L'estratègia de Bárcenas: el suport del PP aznarista
L'extresorer busca guanyar-se el sector contrari a Rajoy del partit i nega que Aznar consti en la comptabilitat B
Madrid.L'última declaració judicial de Luis Bárcenas ha evidenciat la seva estratègia política: comptar amb el suport del sector aznarista i esperanzista del PP. Es dóna la casualitat que tots els alts càrrecs que han tingut pes al partit des de principis dels noranta apareixen en els anomenats papers de Bárcenas . Tots menys un: José María Aznar, expresident del govern d'Espanya. Almenys sense nom i cognom.
I és que, segons la declaració de l'extresorer del PP davant el jutge Pablo Ruz, no és Aznar la persona que consta en una de les primeres sortides de la seva comptabilitat secreta sota les sigles J.M., unes majúscules que apareixen en sis partides dels mesos d'abril, juny, juliol i agost del 1990, per un total d'1.525.000 pessetes (9.165 euros). Bárcenas va dir al jutge, sense gaire convicció, que J.M. era "Jaime Mayor Oreja", aleshores diputat i cap de llista del PP a les eleccions basques. Això va generar sospites al lletrat de l'acusació particular d'Adade, Mariano Benítez de Lugo, que li va reformular la pregunta: "Però com pot dir vostè això, si en la comptabilitat quan apareix Mayor Oreja ho fa citat com a Jaime M.?" "No ho recordo bé", va respondre dubitatiu l'extresorer del PP.
L'actual defensa de Bárcenas sap que l'única solució possible és unir-se als sectors del PP que estan en contra de l'actuació de Mariano Rajoy i de la secretària general, María Dolores de Cospedal, la més bel·ligerant de tots. Sap que aquesta unió passa sens dubte pel sector del president d'honor del PP, José María Aznar, sota el mandat del qual es va forjar tot el sistema de control econòmic amb la lupa del seu nucli dur: Francisco Álvarez Cascos, Federico Trillo, Rodrigo Rato i Javier Arenas. Gairebé tots en retirs daurats.
La força d'Esperanza Aguirre
Fonts del PP consultades per l'ARA alerten que al partit encara "hi ha molta cosa per treure". Però l'estratègia de Bárcenas no només compta amb el suport del costat fosc de l'aznarisme, sinó també amb la força de la presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre. La dirigent és qüestionada a Génova fins i tot pels seus propis delfins, com el president madrileny, Ignacio González, amb qui va tenir una forta discussió a la seu del PP.
S'explica en els cenacles madrilenys que va ser Aguirre, amb amistats comunes, qui va fer de contacte entre l'extresorer del PP i el director d' El Mundo , Pedro J. Ramírez, per a aquella trobada "de quatre hores". Més clars s'expliquen en els ambients polítics madrilenys els sopars organitzats per Aguirre als quals sovint hi va Pedro J. i de vegades també l'advocat de Bárcenas Javier Gómez de Liaño i la seva dona, la fiscal María Dolores Márquez de Prado. Precisament l'exfiscal de l'Audiència Nacional va visitar la setmana passada la seva antiga feina buscant algun acord, que encara no ha arribat. Diuen que Ruz ni l'ha rebut. El que sí que ha fet el jutge ha estat confirmar la fiança de responsabilitat civil contra l'extresorer del PP per 43,2 milions d'euros, aplicant com a greuge un recàrrec d'un 25% sobre la quantitat defraudada en concepte d'interessos, cosa que ha disgustat, i molt, els advocats de Bárcenas.
Final de la instrucció el 2014
Tant Anticorrupció com les acusacions particulars ja han sol·licitat a Ruz que cridi a declarar les persones que figuren en la suposada comptabilitat B del PP. Però el magistrat, davant el dubte entre testimonis o imputats, ha sol·licitat informes a Hisenda i a la Intervenció General de l'Administració de l'Estat perquè comprovin si "se'n desprenen delictes fiscals i suborns". Ruz pretén acabar tan aviat com sigui possible amb la instrucció del cas Gürtel, però les últimes comissions rogatòries sol·licitades als Estats Units i a l'Uruguai -uns països on Bárcenas va intentar els últims mesos transferir els diners de Suïssa- fan pensar que la instrucció del cas no s'acabarà fins al primer trimestre del 2014.
Aquesta dada la valora la defensa de Bárcenas, que sap que, en teoria, a finals de setembre ha d'incorporar-se al jutjat número 5 de l'Audiència Nacional el seu titular, Miguel Carmona, un cop abandoni la plaça de vocal del Consell General del Poder Judicial, un òrgan que s'ha de dissoldre després de l'estiu. La presència de Carmona al capdavant de la instrucció pot modificar el plantejament ideat per Ruz; de fet, ja ha dit que no vol Ruz com a jutge de suport. "Seria imperdonable que per una precipitació no es fessin les coses bé i això provoqués possibles nul·litats en un assumpte d'aquesta magnitud", va dir referint-se al fet que el nomenament d'un jutge de suport al seu jutjat cal fer-lo d'acord al que predetermina la llei i no "actuar de manera lleugera" atorgant la plaça a Ruz.
Figura de Ruz a part, Carmona ha assegurat als seus familiars que seguirà amb la instrucció del cas "sense obstacles i sense cap inconvenient". Ara bé, fonts de l'Audiència Nacional estudien la possibilitat que, si de les noves indagacions judicials en sortís algun aforat, Carmona enviaria amb rapidesa el cas al Tribunal Suprem i així se'n rentaria les mans, de manera que hi hauria un nou plantejament jurídic general. Una dada rellevant per a l'estratègia de Bárcenas.
