L’Estat situa més de 700 alcaldes pro referèndum en el punt de mira
El fiscal general els cita a declarar com a investigats i mana que els Mossos els detinguin si no ho fan
BarcelonaL’Estat redobla la pressió judicial sobre l’1-O. Superada la manifestació de la diada de l’Onze de Setembre, el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, va ampliar ahir el seu radi d’actuació per intentar aturar com sigui el referèndum de l’1 d’octubre. A la querella presentada contra el Govern i la mesa del Parlament, i a l’ordre directa als cossos policials amb presència a Catalunya perquè impedeixin el referèndum, Maza va sumar-hi ahir una ofensiva contra els més de 700 alcaldes que ja han dit que col·laboraran en l’1-O. A més d’ordenar als fiscals en cap de les quatre províncies catalanes que els citin a declarar, va exigir als Mossos d’Esquadra que els detinguin si no compareixen voluntàriament. Un pas més en l’estratègia de l’Estat d’intentar dissuadir un per un tots els actors decisius per a la celebració del referèndum.
Arribats a la recta final del compte enrere per a l’1-O, l’Estat ha assumit que les advertències fetes fins ara no han sigut suficients per fer canviar d’opinió els principals dirigents independentistes. “Si els capitans no canvien el rumb del vaixell, se’ls ha de deixar sense tripulació”, resumeix una font coneixedora de l’estratègia del govern espanyol. Per això, en els últims dies la pressió judicial ha arribat a un segon nivell. El primer exemple va ser l’ampliació de la causa del Tribunal de Comptes pel 9-N a diversos alts càrrecs del govern d’Artur Mas que fins aleshores no havien sigut mai investigats. Després va arribar l’advertència del Tribunal Constitucional a un miler de càrrecs públics per avisar-los que no havien de col·laborar en l’1-O i, en el cas dels Mossos, que fins i tot l’havien d’impedir. I ahir, veient que amb aquesta advertència no n’hi havia prou, es va passar a un nou estadi. Citar els alcaldes a declarar com a investigats.
Tanmateix, en la seva carta als fiscals en cap de les quatre províncies catalanes, Maza no acusa els alcaldes de cap delicte i es limita a reclamar que declarin com a investigats per la seva “cooperació” en l’organització del referèndum. Una petició massiva que -si es compleix- podria col·lapsar el ministeri públic. Per això, en la mateixa ordre el fiscal general demana que davant la gran quantitat de municipis implicats en la col·laboració de l’1-O, es prioritzin els ajuntaments de Catalunya amb més població.
A partir d’avui, doncs, més de 700 alcaldes estaran pendents de rebre la citació de la fiscalia. Entre ells tots els que apareixen a la llista que l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) havia fet pública sobre les poblacions que cediran locals per al referèndum -i que el fiscal va utilitzar de base per a la seva ordre-, però també contra altres ajuntaments com Badalona i Sabadell, que no apareixen a la llista de l’AMI però també han dit que col·laboraran en el referèndum.
A més de citar a declarar més de 700 alcaldes en condició d’investigats d’un delicte que no es concreta, l’ordre de Maza guardava un altre fet destacat: la designació dels Mossos d’Esquadra com a policia judicial amb la missió principal de portar davant la fiscalia “en el termini més breu possible” els alcaldes que no compareguin després de ser citats a declarar pel ministeri públic. Consultat per l’ARA, Joan Queralt, catedràtic de dret penal de la Universitat de Barcelona, recorda que la fiscalia pot citar a declarar els alcaldes sense l’autorització d’un jutge i pot ordenar-ne la detenció tal com preveu l’estatut orgànic del ministeri fiscal. Queralt alerta, però, que els alcaldes aforats -perquè són diputats al Parlament, al Congrés o senadors- només poden quedar detinguts per un delicte flagrant i considera que no és el cas dels alcaldes implicats en l’organització de l’1-O.
Les entitats recomanen declarar
L’escenari a partir d’ara, doncs, dependrà en bona part de la reacció de cada alcalde a la citació judicial. Reunides ahir d’urgència, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’AMI van convocar un acte de protesta amb els alcaldes dissabte a la plaça Sant Jaume de Barcelona. A més, van recomanar als 712 alcaldes investigats que vagin a declarar per defensar el referèndum. Tot i que es van mostrar sorpresos per l’actuació “molt greu” del fiscal, tant Neus Lloveras com Miquel Buch (ACM) van instar els alcaldes a declarar quan se’ls citi. “No tenim res a amagar”, va resumir la presidenta de l’AMI. Tanmateix, no hi ha unanimitat entre els partits sobre com respondre a la citació del fiscal, i la mateixa Lloveras va admetre que podria haver-hi alcaldes que decideixin anar a declarar “voluntàriament” i d’altres que no. “Declarar, declararem, però hi anirem emmanillats”, afirmaven a l’ARA alcaldes cupaires, evidenciant així la diferència de criteris. Els anticapitalistes, de fet, ja van avisar ahir en un comunicat que els seus alcaldes no aniran a declarar voluntàriament i que els hauran de detenir. Més enllà va anar l’organització juvenil de l’esquerra independentista Arran, que va proposar fer “murs humans” per defensar els alcaldes que desobeeixin les citacions de la fiscalia. Per la seva banda, l’alcalde de Sabadell -un dels municipis més poblats que podrien ser citats-, Maties Serracant (Crida per Sabadell), no va aclarir si ell anirà a declarar voluntàriament. “Em vull veure com un dels alcaldes que té el compromís sòlid, com els altres més de 700, de poder facilitar que les urnes hi siguin l’1 d’octubre, no com un màrtir”, va afirmar.
On sí que hi ha unanimitat és a l’hora de qualificar amb duresa el moviment del fiscal general de l’Estat. Buch va assegurar que si una persona té un problema amb la justícia, i la justícia el persegueix, “aquesta persona té un problema; però quan són més de 700 alcaldes els perseguits per la justícia, qui té un problema no són els alcaldes, és la justícia espanyola”, va afirmar. Per la seva banda, En Comú Podem, ERC, el PDECat, el PNB, Bildu i Compromís van reclamar ja ahir la compareixença “urgent” de Maza al Congrés per explicar la citació als alcaldes. També va criticar l’actuació del ministeri públic el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que en una entrevista a TV3 va considerar la citació una “barbaritat” inaudita en el món occidental i europeu i una “causa general que recorda coses impròpies d’una democràcia”.
No n’hi ha prou amb el 155
Tot i l’enduriment de l’ofensiva judicial, Puigdemont va alertar l’Estat que no podrà de cap manera impedir que els catalans votin. Tampoc a través de la suspensió de l’autonomia amb l’ús de l’article 155 de la Constitució. “L’1-O, votarem”, va insistir una vegada i una altra el president de la Generalitat, que va subratllar a més que “el Tribunal Constitucional ja no altera l’organització del referèndum”. De fet, Puigdemont va exhibir el fet que no s’hagin aturat els preparatius de l’1-O tot i la suspensió del TC i que fins i tot s’hagi reactivat la web del referèndum després del seu tancament per ordre judicial com a exemple de la determinació del Govern a celebrar el referèndum costi el que costi. “Hem de superar una mica aquesta mentalitat de mirar les coses a la clàssica”, va continuar Puigdemont, que va subratllar que les actuacions del Govern es regeixen per la llei del referèndum aprovada al Parlament. Una mostra de determinació, que l’Estat ja ha demostrat que seguirà posant a prova.