baixa com a militant del partit, decebut per les "resistències" d'un sector del partit a una regeneració interna. Gambús mantindrà l'acta de diputat al Parlament Europeu.

Segons ha avançat l'agència Efe, Gambús posa fi a 22 anys de militància, en constatar que "hi ha gent que havia dit que s'apartava" de la direcció però que a la pràctica "vol seguir condicionant la vida del partit i desmuntant els processos de regeneració" que havien de potenciar la "transparència". L'europarlamentari explica així que la "gota que ha fet vessar el got" ha estat la candidatura alternativa articulada a última hora i liderada per Àlex Miró, amb la connivència de Josep Sánchez Llibre i Manel Silva, estrets col·laboradors de Josep Antoni Duran i Lleida, per liderar la federació del partit a Barcelona. Aquesta llista va desbancar la que encapçalava Oriol Lázaro, cap de l'oficina parlamentària de Gambús.

Es dóna el cas que l'europarlamentari era el càrrec institucional més rellevant dels democristians després dels fracassos del 27-S i el 20-D, en què Unió va concórrer en solitari per primer cop i no va obtenir representació al Parlament i a les Corts.

Carta a la militància

Després d'anunciar la renúncia, Gambús ha adreçat una carta a la militància per explicar la seva decisió. Entre altres coses, esgrimeix que després del trencament amb CDC i les dues derrotes electorals havia cregut en la "regeneració" del partit i en la possibilitat de rectificar els "errors" que a parer seu s'havien comès en aquest primer viatge en solitari. "No vam defensar amb prou contundència els plantejaments que ens van fer guanyar la consulta interna del 14 de juny per tal d’atraure més vots cap a les urnes tan el 27 de setembre com el 20 de desembre". També critica que "durant massa temps el partit va aparèixer massa a prop dels poderosos i massa allunyat del carrer. No era una oportunitat real perquè alguns mantenen i volen mantenir intacta la seva capacitat d’influència i, el que potser és pitjor, ni tan sols pensen renunciar al seu estil".

Gambús fa referència a la retirada de Duran i Lleida i el seu entorn, el passat 16 de gener, i s'hi refereix com la fi d'una etapa que havia de donar pas a un nou període al partit democristià. Ara bé, aquesta renovació, ve a dir, ha acabat sent un miratge per la voluntat dels que aparentment feien una passa enrere de continuar influint en el partit: "Malgrat certes enretirades molt visibles, lloables i aplaudides, hi ha d’altres persones que creuen necessari seguir no només influint, sinó desballestant qualsevol intent de renovar el partit i portar-lo cap endavant".

Davant aquesta conjuntura, segueix Gambús, "es fa absolutament inútil tenir cap mena d’aspiració intel·ligent a regenerar el partit. Unió necessitava ésser regenerada ara i aquí, i sobre tot per dintre. I tanmateix, Unió no necessita, per a regenerar-se, de l’enèsim combat intestí". Un combat que al·ludeix precisament a la darrera batalla interna per a la federació de Barcelona.

Si bé és cert que Espadaler havia agafat el comandament del partit, sectors de la formació veient a Gambús com un dirigent que podia fer un pas endavant en el proper congrés. Un lideratge que, després de l'experiència a la direcció de Barcelona, significava enfrontar-se als reticents als postulats de "regeneració" que defensava l'europarlamentari. "Voldria dir recollir la voluntat de totes les persones que al llarg d’aquests mesos m’han demanat que assumís més responsabilitats al partit, organitzar-los, i iniciar una batalla llarga convencent a la majoria de la bondat i de la necessitat de les nostres idees de canvi. Una batalla que, guanyés qui la guanyés, donaria com a resultat un partit mort".

Malgrat deixar el partit, en la missiva, Gambús defensa seguir exercint les seves responsabilitats al parlament europeu, ja que el seu lloc li va "donar la ciutadania de Catalunya amb el seu vot".

Gambús ha admès que Unió li va donar l'"oportunitat forçada" d'intentar obtenir un escó en l'Eurocambra després de rellevar al candidat democratacristià inicial, Salvador Sedó, perquè va ser vetat pel primer de la llista, Ramon Tremosa (CDC). Però va ser "únicament l'oportunitat" i molts dels que es van implicar en la seva candidatura "ja no són d'Unió", ha afegit."Els qui em van acompanyar amb més força aquella primavera del 2014 [a les passades eleccions europees], molts ja no són a Unió. D’altres sé que comparteixen la passa que estic donant", assegura en la conclusió de la carta.

Espadaler respon a Gambús

Després de l'adéu de l'eurodiputat i la seva carta a la militància, el secretari general del partit, Ramon Espadaler, també ha adreçat una missiva a les bases democristianes. Tot i que Gambús ha esgrimit la manca de regeneració interna per justificar la seva marxa de la formació, Espadaler ha atribuït la seva decisió al fet que ell mateix anunciés, dilluns, la voluntat de presentar-se a les eleccions espanyoles del 26 de juny.

Sobre les seves declaracions a Rac 1 (on va confirmar, tal com havia avançat Efe, que Unió volia concórrer als propers comicis estan en situació de preconcurs de creditors), Espadaler enumera les seves "conseqüències internes i externes": "La baixa del nostre eurodiputat [Gambús], anunciada justament a les poques hores d’aquestes declaracions, i un atac en tota regla per part d’una Convergència que veig obsessionada amb una Unió que, tot i ser avui per avui extraparlamentària, planta cara i no dimiteix de la defensa del catalanisme centrat".