Lesmes desconfia del diàleg pel "risc" que l'independentisme actuï amb "impunitat"

MadridAviat farà tres anys de la dura sentència del judici del Procés, però no va ser punt final. Van arribar els indults i el govern espanyol i el català han obert vies per a la "desjudicialització" del conflicte en el marc de la taula de diàleg. Aquest dimecres el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, ha alertat precisament de les conseqüències d'aquest diàleg en l'acte d'obertura de l'any judicial. "Es parla, sense cap tipus de contemplació, de la necessitat de fugir dels jutges que garanteixen l'aplicació de la llei com a fórmula de solució pacífica i ordenada de les controvèrsies, com si fossin ells els que haguessin provocat els conflictes amb les seves actuacions en defensa de la legalitat", ha pronunciat el també president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Amb tota l'atenció sobre la delicada situació que viu l'alta magistratura per la situació de bloqueig, Lesmes ha sorprès amb una contundent intervenció en defensa de "l'efectivitat" de les decisions judicials perquè no quedin en "simples enunciats retòrics". "Entendre-ho d'una altra manera és considerar el dret com una simple retòrica oportunista que es pot canviar a conveniència mitjançant el simple tràmit de neutralitzar per diversos procediments les sentències judicials que no són conformes amb l'interès polític del moment", ha denunciat. Unes paraules que ha pronunciat referint-se a Catalunya, tot i que sense citar explícitament una possible reforma del delicte de sedició ni tampoc els indults. Amb tot, l'alt tribunal ja es va oposar en el seu moment a la concessió de la mesura de gràcia denunciant que alguns dels beneficiats són líders de partits que, "avui dia, garanteixen l'estabilitat del govern espanyol". Sobre la reforma del Codi Penal, el Suprem ha defensat el delicte de sedició espanyol i l'ha equiparat a codis penals més moderns de països europeus.

"Hi ha el risc que, si es materialitza aquesta anunciada desjudicialització, el que acabi produint és una fugida de la llei o, cosa que és més greu, del principi d'igualtat en l'aplicació de la llei a tots els ciutadans. No tindria cap altra conseqüència que el triomf de la indissimulada pretensió d'impunitat de determinades categories de subjectes davant la resta de ciutadans pel simple fet de la seva capacitat d'influència política", ha afegit Lesmes. "El valor de l'estat de dret en la nostra democràcia no exigeix només reconèixer el principi de la separació de poders, la independència dels jutges i el respecte a les seves decisions. Suposa abans que res el reconeixement de la primacia del dret, al qual s'han de subjectar tots els poders públics i les persones privades", ha continuat.

La carpeta dels exiliats

El Suprem té encara sobre la taula la carpeta dels exiliats. En el seu discurs, Lesmes ha criticat durament l'exvicepresident del govern espanyol Pablo Iglesias per haver parlat d'"humiliació" a la justícia espanyola quan alguns tribunals d'altres països europeus han rebutjat les euroordres contra l'expresident Carles Puigdemont i altres exlíders del Procés. "Tal vegada ignorava aquest dirigent polític al fer declaracions tan desafortunades que el dret europeu l'interpreta en última instància i amb caràcter vinculant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea", ha anotat Lesmes, i ha recordat que té pendent resoldre una qüestió prejudicial elevada pel jutge instructor del Suprem Pablo Llarena. "S'ha produït ja un primer pronunciament sobre aquesta qüestió mitjançant l'emissió de la qualificada opinió de l'advocat general Richard de la Tour, que no corrobora precisament aquesta suposada humiliació a la justícia espanyola", ha apuntat.

Fonts del Suprem es mostren optimistes amb la decisió que acabi adoptant el TJUE, malgrat que això no pressuposa l'entrega immediata de Puigdemont o l'exconseller Lluís Puig, el procediment del qual a Bèlgica va propiciar que Llarena es dirigís a Luxemburg. Aquestes fonts apunten que el tribunal belga pot trobar altres motius més enllà dels que es debaten al TJUE: si els tribunals europeus poden rebutjar l'entrega al·legant que el Suprem no és competent o que als afectats se'ls vulneraran drets fonamentals. Per exemple, Alemanya va rebutjar l'entrega de Puigdemont perquè creia que els fets no s'ajustaven al delicte de rebel·lió.