L’esquerra suavitza el to amb Sánchez i pressiona per pactar
MadridEn dos dies no s’ha produït cap canvi real. La fruita encara no està ni de bon tros madura i els diputats van marxar ahir a la nit del Congrés amb la incertesa de si Espanya tindrà president (Pedro Sánchez, Mariano Rajoy o un tercer home que sigui solució d’urgència i compromís) o si, tal com tot indica, hi haurà unes noves eleccions el 26 de juny. Queden en l’aire un munt d’incògnites, però ahir la sessió, de butxaca, va mostrar la insistència i disposició de l’esquerra alternativa (Podem, Compromís i IU) a investir Sánchez si en els gairebé dos mesos que queden abans de la convocatòria automàtica d’uns nous comicis negocia amb ells al marge de la seva aliança -per ara de ferro- amb Ciutadans. Els socialistes diuen que l’acord és inamovible i que, només si Sánchez governa perquè Podem li dóna suport, hi haurà marge per fer algun canvi en la tramitació de les lleis.
El PSOE sosté aquest discurs perquè afirma que de les 200 mesures que preveu el pacte amb Rivera, fins a 140 són coincidents amb el programa electoral de Podem. De fet, ahir els van fer arribar un document que pretenia demostrar-ho.
El líder socialista se sotmetia a la segona i última ronda de votació i va aconseguir sí no
Sánchez va escoltar les intervencions dels portaveus amb un posat greu i sense somriure tot i els comentaris irònics que va rebre. Pablo Iglesias va referir-se al seu petó de dimecres a Xavier Domènech (En Comú Podem) i a les floretes d’Andrea Levy (PP) a un diputat de Podem des de La Sexta. “Que flueixi l’amor! Ara, Pedro, només quedem tu i jo”, va dir abans de cridar “al diàleg i al sacrifici” per l’acord i per incorporar-hi també els sobiranistes catalans, “que no són cap monstre i tampoc volen que Rajoy sigui president”.
El PSC està incòmode, però calla
Però d’aquests últims, Sánchez no en vol saber res de res. No vol que el seu govern “reposi sobre independentistes” i ahir tornava a la càrrega amb el suposat “problema de convivència” a Catalunya. Una expressió que incomoda els líders del PSC, tot i que prefereixen callar i evitar la polèmica. A Nicaragua són ara més oficialistes que mai.
La mà estesa d’Iglesias després d’un debat molt dur dimecres (“a vegades les discussions més agres precedeixen els acords més dolços”, va dir) va ser refermada per les intervencions d’Alberto Garzón, d’IU, i Joan Baldoví, de Compromís, que volen “treballar per a l’acord”.
L’esquerra apel·lava a Sánchez mentre el líder del PSOE mirava a banda i banda. Al PP i també als seus potencials aliats. D’entrada, va intentar positivitzar la seva derrota recordant que Rajoy es va negar a sotmetre’s a la investidura. Va explicar que va acceptar l’encàrrec del rei “per solventar la negativa”, “desbloquejar” el procés i fer que “el rellotge comencés a córrer”. Va donar a entendre que el compte enrere de dos mesos mourà posicions.
Les preguntes de Sánchez
Sánchez explicava que el seu és un projecte “transversal” (després del pacte amb C’s ja no és “progressista” i sí “mestís”) i presentava el PSOE com un aliat fiable capaç de portar el canvi d’“un dia per l’altre” si Podem feia una reflexió. A Iglesias i els seus -als quals el portaveu del PSOE, Antonio Hernando, en l’última intervenció del debat, va acusar d’“usar la ideologia per alçar murs”- Sánchez els va llançar quatre preguntes: “Volem acord?, volem eleccions?, volem polítiques de canvi?, volem que Rajoy segueixi?”, els va inquirir.
A la seva manera, Rivera també va demanar al PP i a Podem generositat. Als primers ja no va instar-los a decapitar Rajoy per facilitar l’entesa i als segons els va recordar la generositat del PCE per “portar la democràcia”. Contundent, Garzón li va fer avinent que la democràcia “la va portar la gent i no Santiago Carrillo” i el va comminar a “no utilitzar la història del PCE per justificar-se”.
La Moncloa ja no té res clar
Rajoy necessita l’acord amb els socialistes però ahir, de nou, va calar la baioneta i entrar al cos a cos. Si dimecres Sánchez era “un bluf”, ahir era un “adamista” i “sectari” que queia “en l’engany, el frau i la farsa” i que no podia parlar de corrupció. “Posar les institucions al servei de la seva supervivència política també és corrupció”, va dir en relació a la petició al rei per ser investit amb l’argument que podia sumar Podem. La Moncloa ja no té tan clar com fa unes setmanes que el líder del PP demani ser investit encara que no ho tingui garantit.
El president en funcions va acabar exigint a Sánchez que no obligui, “per tossuderia, interès i sectarisme” a fer votar els espanyols el 26 de juny. Per ara, Felip VI ha citat el president del Congrés, Patxi López, dilluns al migdia per reunir-se i explorar les possibilitats que s’obren a partir d’ara. El mateix Sánchez va parlar d’un “punt a part” i va anunciar que seguirà “treballant per ampliar la majoria”. Negociarà amb Podem per sumar-los al pacte amb C’s. Caldrà veure si abandona o alimenta l’estratègia de desgast, per exemple, utilitzant alcaldes del canvi, com la madrilenya Manuela Carmena, per moure Iglesias. De moment, la barcelonina Ada Colau no s’hi apunta, però sí l’exfiscal Carlos Jiménez Villarejo. La nova esquerra té davant una prova de foc.
