L’Estat utilitza les mobilitzacions per agitar el delicte de sedició

MadridMariano Rajoy va augmentar ahir la repressió contra l’1 d’octubre i ho va tornar a fer amagat rere la fiscalia. El ministeri públic va creuar una nova línia incloent el delicte de sedició en una denúncia que assenyalava els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, com a instigadors d’una “turba” que pretenia “impedir per la força l’actuació de les autoritats” en les protestes pacífiques que van tenir lloc a Barcelona dimecres contra les detencions de 14 alts càrrecs del Govern i l’escorcoll d’uns quants edificis de la Generalitat.

Va caldre recórrer a la postveritat per justificar l’actuació. El govern espanyol va obviar el civisme de les mobilitzacions i va esgrimir el mantra de la violència que fa temps que repeteix. Ho va fer servir d’excusa el fiscal de l’Audiència Nacional (els delictes de sedició corresponen aquí i no als òrgans judicials de Barcelona, segons la fiscalia) per iniciar els tràmits d’una denúncia que pot comportar fins a 15 anys de presó per als líders de la revolta. De moment, s’assenyala només Cuixart i Sànchez, però el mateix escrit indica que cal buscar més implicats i obre el ventall, per tant, a qualsevol que hagi cridat a la mobilització, inclòs el mateix president, Carles Puigdemont, i fins i tot els manifestants.

Fiscal i govern espanyol van tornar a demostrar una coordinació perfecta en els missatges: el ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, va enviar una carta al matí a Joaquim Forn, conseller de la mateixa cartera, per informar-lo que enviaria agents antiavalots dels cossos policials espanyols per reforçar la seguretat a Catalunya arran de les protestes “tumultuàries” que s’estaven produint. Després, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va repetir fins a quatre vegades la mateixa paraula, convertida ahir en lema, i va dedicar nou minuts a enumerar suposats actes violents recollits dels mitjans de comunicació durant les protestes. No era casual. Diumenge, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, havia lamentat en una entrevista a El Mundo que el codi penal espanyol s’havia suavitzat, i que el delicte de sedició requeria ara una actuació “tumultuària” per aplicar-se. Dit i fet. Des d’aquell moment, i coincidint amb les manifestacions pacífiques dels últims dies, el mateix executiu i també una gran part dels mitjans de comunicació de Madrid s’han dedicat a magnificar els incidents aïllats que es produïen en aquestes protestes per poder-los presentar com a violents. I aquest relat és, justament, el que va recollir el fiscal a l’escrit de denúncia.

Aquesta nova fase de la persecució judicial, que va coincidir amb l’alliberament dels detinguts de dimecres que quedaven a la presó, comporta que les causes siguin jutjades directament a l’Audiència Nacional. L’argument de la fiscalia per dur-ho aquí, però, es basa a retorçar el Codi Penal a partir de l’ordenament jurídic franquista i que és discutit per molts juristes. El Codi Penal actual el situa com a delicte contra l'ordre públic, que no correspon a l'Audiència Nacional. Però la fiscalia interpreta que, en casos com aquest, hi ha una connexió clara amb l'antic delicte contra la forma de govern, que sí que es jutjava a l'Audiència Nacional. Ja ho va fer en el cas de Joan Coma i torna a defensar aquesta tesi ara.

I el jutge que instruirà la causa és Ismael Moreno, el mateix que ja portar la investigació a Coma –tot i que la va arxivar– i el que va fer empresonar preventivament els dos titellaires de Madrid acusats d'enaltiment del terrorisme per una sàtira política, un cas que també va acabar arxivat.

El fet és que portant la causa a Madrid es mitiga l’efecte de les protestes al carrer. Tot i així, les dues associacions independentistes assenyalades pel fiscal van anunciar que mantindran les mobilitzacions i van reiterar les crides al civisme, que han sigut constants, tot i que no queden recollides a l’escrit de la fiscalia. “Tothom sap que no hi ha hagut violència”, va defensar ahir Sànchez, després de tenir coneixement de la denúncia. Cuixart, per la seva banda, va afirmar que no tenia “cap vocació de màrtir” i va recordar que rere seu hi havia “centenars de milers de persones disposades a ocupar” el seu lloc, informa Anna Moyà.

El presumpte tumult es va demostrar rendible ahir per a la repressió estatal, perquè a més de servir de base per a la denúncia va ser també l’excusa perquè Zoido justifiqués el desembarcament de policies nacionals i guàrdies civils als carrers de Catalunya -sense precisar-ne el nombre d’efectius-. El moviment, que l’executiu espanyol explicava per la necessitat de reforçar l’actuació policial, podria amagar a més una intervenció encoberta dels Mossos d’Esquadra, segons va denunciar Forn, perquè la llei que invoca Zoido per enviar els agents diu també que seran els caps dels cossos de l’Estat els que manaran les policies autonòmiques quan hi hagi una operació en la qual intervinguin alhora.

I encara ahir es va afegir un nou front en la lluita de l’Estat contra l’1-O: les escoles. Méndez de Vigo, també ministre d’Educació, va anunciar que havia demanat un informe a l’alta inspecció per esbrinar si hi ha escoles que estan donant festa a nens catalans per anar a les concentracions, basant-se també en rumors de premsa. Mentrestant, Enric Millo va advertir els directors d’institut de responsabilitats penals si obren els centres l’1-O.

Replegament d’efectius

Tot plegat mentre la Generalitat va fer passos per protegir l’1-O, intentant que les persones implicades no incorrin en riscos excessius. El Govern va cessar Josep Maria Jové -detingut dimecres- del càrrec de secretari general de la Vicepresidència per evitar que hagi de pagar la multa de 12.000 euros diaris que li va imposar dijous el Tribunal Constitucional. També es va dissoldre la Sindicatura Electoral, per evitar que els seus membres haguessin de pagar una sanció idèntica a la de Jové. L’executiu va justificar que ja havia “fet la feina”, i a partir d’ara serà rellevada per observadors internacionals que asseguraran la netedat de l’1-O.

Mariano Rajoy ha tornat a demostrar un domini absolut de la fiscalia i ja té a tota marxa la campanya de desprestigi de l’independentisme, fent un relat alternatiu de les mobilitzacions ciutadanes. La postveritat aplicada al Procés, i com a arma per a una repressió que creix. I encara queda una setmana.