Lesmes salva d'una sanció el jutge que ha criticat l'estat d'alarma
El president del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó acusa el govern d'amagar els morts
MadridEl Consell General del Poder Judicial ha protestat quan des del poder executiu s'ha criticat el judicial, però què passa quan és al contrari? El president del CGPJ, Carlos Lesmes, va salvar d'una sanció disciplinària el president del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó (TSJCL), José Luis Concepción, a canvi d'enviar-li una carta "privada" de censura per les seves crítiques a l'estat d'alarma.
Concepción va qualificar en diverses entrevistes periodístiques l'estat d'alarma vigent com "la política derivada d'un govern que està utilitzant la paralització del país per a fins diferents dels de salvar la població de la crisi del coronavirus". El magistrat va afirmar que si es comptabilitzen els casos sospitosos d'haver mort per coronavirus a Castella i Lleó, l'augment del nombre de víctimes no és del 18% sinó d'un 107%, 3.672 en lloc de 1.770, "el doble de morts que les xifres oficials". El president del TSJCL va sol·licitar certificacions de defuncions després que, segons ha explicat, des dels registres civils es traslladessin als jutges les dificultats que tenien per tramitar les certificacions de defuncions i perquè no quadrava l'activitat amb les xifres oficials. El magistrat també ha expressat la seva preocupació per la crisi econòmica derivada de la paralització d'activitats.
Tres vocals de la Comissió Permanent del CGPJ enquadrats en el sector progressista –que, malgrat tot, s'alinea gairebé sempre amb el president Lesmes, com ha sigut el cas de la recent censura del vicepresident Pablo Iglesias– van plantejar, segons la informació confirmada per l'ARA, que les opinions del president del TSJCL vulneraven clarament l'article 395 de la llei orgànica del poder Judicial (LOPJ), segons el qual als jutges i magistrats "els estarà prohibit dirigir als poders, autoritats i funcionaris públics o corporacions oficials felicitacions o censures pels seus actes".
Per això, els vocals Pilar Sepúlveda, Rafael Mozo i Álvaro Cuesta van proposar enviar el seu cas al promotor de l'acció disciplinària perquè obrís un expedient.
Dos vocals conservadors, Juan Manuel Fernández i Juan Martínez Moya, els anomenats Juanes, s'hi van oposar.
Lesmes i el vocal conservador José Antonio Ballestero es van inclinar per una carta de crítica de caràcter privat, posició intermèdia per evitar una possible sanció –la vulneració del 395 no té atenuants– per part del promotor de l'acció disciplinària.
Finalment, la iniciativa de la carta va tirar endavant, encara que els vocals que proposaven acudir al promotor de l'acció disciplinària van anunciar un vot particular.
La posició dels vocals anomenats progressistes no ha sigut estranya. Dos d'ells –Sepúlveda i Cuesta– van donar suport a Lesmes en el comunicat de la Comissió Permanent, el 23 d'abril, en el qual s'abocava una dura crítica a les declaracions d'Iglesias en què censurava la sentència condemnatòria d'Isabel Serra –portaveu de Podem a l'Assemblea de Madrid– i no podien, doncs, estar callats davant l'atac del magistrat Concepción al govern espanyol.
En les 53 pàgines que descriuen els acords de la Comissió Permanent celebrada dijous passat, 14 de maig, no hi ha cap referència al magistrat Concepción.
La carta de Lesmes, de contingut més aviat personal o privat, va transcendir immediatament, potser, segons fonts judicials, en el que ha sigut un gest d'astuta complicitat de Lesmes amb la vicepresidenta Carmen Calvo, amb qui manté una relació d'entesa.
El president, doncs, recorda a Concepción l'article 395 de la LOPJ d'aquesta manera: "Amb la seguretat que compartiràs amb nosaltres la necessitat de ser especialment rigorosos en l'aplicació d'aquests criteris de moderació i mesura que reforcen en tot cas el principi d'independència judicial, et faig arribar una cordial salutació".
La incursió de Concepción en l'acusació al govern de mantenir un estat d'excepció encobert amb fins diferents de combatre el virus va en la línia de la fiscal de sala del Tribunal Suprem Consuelo Madrigal, que també ha acusat el govern de manipular les dades dels morts i instaurar un estat d'excepció "sense control intern ni europeu".
Fonts judicials assenyalen, però, que el president del TSJCL tenia un objectiu molt precís a l'abordar, des de mitjans d'abril, el presumpte misteri de les xifres de registres civils i l'ocultació de defuncions.
"En el fons, no hi ha un problema d'informació ni de comprovació de dades, assumpte sobre el qual els presidents dels tribunals superiors de justícia no són competents, sinó un atac polític", assenyala una altra font de l'àmbit judicial.
Atac polític? El president del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó, José Luis Concepción, a l'invocar els registres civils ha apuntat per elevació al fet que des del 30 de gener del 2020 la directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, responsable del Registre Civil, és la fiscal Sofía Puente, germana del que és, des del 2015, alcalde de Valladolid, Óscar Puente, membre de la comissió executiva del PSOE.
