L’empat instal·la el procés en la incertesa més absoluta

BarcelonaEl vespre del 9 de novembre del 2014 Artur Mas i David Fernàndez -caps de files de Convergència i la CUP- es van fondre en una abraçada, que el president de la Generalitat va definir després com un gest “espontani i absolutament autèntic”. Fins a 2,3 milions de catalans havien participat en el procés participatiu, la consulta no autoritzada per l’Estat, i Mas i Fernàndez -figures polítiques ideològicament antagòniques- no van reprimir l’emoció quan van coincidir al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, on el llavors diputat de la CUP feia de voluntari. Aquella abraçada va esdevenir la imatge icònica de la jornada. Ho va ser tant que, mesos després, el líder convergent va atribuir l’èxit del 9-N al Govern i la CUP, unes paraules que van generar incomoditat a les files d’ERC, pressionada llavors per sumar-se a la llista única del sobiranisme. “Va ser la revolució dels de la samarreta i els de la corbata”, va acabar verbalitzant Mas. Ahir el president en funcions va comprovar com “els de la samarreta” no trobaven una sortida a l’atzucac de la seva investidura. N’hi ha tants que li farien una confiança tàctica com els que no el volen veure al capdavant del procés. L’empat en l’última votació de l’assemblea, que ajorna la decisió definitiva mentre el cronòmetre continua corrent, instal·la el procés en un interrogant majúscul.

L’assemblea de la CUP havia de servir per posar punt final a tres mesos de negociacions. L’últim trimestre ha encallat les forces sobiranistes en un diàleg tibant al Parlament, una cambra somnolent d’activitat plenària. El sobiranisme ha posposat la gestió de la victòria del 27-S perquè s’ha encallat amb el nom del president: Junts pel Sí només preveia un Govern amb Mas al capdavant i aquesta única carta ha acabat traslladant tota la pressió a l’esquerra anticapitalista, que ahir es va pronunciar a Sabadell amb una votació tan dividida com taquicàrdica. Sense temps per pair la sortida inesperada de l’empat -que va requerir esgotar totes les votacions possibles-, la CUP haurà de decidir a contrarellotge si avala finalment Mas. Les noves eleccions es convocarien automàticament si el 9 de gener no hi ha president. El segon dia del 2016 és ara la nova data clau.

L’esquerra anticapitalista havia de sortir de l’assemblea amb una concessió a Junts pel Sí -que hauria accelerat la investidura abans de Cap d’Any- o verbalitzant un no a Mas, de conseqüències imprevisibles. Si en el consell polític de la CUP de dissabte s’acaba concretant aquesta negativa -una opció que va dominar bona part de les 12 hores de debat a Sabadell-, el trajecte que entomarà el sobiranisme s’endevina ple de turbulències. El sí aportaria oxigen als negociadors, però tampoc seria sinònim d’estabilitat parlamentària.

“Aritmètiques diabòliques”

El resultat assembleari allarga el període d’impàs al Parlament i a Palau, neguiteja Junts pel Sí i tensiona la CUP, que ha de buscar un sortida política d’urgència tornant a escoltar el territori. “No ens feia por l’assemblea”, argumentava ahir un Antonio Baños visiblement cansat. Abans que la diputada Anna Gabriel apuntés que Junts pel Sí encara té la possibilitat de generar una nova proposta -un camí no previst ahir ni per CDC ni per ERC-, Baños constatava que les “aritmètiques diabòliques” han marcat els últims passos del procés. La CUP ja va resoldre per un sol vot el seu salt al Parlament el 2012. Ahir va sortir empat i, de retruc, més incertesa.