L'estat propi, un bon negoci per a Catalunya

Barcelona.El procés cap a la consulta ha pres una dimensió sobretot pràctica. La sentència de l'Estatut i els atacs a la llengua i la immersió a l'escola convencen molts dubtosos, però els estralls que provoca la crisi evidencien les mancances econòmiques de Catalunya per afrontar les dificultats actuals, i això encara fa decantar més la balança. Segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, el primer argument dels partidaris del sí és clarament la "capacitat i el desig d'autogestió econòmica". I això que encara es desconeixen molt les múltiples magnituds que ballen en un procés transcendental com la consulta.

I precisament per posar-hi llum i taquígraf la catedràtica d'economia pública a la UB Núria Bosch ha elaborat un extens i complet estudi per a la Fundació Josep Irla -vinculada a ERC- que veurà la llum la setmana vinent i al qual l'ARA ha tingut accés. Servirà als republicans per sumar més raons per l'estat propi a la conferència nacional que ultimen per al juliol, però també formarà part de l'argumentari del Govern, atès que Bosch -antiga col·laboradora de l'exconseller del PSC Antoni Castells- és també la vicepresidenta del Consell Assessor per a la Transició Nacional, i alguns dels informes que preparen tenen l'economia com a element nuclear.

Dèficit fiscal

Fins a 17.000 milions més disponibles per a la Generalitat

L'argument econòmic que fins ara ha fet més fortuna ha estat el del dèficit fiscal, que el 2009 va suposar 16.409 milions que van marxar de Catalunya i no van tornar -900 milions menys que el 2008, a causa de la crisi-. Aquesta quantitat suposa un 8,4% del PIB català, un percentatge que no ha variat gaire des del 1986 i que és molt superior al d'altres territoris rics que pateixen dèficit fiscal, com Connecticut -5%- als EUA, Alberta -3,3%- al Canadà i Flandes -4,4%- a Bèlgica. Els diners que marxen i no tornen serveixen per finançar altres comunitats -en un 35%-, però també, en segon terme, per pagar les polítiques de defensa -en un 12%-, segons l'estudi. Tanmateix, Bosch encara fa servir una altra fórmula més complexa per trobar el guany net d'un estat català: calcula detalladament la diferència entre el que passaria a ingressar de més -inclòs el que suposaria deixar de pagar el deute espanyol- i les noves despeses que hauria d'afrontar. El resultat és que l'estat català hauria gaudit el 2009 d'uns 17.625 milions més. És superior a la xifra del dèficit fiscal a causa del fet que hi ha polítiques que la Generalitat i l'Estat ara ofereixen per duplicat i que, amb la independència, serien competència només per a la Generalitat.

Repartiment de béns

El deute assumit d'Espanya faria pujar el deute fins al 63% del PIB

El repartiment dels actius i els deutes amb Espanya serà un procés difícil i complex. Bosch atribueix tots els actius físics -carreteres, ports, vies de tren, infraestructures...- que hi ha a Catalunya a la Generalitat, però fa un seguit de projeccions basant-se en diverses possibilitats i variables -inversió feta a Catalunya (13,6%), població (16%) o PIB (19,6%)- per distribuir els recursos financers -com els de la seguretat social- i el deute de l'Estat. Al govern espanyol, de fet, li interessa negociar perquè pesi més la variable més alta, la del PIB, atès que té més deutes que recursos a repartir. Si se'n sortís, l'estat català hauria heretat el 2011 un deute net d'Espanya de 42.944,4 milions. Unit al que ja tenia la Generalitat autonòmica i els ens locals, significaria un deute públic equivalent al 43% del PIB. Des de llavors, però, el deute ha crescut molt i, actualitzant les dades, l'estat català naixeria ara amb un deute públic del 63,15% del PIB, encara 22,15 punts per sota de la mitjana de la Unió Europea (UE) i molt inferior al d'Espanya, França i Alemanya.

Seguretat social

El sistema de pensions i les prestacions d'atur, més segurs

Tothom que dubti que l'estat català pugui pagar les pensions pot respirar. Del 1995 ençà, el saldo de la seguretat social a Catalunya ha estat negatiu només quatre cops i hauria acumulat un superàvit de 24.774 milions. Per contra, a la resta d'Espanya sols ha estat positiu cinc dels setze anys i el dèficit acumulat seria ja de 86.332 milions. Els últims anys sí que s'hauria entrat en números vermells, però a causa de la crisi. De fet, l'única forma de pagar les pensions dels catalans serà amb la independència, perquè el saldo global de l'Estat ara és clarament negatiu.

Fiscalitat

El sector públic més eficient de la UE i amb impostos limitats

Ara per ara, encara que assumís tots els empleats de l'administració espanyola a Catalunya, l'estat català seria el que tindria un sector públic més barat de la UE: costaria l'equivalent al 39% del PIB, mentre que la mitjana europea és del 51%. A més, en contra del que es pensa, la pressió fiscal catalana és baixa, del 31%, nou punts per sota de la mitjana de la UE. Aquesta xifra creix sense crisi, però segueix sent força moderada. L'estat català tindria marge per apujar-la per oferir millors serveis.

Balança comercial

Una economia cada cop més oberta i sense boicot a la vista

El vell argument que Espanya és el principal comprador de Catalunya cada cop té menys pes, ja que des del 2010 els empresaris catalans venen més fora de l'Estat que a dins. En tot cas, Bosch rebutja les previsions catastrofistes pel fet que un hipotètic boicot espanyol pogués afectar gaire Catalunya. En altres casos no ha tingut lloc i, si hi fos -com a molt, costaria un 4% del PIB-, la Generalitat tindria més eines per ajudar a diversificar mercats. A més, Catalunya ja té una economia molt oberta i exporta l'equivalent al 52% del seu PIB, mentre que la resta de l'Estat exporta poc més del 27%.

Unió Europea

Sense possibilitats de quedar fora de l'euro o del mercat comú

És una incògnita si en néixer l'estat català quedaria dins la UE o hauria de tornar-hi a entrar. Ara bé, si fos la segona opció, tampoc no restaria aïllat. Per una banda, podria decidir mantenir l'euro com a moneda, encara que, fora de la UE, no podria designar candidats per al Banc Central Europeu. Per l'altra, no entrar a la UE tampoc no implica fixar-hi barreres comercials. Hi ha països que, des de fora, hi mantenen tractats de lliure circulació de béns, serveis i persones. En tot cas, cal recordar que Catalunya és aportador net de recursos a la UE, amb qui manté un dèficit fiscal de 1.400 milions anuals, per sobre de Suècia.