De què depèn la legitimitat del 14-F?

BarcelonaNingú podrà dir que la Generalitat no ha jugat fort per ajornar el 14-F. Poques vegades es deu haver sentit un govern assumir que els resultats dels comicis que organitza corren el risc de no ser legítims. L’executiu no ha dubtat en assenyalar que l’efecte de la pandèmia pot tenir conseqüències directes en la democràcia –ha arribat a dir que el caràcter "democràtic" dels comicis es veuria "seriosament qüestionat" si es vota al febrer–. Ara, amb la campanya electoral a tocar i la sospita que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acabarà sentenciant contra l’ajornament electoral, el Govern i, en especial, la conselleria d’Exteriors, responsable de l’organització de les eleccions, es troben amb un gran dilema: aportar credibilitat i seguretat a uns comicis que ha qüestionat públicament.

Què aporta legitimitat a un procés electoral? "Les eleccions no són legítimes ni deixen de ser-ho, sinó que són un mecanisme per legitimar les decisions polítiques que es prendran partint dels resultats", diu Jordi Pacheco, degà del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. La primera condició perquè aquestes institucions tinguin un aval sòlid és la legalitat, però fins i tot més rellevant és que tothom accepti com a vàlids els resultats. "És molt important que els perdedors surtin a felicitar el vencedor", apunta Pacheco, en referència a una possible impugnació dels comicis.

La "por" que genera el coronavirus –ha deixat escrit el Govern en els seus informes– pot tenir "greus conseqüències" per al 14-F, "la més greu seria, en termes democràtics, desconfiar de tot el sistema i el seu resultat". Una de les derivades d’aquesta por és la possibilitat que l’abstenció creixi ostensiblement, davant la percepció del risc de contagi als col·legis electorals. El Govern diu que el protocol que ha elaborat per votar és segur, però també va al·legar al TSJC que la jornada electoral pot generar un increment important dels contagis (va recordar la situació als Estats Units després de les presidencials).

El fantasma de l’abstenció

El 21 de desembre del 2017 van votar un 79% dels catalans amb dret a fer-ho i es va assolir un rècord històric de participació. "És obvi que això ara havia de baixar. No es podia mantenir la tensió que portava els independentistes a mobilitzar-se com mai davant d’una finestra d’oportunitat i també l’unionisme, que percebia una amenaça real", explica Toni Aira, professor de comunicació política a la UPF Barcelona School of Management.

Les enquestes que s'han fet fins ara apunten un nivell de participació al voltant del 65%, uns quinze punts per sota del que es va registrar ara fa tres anys. Però, si fa no fa, aquest percentatge s’assimila al de moltes altres eleccions catalanes. En cinc de les dotze que s’han fet en quaranta anys no ha arribat al 60%. "L’interrogant, al marge del coronavirus, és si tornarem o no a comportaments previs al Procés. Tampoc sabem en quina mesura el covid pot afectar la participació, perquè no tenim antecedents. I no només per la por, també per la desafecció que poden causar, per exemple, les disputes partidistes generades en aquest context", assenyala la professora de ciència política a la Universitat de Girona Gemma Ubasart.

Comparació internacional

Una de les missions dels governs és fomentar la participació, precisament perquè les institucions estiguin com més legitimades millor. "Un Parlament resultat d’unes eleccions convocades i desenvolupades amb totes les garanties democràtiques és legítim, al marge de la participació que s’obtingui. Ara bé, una baixa participació mai no és desitjable", opina Ubasart. La pregunta és si la Generalitat està fent tot el possible per fomentar la participació, més enllà de l’insistent espot electoral del vot per correu. "Si li preocupa la participació, el Govern ha de fer campanyes de promoció del vot, i el que està fent és tot el contrari", diu l’advocada i professora associada de la UB Maria Vila. "Si hi havia gent que dubtava d’anar a votar, el desori del Govern, que fomenta la por, les posicions tan enfrontades i el TSJC pel mig han sigut factors dissuassoris addicionals", afegeix Aira, que creu que el termòmetre per valorar l’afectació del covid en la participació electoral està "adulterat".

En l’últim any s’han celebrat més de 150 eleccions al món i se n’han ajornat al voltant d’un centenar, la gran majoria entre el març i el maig de l’any passat, en plena primera onada de la pandèmia. No es pot concloure que hi hagi hagut un descens generalitzat de la participació, que fins i tot ha crescut en alguns països. Als Estats Units l’enfrontament Biden-Trump va provocar l'índex de participació més alt al país des del 1900 (el vot per correu es va doblar i també va créixer de manera intensa el vot anticipat). També va créixer a Nova Zelanda, tot i que es van haver d’ajornar els comicis un mes pel virus. Al país oceànic disposen d’eines per facilitar el vot no presencial que a Catalunya exigirien una reforma legal. En canvi, a Galícia i al País Basc va caure la participació entre 5 i 10 punts, malgrat que al juliol –la data final dels comicis previstos per a l’abril– la situació del virus estava més controlada.

Biaix per edat i afectació covid

"A ningú se li ha acudit dir que la participació del País Basc i Galícia, que va ser del 50%, ha donat lloc a unes institucions il·legítimes", subratlla Maria Vila. En les basques i les gallegues no es va observar un biaix rellevant en el comportament electoral per franges d’edat o per territoris, recorda, a més, Ubasart. Aquest és un altre dels elements de risc dels quals ha alertat el Govern: que la "por" afecti més la gent gran i voti menys per la mortalitat que porta associada el covid i que votin menys els territoris amb més incidència del virus.

De moment, les enquestes no detecten que els majors de 65 anys (ni els de 55) siguin els que es declarin més abstencionistes. Tot el contrari. L’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques apuntava un comportament per edats similar a l’habitual. Això sí, amb una alta probabilitat que en totes les franges baixi la participació. "En el cas català, a diferència de Galícia i el País Basc, es votaria en ple pic de la pandèmia i l’efecte entre la gent gran podria ser significativa", pronostica Ubasart.

El departament de Salut assegura que la situació és "greu" a tot Catalunya i en el seu informe per avalar l’ajornament electoral preveu que l’ocupació de llits UCI continuï creixent durant les dues pròximes setmanes, malgrat que els contagis diaris comencin a reduir-se. Per territoris, el mapa de les comarques catalanes mostra una incidència acumulada superior en els últims catorze dies a la Vall d’Aran, el Montsià i les Garrigues, amb més de 1.300 casos per 100.000 habitants –els brots en comarques poc poblades fan créixer molt ràpidament les xifres–. El Pallars Jussà, l'Alta Ribagorça i el Priorat, en canvi, tenen una afectació per sota dels 200 casos. Al Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, que concentren la major part de la població catalana, hi ha més de 600 casos per 100.000 habitants en els últims 14 dies.

Consens polític

Si durant la jornada electoral hi ha moltes meses que no es poden constituir per la negativa dels ciutadans a formar-ne part –també ho preveuen els informes del Govern–, la legitimitat estarà, en opinió de l’executiu, un cop més amenaçada. I, malgrat tot, encara existeix la possibilitat que el TSJC acabi avalant l’ajornament dels comicis al 30 de maig. Una situació que Pacheco veuria recomanable. No només per la incidència del coronavirus, sinó pel “consens polític” que genera aquesta opció: “Cap formació parlamentària ha presentat recurs. Si els 135 diputats del Parlament hi estan d’acord, la judicatura ho hauria de tenir en compte”.