El govern espanyol considera aclarit el contenciós amb Lituània i Letònia pel dret a decidir de Catalunya després de les reunions amb Margallo

MadridEl govern espanyol considera tancat el contenciós amb les repúbliques de Lituània i Letònia, que –en boca dels seus presidents– han expressat el seu suport implícit al procés sobiranista de Catalunya. El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha rebut els ambaixadors de les dues repúbliques bàltiques al seu despatx aquest dilluns i, segons han informat fonts de la part espanyola, els representants han atribuït les manifestacions dels seus presidents a interpretacions equivocades i problemes amb l'idioma. Segons aquestes fonts no oficials, tots dos ambaixadors s'han retractat i s'han compromès a fer un comunicat que, en el cas de Lituània, ja s'ha fet públic.

El ministre ha rebut els dos representants per separat. A les 09.30 ho ha fet amb l'ambaixadora de Lituània, Audra Plepyté, amb qui ha estat reunit 20 minuts. En sortir de la reunió l'ambaixadora no ha fet declaracions, però pocs minuts després el ministeri d'Afers Exteriors lituà ha fet públic un comunicat en què matisa les manifestacions del seu president i assegura que "els mitjans de comunicació espanyols" han fet una "tendenciosa i errònia interpretació" de la posició lituana sobre Catalunya, i afirma que "tots els assumptes domèstics han de ser solucionats segons les mesures democràtiques i legals que existeixen en el país, respectant la Constitució".

A dos quarts d'una del migdia ha sigut el torn de l'ambaixador de Letònia, Janis Eichmanis. També han estat reunits 20 minuts i després de la reunió Eichmanis ha anunciat un comunicat, que encara no s'ha fet públic. De moment, ha evitat fer cap altra manifestació.

Fonts no oficials del ministeri de l'Exterior espanyol han apuntat que tots dos representants han assegurat davant Margallo que les manifestacions dels seus primers ministres han sigut malinterpretades i han adduït també problemes amb l'idioma. A més, segons han apuntat aquestes fonts, han demanat disculpes, s'han retractat plenament i s'han compromès a fer el comunicat.

Tot plegat té origen en les entrevistes que l'ACN va fer als primers ministres dels dos països sobre la Via Catalana, inspirada en el seu exemple. El lituà Algirdas Butkevicius va defensar que cada país "ha de trobar el seu propi camí" i té "dret a l'autodeterminació". El primer ministre letó, Vladis Dombrovskis, va obrir la porta a un reconeixement a la independència de Catalunya per part del seu país: "Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?".