5,5 milions de catalans cridats a les urnes: l'Estat fa públic el cens del 21-D
El BOE publica aquest divendres el decret de normes complementàries per a les eleccions
BarcelonaL'endemà de l'empresonament del vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i de set consellers més de l'executiu (tots ells cessats ara fa una setmana pel govern espanyol), la maquinària electoral del 21-D continua. Aquest divendres el ministeri de l'Interior ha publicat al 'Butlletí Oficial de l'Estat' (BOE) el decret de mesures complementàries per regular les eleccions i l'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha anunciat quin serà el cens. 5.553.983 de catalans estaran cridats a les urnes, 200.000 més que en el referèndum de l'1-O perquè, aquest cop sí, s'han inclòs tots els residents a l'estranger. Per al 21-D el cens és el que es va tancar l'1 d'agost i representa 43.000 persones més que en les eleccions del 27 de setembre del 2015.
El cens de l'1 d'octubre -que el Govern mai va acabar d'aclarir com havia configurat- tenia 5.313.564 de persones, incloent-hi els inscrits al registre de catalans a l'exterior. El 21-D, comptant les 224.844 persones registrades al cens de l'Estat a l'estranger, la xifra s'incrementa en més de 200.000 nous votants potencials. Malgrat la intervenció de la Generalitat a través de l'article 155 de la Constitució, els partits sobiranistes han acceptat tornar a mesurar forces a les urnes i, amb la incògnita de la CUP, ERC i el PDECat presentaran candidatura, ja sigui conjunta o per separat.
Entre el 3 i el 10 de novembre els ciutadans podran consultar el cens i fer les al·legacions pertinents, i els residents a l'estranger podran sol·licitar la documentació per votar fins al 22 de novembre. Abans del 24 de novembre cada ciutadà rebrà la targeta censal -l'1-O va ser una de les qüestions en què va intervenir la policia-. A Barcelona, que escollirà 85 diputats, són 4.155.918 les persones amb dret de vot (incloent-hi els residents a l'estranger); 566.307 a Tarragona per escollir 18 diputats, 517.865 a Girona (17 diputats), i 313.893 a Lleida (15 diputats).
Aquest cop i, de nou, a diferència del que va passar amb l'1 d'octubre, l'Estat promourà que la Generalitat faci campanya institucional i que se cedeixin espais gratuïts tant als mitjans de comunicació públics com als carrers de pobles i ciutats, i també acceptarà els actes de propaganda electoral -en la campanya de l'1-O es van identificar persones, i fins i tot algunes policies locals van evitar que es fessin alguns actes al carrer.
Les urnes tornaran a ser les habituals i la Junta Electoral Central s'encarregarà de fer la tasca d'àrbitre. L'ordre del govern espanyol amb què va aplicar el 155 a Catalunya determina que un cop es formi el nou consell executiu de la Generalitat s'acabarà la intervenció. Ara bé, ja hi ha veus del PP, com la del vicepresident del Senat, Pedro Sanz, que apunten que si els independentistes tornen a guanyar es tornaria a aplicar el 155 per restablir la legalitat.
