L’Estat accelera l’ofensiva judicial contra Forcadell i Homs
El Constitucional i el Suprem mouen peça alhora coincidint amb l’aprovació del nou full de ruta
MadridL’Estat va decidir ahir fer entrar en una nova dimensió el pols judicial que manté contra el procés. Amb sincronització absoluta i a poques hores que el Parlament aprovés la celebració d’un referèndum el setembre del 2017, tant el Tribunal Constitucional (TC) com el Tribunal Suprem van accelerar la via penal contra líders polítics de l’independentisme. Augmentaven així els fronts oberts en el curs judicial més calent per al procés, en què per primer cop es pot passar de l’amenaça als fets, és a dir, a la inhabilitació. Per unanimitat, els magistrats del TC van instar la Fiscalia que estudiï querellar-se contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per desobediència en permetre la votació de les conclusions de la comissió del procés constituent a finals de juliol. A la mateixa hora, el Suprem també demanava al Congrés permís per poder jutjar el portaveu del Partit Demòcrata Català (PDC) i exconseller de Presidència, Francesc Homs, per organitzar la consulta del 9-N.
El Constitucional, però, ha evitat de moment fer ús de tota l’artilleria de què disposa gràcies a la reforma exprés de l’alt tribunal que va imposar el PP la tardor de l’any passat per convertir-lo en una cort penal per aturar el procés. Aquest mecanisme, fet a mida contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas, li permetria inhabilitar qualsevol polític en un obrir i tancar d’ulls si no compleix les seves sentències. En lloc d’això, s’ha aferrat a un dels mecanismes que ja tenia però que no havia activat mai: remetre les actuacions a la fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, que ja va prometre mà dura contra l’independentisme i va assegurar que no li tremolaria la mà per activar la via penal contra Forcadell.
Una mesura inèdita
Diferents fonts de l’alt tribunal havien apostat durant les últimes setmanes per posposar les decisions sobre la presidenta del Parlament. Asseguraven que primer havien de resoldre sobre la seva reforma, ja que hi ha pendents dos recursos d’inconstitucionalitat de la Generalitat i el Govern Basc. Però ahir, contra tot pronòstic, van prendre una decisió inèdita. En la interlocutòria, de 56 pàgines, el TC explica que fins ara havia decidit solucionar el conflicte des de “la mesura”, però que davant la resposta de les autoritats catalanes opten “per la fermesa” per “assegurar el compliment de les seves resolucions”.
El trasllat a la Fiscalia era, precisament, una de les peticions fetes pel govern de Mariano Rajoy en funcions en l’incident d’execució de sentència que va presentar després de la votació al Parlament. Ara el TC recorda que ja va advertir Forcadell que havia “d’impedir o paralitzar” qualsevol iniciativa que suposés avançar cap a la independència i assenyala que el Parlament, a proposta de Junts pel Sí i de la CUP, va “ignorar les advertències en donar continuïtat al procés de desconnexió”. Per això, els magistrats van decidir ahir també anul·lar les conclusions de la comissió del procés constituent, ja que consideren que tenen “efectes jurídics i no merament polítics”.
Els magistrats no es queden aquí i llancen un nou avís a Forcadell: si torna a permetre que el Parlament voti sobre la desconnexió, tornaran a demanar una querella de la Fiscalia. L’exlíder de l’ANC ha estat al centre de la diana des de la tardor de l’any passat, quan la Moncloa la va situar com a responsable última de la declaració d’inici del procés. El TC no s’està de recordar-ho i en el seu escrit enumera totes les advertències que li ha llançat. El mes de novembre passat, fa gairebé un any, Forcadell ja va rebre un escrit -juntament amb els membres del Govern i de la resta de la mesa del Parlament- perquè acatés la suspensió de la declaració de ruptura. Des de llavors, tant el govern espanyol com l’alt tribunal han anat augmentant el to.
En l’informe d’al·legacions, Forcadell va emparar-se en la “llibertat d’expressió i el dret de participació dels ciutadans per mitjà dels seus representants” per defensar la votació de les conclusions. Ahir l’alt tribunal li va replicar que l’advertència que ja li havia llançat permetia a la mesa no tramitar la proposta. Amb tot, la interlocutòria del TC no especifica el presumpte delicte o delictes comesos. Ho haurà de decidir la Fiscalia.
Voluntat “d’intimidar”
Per a Francesc Homs, tant la decisió del Suprem com la del TC són “dos torpedes per intimidar” el Govern i el Parlament. El portaveu del PDC al Congrés, que ahir va rebre el suport dels seus veïns a Taradell, s’enfronta als delictes de desobediència i prevaricació per l’organització de la consulta, que li poden comportar una pena d’inhabilitació. En l’homenatge que li van rendir diferents formacions i entitats sobiranistes al seu municipi, Homs es va mostrar “absolutament tranquil amb l’encausament” i, irònicament, va titllar de “casualitat” que fos anunciat al mateix moment que el Parlament feia avançar el full de ruta.
El procés del Suprem contra el dirigent del PDC queda suspès fins que el ple del Congrés decideixi si accepta o no el suplicatori. Homs podrà decidir si presenta les al·legacions davant la cambra o ho fa per escrit. El reglament fixa 30 dies hàbils perquè es produeixi la votació, però el cas quedaria bloquejat en cas de terceres eleccions. Aquest front judicial també avança en paral·lel al del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, que des de dilluns saben que s’enfronten a fins a 10 anys d’inhabilitació. Totes les peces del poder judicial estan ben greixades i acceleren el pas davant dels nous gestos del sobiranisme.
