Política07/09/2020

Lesmes qualifica de "seriosa anomalia" el retard en la renovació del CGPJ i demana que es faci "sense més dilacions"

Insinua que procedirà a fer els nomenaments que va posposar si no hi ha acord entre el PSOE i el PP

Ot Serra
i Ot Serra

MadridLa tardor tornarà a estar marcada políticament, entre altres coses, per la difícil renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Fa dos anys el whatsapp de l'exportaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó va dinamitar l'acord per situar Manuel Marchena al capdavant de l'òrgan de govern dels jutges i ara, amb el mandat caducat des del desembre del 2018, el president del CGPJ torna a demanar celeritat al Congrés. En realitat, al PSOE i el PP, que tenen a les seves mans les tres cinquenes parts de la majoria necessària per designar els nous vocals. "L'any passat, ja vençut el mandat de l'actual CGPJ i per tant la pròrroga de les meves funcions, vaig pronunciar per segona vegada unes paraules de comiat que no imaginava haver de tornar a reproduir aquest any, però la renovació de la institució continua sense produir-se malgrat que ho hem reclamat insistentment", ha afirmat en el seu discurs durant l'acte d'obertura de l'any judicial, presidit per Felip VI.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Aquest retard representa una seriosa anomalia. És la mateixa Constitució la que fixa en cinc anys la duració del mandat de cada CGPJ, de manera que em veig amb l'obligació d'exhortar novament tots els poders públics implicats a renovar la institució sense més dilació", ha afegit Lesmes. Aquesta renovació és especialment important per al PSOE, no només perquè ho marca la Constitució, sinó també perquè estan pendents diversos nomenaments, com ara presidents de sala del Suprem i tres magistrats de la sala penal, presidida per Marchena. Lesmes va decidir posposar aquestes designacions el mes de juliol perquè va tenir constància que les negociacions entre socialistes i populars estaven avançades per a la renovació, però ara etan en punt mort. "Convé recordar que l'òrgan de govern dels jutges té assignades unes funcions importants que són permanents i d'obligat compliment, de manera que han de continuar desenvolupant-se amb normalitat", ha advertit Lesmes.

Cargando
No hay anuncios

Aquest dilluns El Paísha revelat que el líder del PP, Pablo Casado –present al discurs de Lesmes–, va comunicar via whatsapp al president espanyol, Pedro Sánchez, que el pacte per renovar els òrgans constitucionals –també quatre jutges del Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble i la cúpula de RTVE– estava gairebé tancat. Aquest matí en una entrevista a TVE, el cap de l'executiu espanyol ha confirmat que l'acord estava segellat al 99%, però que durant el mes d'agost Casado el va paralitzar. El PP ha emès un comunicat en què desmenteix que s'arribés a un pacte i especifica que el cap de l'oposició va enviar un missatge a Sánchez el 22 de juliol en el qual acceptava els interlocutors que el president espanyol proposava perquè s'avancés en la negociació. "Sense entrar ni tan sols a valorar el fons de la qüestió", puntualitza el PP.

A Génova ha molestat la filtració de la conversa privada entre Casado i Sánchez i veuen "complicat" que les negociacions es puguin reprendre si continua aquesta dinàmica. El PP explica que va aturar el pacte atesa la reacció d'Unides Podem davant la fugida de Joan Carles I i va proposar obrir el meló del model d'Estat. Oficialment, sostenen que també hi té a veure la imputació del partit lila per presumpte finançament irregular i que no negociaran res que compti amb la participació de Pablo Iglesias. Tot i que els populars no hi fan referència, un fet important per a les negociacions van ser les paraules de comiat de Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu del PP al Congrés, en què va fer públic que estava a tocar un pacte per renovar el CGPJ.

Cargando
No hay anuncios

Felip VI, Lesmes i Delgado

Les cares visibles a l'acte d'obertura de l'any judicial han marcat episodis importants els últims mesos. La primera a intervenir ha sigut la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, nomenada amb l'arribada del govern de coalició i envoltada de polèmica pel salt directe del govern al ministeri públic. De fet, fa un any Delgado estava asseguda a l'esquerra de Felip VI en aquest mateix acte, al lloc que ha ocupat l'actual ministre de Justícia, Juan Carlos Campo. Lesmes va haver de maniobrar perquè el CGPJ donés llum verda la candidatura de Delgado com a fiscal general de l'Estat i al text aprovat va eliminar el fragment que n'assenyalava la "idoneïtat", i limitava l'aval al compliment dels requisits legals. Tot i això, encara hi va haver set vocals que van emetre un vot particular denunciant la falta d'aparença d'imparcialitat de la candidata.

Cargando
No hay anuncios

A la memòria del 2019, Delgado ha destacat entre altres coses el judici del Procés, en el qual "els operadors jurídics implicats van donar exemple de normalitat institucional i compromís amb el deure i la legalitat". Però la figura més destacada d'entre els presents era la de Felip VI, atesa la investigació que fiscals del Tribunal Suprem mantenen contra l'origen de la fortuna del seu pare, Joan Carles I, fugit als Emirats Àrabs Units. El monarca actual ha sigut rebut amb aplaudiments a l'arribada al Suprem i poques desenes de persones que s'hi han acostat han cridat "Visca el rei" i "Visca Joan Carles I".

La Fiscalia situa el Tsunami Democràtic en el "moviment violent independentista"

En el seu discurs Delgado no ha fet esment del fragment de la memòria de la Fiscalia que fa referència al "moviment violent independentista català". En l'apartat de terrorisme, es fa esment de la causa oberta contra 13 activistes dels CDR derivada de l'Operació Judes, en què van ser detinguts nou dels quals en una macrooperació de la Guàrdia Civil el 23 de setembre de l'any passat. La memòria del ministeri públic recorda que després de la sentència del Suprem es van "continuar produint accions violentes i intimidatòries de l'independentisme radical i violent català dirigides contra persones, col·lectius i institucions que es posicionen en contra del procés secessionista". "Dins de certs sectors de l'independentisme es van anar incrementant progressivament les mobilitzacions i perfilant diferents dinàmiques, especialment a través de la plataforma Tsunami Democràtic, servint-se de la immediatesa, abast i privacitat dels canals de missatgeria instantània".