L'#electolab del 27-S: Una campanya molt conservadora (1)

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, té previst ser a Catalunya fins a set cops abans del 27-S. Ahir a Tarragona va parlar davant prop de 2.000 assistents al míting.
i @aleixcuberes
17/09/2015
2 min

Consultor de comunicació"La majoria de polítics fem allò que és més fàcil, parlar amb persones que pensen com nosaltres. La gran diferència resideix en aquells que intentem comunicar-nos amb les persones que no pensen com nosaltres". La reflexió és de Bernie Sanders, el senador -independent- de l'estat de Vermont de 73 anys que està eclipsant les primàries demòcrates a les eleccions presidencials nord-americanes de 2016.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La mirada és molt interessant perquè exemplifica a la perfecció l'actitud de -gairebé- tots els partits alhora de pensar i dissenyar l’experiència de la campanya electoral (actes, imatges, missatges…). Comprovem com la majoria de campanyes adopten la comoditat conservadora de "jugar a casa": actes de proximitat que assegurin públic i aplaudiments entusiastes com excusa perquè els mitjans de comunicació recullin els diferents missatges. Es tractar d’aïllar, protegir i no exposar els candidats evitant els riscos possibles.

És l’opció més fàcil. Fa uns dies Toni Comín ho exemplificava a la perfecció adreçant-se a les persones que l'escoltaven: "Vosaltres que us trobeu amb els indecisos, expliqueu-los..." Aquest és un dels talons d'Aquil·les de les campanyes electorals d’aquí, i és que estan pensades bàsicament per als convençuts, malgrat saber que la campanya la decidiran les persones que dubten o que tenen por.

Amb aquest model de campanya unidireccional tenim actes distribuïts territorialment que sempre segueixen el mateix patró: ambientació prèvia, escalfament i les diferents intervencions de menor a major notorietat pública -que només busquen el lluïment personal-, missatges del dia, aplaudiments, música de comiat i la imatge icònica dels diferents candidats amb les respectives llistes. La interacció és mínima. Tot està pensat de dalt cap a baix, en clau unilateral: "Jo parlo, tu escoltes i aplaudeixes" i cap a casa.

En un dels primers debats electorals, la moderadora preguntava: "¿Què suposarà i com afectarà la independència a les persones del carrer que ens escolten ara mateix?". La resposta d’un dels candidats, un professor i un economista -brillant- va ser: "Està penjat a la nostra pàgina web de manera molt clara".

El model de campanya més còmode i conservador afavoreix aquesta distància emocional, la poca assertivitat i l’experiència política que va produir en els oients l'actitud del candidat. ¿És aquesta la millor manera d’acollir les persones que dubten o tenen por? Així les convencerem? Així les seduirem? La resposta ja la coneixeu. En l’article de demà us proposaré anar més enllà.

stats