L’Estat s’aferra a la pregunta del 9-N per vetar la votació

Barcelona“Vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?” La pregunta acordada el 12 de desembre del 2013 entre les forces catalanistes partidàries de l’exercici del dret a l’autodeterminació -CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP-és el principal element a què pensa aferrar-se el govern espanyol per tornar a intentar dinamitar el 9-N. L’Advocacia de l’Estat fa una senzilla relació de fets per arribar a la conclusió que el nou 9-N, en realitat, és un “referèndum encobert” i, per tant, un “frau de llei”: si s’hi pregunta exactament el mateix que es volia preguntar en la consulta original -suspesa per ordre del Tribunal Constitucional (TC) a instàncies del govern central-, la conclusió és que el Govern, segons fonts governamentals citades per Europa Press, “pretén aconseguir un resultat prohibit mitjançant un camí alternatiu”.

Més enllà d’això, però, el govern de Mariano Rajoy esgrimirà que la implicació de la Generalitat en el que consideren una “consulta encoberta” amb instruccions verbals a treballadors públics -des de professors d’institut fins a mossos d’esquadra-, a falta de cap ordre escrita, esdevenen proves suficients per acreditar el “frau de llei”. L’executiu del PP queda a l’espera que avui el Consell d’Estat emeti de manera urgent un dictamen que indiqui la via jurídica per recórrer davant el TC el procés participatiu del 9-N.

La comissió permanent del Consell d’Estat aprovarà avui mateix el dictamen preceptiu, però no vinculant. D’aquesta manera, el govern espanyol tindrà via lliure per aprovar demà en el consell de ministres la presentació del recurs al TC, que té previst reunir-se dimarts que ve. En la reunió plenària, l’alt tribunal decidirà sobre l’admissió a tràmit del recurs que donaria peu a la suspensió cautelar del nou 9-N.

Mentrestant, ahir al Parlament el PP feia un salt qualitatiu en la campanya de la por i dirigia les amenaces ja no només al Govern sinó directament als milers de treballadors públics voluntaris per participar i garantir la logística en la jornada de participació: “Si voluntàriament o per por, sense instruccions escrites, sense cobertura legal, es presten a col·laborar, aquests docents seran els únics responsables i s’exposaran a les conseqüències administratives, civils o penals que es derivin d’un acte polític i partidista que pretén esquivar la suspensió del TC”. L’avís el llançava en to amenaçador la diputada del PP a Catalunya María José García Cuevas, minuts abans que el president de la Generalitat, Artur Mas, considerés propi de “covards” el fet d’“utilitzar el TC per fer una feina política”.

“Visca la democràcia espanyola!”

La sessió de control al Govern i al president va evidenciar ahir l’intent del PP i Ciutadans d’instal·lar la crispació en la cambra catalana. Si el Govern sostenia encara ahir que l’Estat no té fonament jurídic per vetar el nou 9-N, la líder dels populars catalans, Alícia Sánchez-Camacho, ho va plantejar amb molta claredat: “El que es portarà al TC és la intenció [de Mas] de voler enganyar l’Estat”. Una referència, però, que se li va girar en contra en la resposta que li va donar Mas, visiblement indignat: “El problema que tenen [el govern espanyol] és que no saben què fer i volen recórrer intencions. Visca, visca, visca la democràcia espanyola!” Minuts abans el diputat de C’s Carlos Carrizosa havia acusat el Govern d’estar “utilitzant funcionaris com si fossin esclaus”. I el raonament, en aquest context, es tornava del tot impossible.

Paradoxalment, mentre el PP i C’s feien pujar la tensió ambiental al Parlament, Mariano Rajoy, aparentment aliè a una jornada parlamentària d’alt voltatge a Catalunya, instava totes les parts en conflicte a actuar “amb la màxima intel·ligència, generositat i habilitat possible” respecte a Catalunya. Però ni un gest més enllà del clàssic “llei i Constitució”. Rajoy responia així a una pregunta del cap de files de CiU a Madrid i líder d’Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que va culpar el PP de la situació generada a Catalunya. Rajoy va aprofitar ahir el balanç del consell europeu per advertir que el sobiranisme català no té lloc en el projecte europeu. “No és possible beneficiar Espanya perjudicant Europa”, de la mateixa manera que no seria possible, diu, “que una part d’Espanya pretengués beneficiar-se perjudicant el conjunt”.

Però si s’acaba consumant la suspensió del nou 9-N, ¿el Govern aquest cop desacatarà? En l’última sessió de control parlamentari abans de la cita, el portaveu de la CUP, David Fernàndez, va instar el president a mullar-se ja no només pel 9-N, sinó també amb el decret contra la pobresa energètica o la prohibició del fracking, tots dos suspesos pel TC. No se’n va sortir, més enllà d’arrencar de Mas un genèric “com a govern i administració” la Generalitat “no es pot instal·lar en la desobediència permanent”. Per Mas, la qüestió de fons és que la Generalitat “no té els instruments per ocupar-se de la gent a fons”. I és això el que està en joc quan es tracta de la sobirania.

Hores més tard, el conseller de la Presidència, Francesc Homs, responia al diputat de la CUP Quim Arrufat que en cas de suspensió el Govern “tirarà endavant com ha fet fins ara”. La resposta no va convèncer Arrufat, que l’advertia que la CUP “ha perdut la ingenuïtat” i recordava que també amb la consulta original es va comprometre a no fer-se enrere fins que el TC va ordenar-ne la suspensió.

Amb la relació més distant que mai, el líder d’ERC, Oriol Junqueras, va considerar que “el món hauria de veure el convenciment del Govern” al marge del que digui el TC. I va alertar que encara ara existeixen dubtes seriosos al voltant de la logística del 9 de novembre, com la possibilitat d’ampliar els punts de votació, que els republicans consideren insuficients. Precisament ahir el Govern va fer púbics els locals de votació del 9-N. S’han previst 1.317 punts de participació i 6.695 meses amb urnes.