Catalunya, a la cua en inversió estatal per habitant

BarcelonaCada cop que el ministre d’Hisenda de torn presenta uns pressupostos, sempre se’n fan anàlisis des de dos punts de vista. D’una banda, a nivell sectorial, per saber en quins àmbits es prioritza la despesa, i, de l’altra, a nivell territorial. Els partits i agents socials catalans any rere any denuncien l’escassa inversió pressupostada a Catalunya que fa el govern espanyol, clarament per sota de la mitjana en relació a variables com la seva població. Un fet que ajuda a explicar el dèficit fiscal que pateix reiteradament el país, d’un 8% del seu PIB de mitjana, segons els càlculs de la Generalitat. Tot i això, aquest exercici no es fa tan sovint en relació a l’execució que finalment es fa de les partides previstes en els comptes, malgrat que des de fa uns anys és més fàcil gràcies a un informe sobre la inversió pública territorialitzada que dóna a conèixer semestralment l’executiu central. Així, la setmana passada va veure la llum el document referent a les dades del 2015, que evidencia que, en despesa efectivament realitzada, Catalunya queda molt per sota de la mitjana. En concret, el govern espanyol va invertir-hi 99,5 euros per català, un 61% del que va gastar de mitjana, que va ser de 163 euros per cada ciutadà de l’Estat.

Aquestes dades -que exclouen els territoris forals del País Basc i Navarra per no desvirtuar els resultats, ja que el seu sistema fiscal els fa menys dependents de l’Estat- són des d’aquest any més completes que en edicions anteriors. Des del 2009 -quan van començar a fer-se els informes- només incorporaven la inversió directa de ministeris i organismes i agències que en depenen directament, però des del 2015 inclouen també tot el sector públic, el qual fa força més inversió pública que el govern espanyol -hi ha ens com Adif, Renfe o Ports de l’Estat-. D’aquesta manera el reflex que en surt és molt més acurat.

I què explica aquest reflex? Que només quatre comunitats van rebre una inversió per càpita inferior a la mitjana. La que se situa a la cua són les Illes Canàries, on l’Estat va invertir 68,5 euros per ciutadà, si bé és cert també que, encara que formi part del règim comú del model, aquesta autonomia gaudeix d’especificitats en el sistema de finançament que, per exemple, li permeten recaptar un impost general indirecte canari -com a substitució de l’IVA- per tenir més recursos i millorar la seva autonomia. Just després, però, ja se situen els Països Catalans, amb un dèficit en el finançament i en les inversions rebudes crònic que motiva que els tres territoris pressionin conjuntament sovint per la reforma del sistema i per reclamar projectes pendents com el del corredor mediterrani -demandes que uneixen dirigents de tots els respectius arcs parlamentaris.

D’aquesta manera el govern espanyol i el seu sector públic tan sols van invertir 93,9 euros per cada habitant del País Valencià, 99,5 per cada ciutadà de Catalunya i 106,8 per cadascun de les Illes Balears. Quantitats clarament per sota de la mitjana dels territoris. De fet, la cinquena comunitat amb menys inversió per càpita, la de Madrid, ja se situa lleugerament per sobre de la mitjana, amb 171,2 euros per càpita. I a l’altre costat de la balança surt molt afavorida per les decisions de despesa del govern espanyol Castella i Lleó, amb 553,2 euros invertits per habitant, fins a cinc cops i mig més que a Catalunya. Altres territoris clarament per sobre de la mitjana són Cantàbria (346,9 euros), Galícia (315,7) o Astúries (283,9).

Aquest recull inclou només la inversió pública i, per tant, no té en compte altres despeses com les prestacions socials o els sous dels empleats públics -que també ajuden a entendre el dèficit o superàvit fiscal dels territoris-. Tot i això, precisament aquestes partides són importants especialment en època de crisi per l’estímul econòmic que suposa en el territori, ja sigui perquè permet impulsar infraestructures rellevants o perquè hi treballen empleats i empreses de la zona, sobretot de sectors especialment afectats com el de la construcció. I és que el ministeri de Foment o les empreses públiques vinculades al transport són les que més inversió fan -en el cas de Catalunya, Foment va gastar 131 milions dels 152 que els ministeris van invertir-hi el 2015.

Sigui com sigui, les crítiques que any rere any reben les inversions de l’Estat a Catalunya, provinents dels agents socials i polítics catalans, es queden curtes si el focus se situa en l’execució final que se’n fa. De fet, el govern espanyol va pressupostar inversions per valor de 1.040 milions d’euros a Catalunya, però només en va executar finalment el 70%, uns 736 milions. La realitat és que, en 12 de les 15 comunitats de règim comú, la inversió efectivament realitzada és inferior a la pressupostada, en dues més és quasi idèntica al que s’havia previst i només en un cas és superior. Es tracta de la Comunitat de Madrid, on el govern espanyol va pressupostar inversions per valor de 856 milions i en va executar per valor de 1.092 milions, un 27,7% més.