La legislatura de la trencadissa

BarcelonaEl mandat de Pere Aragonès va arrancar el maig de 2021 amb el suport d'Esquerra, Junts i la CUP i ha acabat amb el president convocant eleccions després de no poder sumar els comuns al pacte amb el PSC per als pressupostos de 2024. Són tres anys marcats per les tensions amb els exsocis de coalició, la geometria variable, el diàleg amb l'Estat i una acció de govern amb llums i ombres. Aquests són els moments clau de la legislatura de la trencadissa.

De la coalició al trencament amb Junts

La legislatura va arrancar després d’unes eleccions marcades per la pandèmia i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obligar a celebrar el 14 de febrer de 2021 després que Aragonès, aleshores vicepresident en funcions de president en substitució de Quim Torra, les intentés ajornar per evitar contagis. Aquell dia encara es van registrar 1.338 contagis i 43 morts per covid i als comicis es va habilitar una franja horària perquè poguessin votar els contagiats, amb membres de meses protegits de cap a peus amb EPIS. Les urnes van donar la victòria al PSC, que va guanyar les eleccions amb 33 diputats, per davant d’Esquerra, també amb 33 diputats però menys vots, i Junts amb 32. Vox va ser quarta força (11 diputats), seguida de la CUP (10), els comuns (8), Cs (6) i el PP (3).

Després de dos mesos i un cap de setmana de negociacions en dues masies, ERC i Junts van formalitzar un pacte de govern per "materialitzar el mandat independentista del 52%" en què ja van deixar per escrit les seves discrepàncies respecte de la negociació amb l’Estat. La CUP va donar els seus vots a Aragonès a canvi que, a mig mandat, se sotmetés a una qüestió de confiança, un compromís que Esquerra va donar per trencat quan els cupaires van negar-se a donar suport als seus primers pressupostos. Les primeres diferències entre els nous socis van aflorar amb l’ampliació de l’aeroport –que Junts havia pactat amb l’aleshores ministra Raquel Sánchez – i que Esquerra va acabar vetant. Per aprovar els seus pressupostos, l’executiu va buscar la complicitat dels comuns, la qual cosa va generar malestar en el que aleshores n’era responsable, el conseller Jaume Giró, que no va ser a la foto del pacte.

Els republicans s’havien presentat a les eleccions apostant per la via del diàleg amb l’Estat, una estratègia de la qual Junts es malfiava i que va causar el primer sotrac en la coalició: els juntaires van demanar que per part seva hi fossin Jordi Turull i Míriam Nogueras, una proposta que els republicans van vetar argumentant que la taula de diàleg era un espai de negociació entre governs, no entre partits. La falta de sintonia en aquesta estratègia i de coordinació a Madrid va precipitar que al debat de política general de 2022 Junts demanés a Aragonès que se sotmetés a una qüestió de confiança, una iniciativa que, d'haver prosperat, hauria fet caure el Govern.

Aquest anunci va fer enfurismar el cap de l’executiu, que el dia següent va destituir l’aleshores vicepresident, Jordi Puigneró, a la qual cosa Junts va respondre amb una consulta a les seves bases sobre si havia de sortir del Govern, tal com defensava aleshores el sector del partit més afí a Laura Borràs. La militància va avalar el trencament amb una majoria del 55,73%. Això va deixar el Govern amb 33 diputats, el menor suport parlamentari de la història que ha tingut un executiu català.

Perdut el suport de Junts, el Govern va apostar per recórrer a la geometria variable com a fórmula per salvar la legislatura. Després de perdre la primera votació en el Govern en solitari –la del pla estadístic 2023-2028, aprovat prèviament en comissió–, en el primer any sols els republicans van aprovar 21 decrets i tres lleis; fonts de l'executiu es confessaven alleugerides amb la sortida de Junts, que els va permetre deixar de fer equilibris en aquelles carpetes en què mantenien més diferències (per exemple, en fiscalitat o en infraestructures), i ja comptaven amb esgotar la legislatura fins el 2025, un fet que no passava des del Govern de José Montilla (PSC). 

Els fruits de la taula de diàleg

La taula de diàleg entre el Govern i l’Estat que van pactar Esquerra i el PSOE en la investidura de Sánchez el 2020 s'ha reunit oficialment quatre vegades aquesta legislatura. La primera va ser el maig de 2021, entre presidents; però aviat l'escàndol de l'espionatge polític amb Pegasus a dirigents independentistes –entre ells, el mateix Aragonès– va refredar les relacions entre la Generalitat i la Moncloa. El diàleg no es va reprendre fins al juliol, amb una trobada entre presidents, a la qual va seguir la tercera reunió de la taula de diàleg amb delegacions dels dos governs; la quarta trobada es va produir al desembre de 2023, de nou entre els dos caps de l'executiu, una vegada Sánchez ja havia estat investit a canvi de l'amnistia. L'espai havia de servir per abordar la resolució al conflicte polític, una carpeta que Esquerra preveia obrir una vegada aprovada la llei d'amnistia.

En aquests tres anys, de la taula de diàleg n’han sortit els indults, la reforma del Codi Penal per eliminar la sedició i reformar la malversació i acords pel català. De l’última en va sortir el compromís d’una llei de plurilingüisme, el traspàs de l’IMV i avançar en el traspàs de Rodalies.

25 consellers en tres anys

En total, el Govern d’Aragonès ha tingut 24 consellers, una vicepresidenta i un viceconseller. La ruptura de la coalició va precipitar la primera remodelació, que Aragonès va aprofitar per fitxar figures polítiques d’altres espais i apuntalar la tesi que l’executiu que representava la "Catalunya sencera": hi van entrar l’exsocialista Quim Nadal, l’exdirigent de Podem Gemma Ubasart i l’exconvergent Carles Campuzano; per la seva banda, Natàlia Mas va agafar les regnes de la conselleria d'Economia, Manel Balcells va agafar les de Salut; Meritxell Serret, consellera d'ERC del Govern de Puigdemont, va posar-se al capdavant d'Exteriors, i Juli Fernàndez ho va fer a Territori. Va sobreviure a la primera remodelació de l’aleshores conseller d’Educació, Josep González Cambray, qüestionat pels sindicats per l’avançament del calendari escolar i debilitat per les successives vagues del sector. No sobreviuria a la segona, després dels mals resultats d’Esquerra a les eleccions municipals de 2023: Cambray va sortir i en el seu lloc hi va entrar Anna Simó; també van marxar Juli Fernàndez i Teresa Jordà, candidata d’ERC a les generals, a qui van substituir Ester Capella i David Mascort.

En l’última remodelació, el 23 de gener de 2024, Aragonès va ascendir Sergi Sabrià a viceconseller i Laura Vilagrà a vicepresidenta.

La caiguda de l'acord de claredat

La picabaralla amb Junts en el debat de política general de 2022 va eclipsar l’anunci de la que havia de ser la seva mesura estrella del Govern d'Aragonès per resoldre el conflicte polític després de l'embat de l'1-O: un acord de claredat amb l’Estat que fixés les condicions en què es podria aplicar el resultat d'un referèndum pactat. L’objectiu era abordar-lo en la taula de negociació amb l’Estat després d’haver arribat a un consens a Catalunya sobre en quines condicions s’hauria de tornar a votar la independència de Catalunya.

El full de ruta de l'acord de claredat preveia la celebració de debats cívics i una taula de partits per tal d’explorar una entesa, però les convocatòries electorals per les municipals i les generals van obligar Aragonès a posposar el procés. Les negociacions per investir Pedro Sánchez i la dels pressupostos catalans van acabar decantant un últim ajornament abans que la manca de consens al voltant de la proposta, tant dins com fora del món independentista, la fes descarrilar. Aragonès va donar per congelat l'acord de claredat el febrer de 2024.

Les crisis d'educació, les oposicions i els pagesos

La gestió de la conselleria d’Educació ha estat conflictiva al llarg de tot el mandat, especialment arran de la decisió del Govern d’avançar el calendari escolar, que va situar Cambray a la diana de les crítiques dels sindicats. La seva successora, Anna Simó, va haver d’assumir la gestió dels mals resultats de PISA, els pitjors en tota la història de Catalunya. El fiasco de les oposicions organitzades per Cegos també va desencadenar una crisi dins de l’executiu que Vilagrà, al capdavant de Presidència, va capejar cessant la directora general i ordenant que la Generalitat exigís responsabilitats a l’empresa. 

L’última gran sacsejada a la legislatura l’han fet els pagesos: després de dies de reivindicacions i protestes a tot el país, el Govern va obrir-se a estudiar una renda bàsica agrària i a canviar el nom de la conselleria d’Acció Climàtica. També els va oferir una reducció dels tràmits administratius i intentar mediar amb el govern espanyol per tal que aprovi bonificacions del combustible a ramaders i agricultors.

La gran sequera a Catalunya

La sequera ha estat i és un dels grans problemes a Catalunya durant la legislatura. La falta d’aigua va començar fa més de dos anys i va agafar l’Agència Catalana de l'Aigua amb l’execució d’inversions sobre el cicle d’aigua a mitges. L’oposició va pressionar el Govern i, després d’una cimera fallida, va avalar un decret d’emergència que preveia sancions als ajuntaments que gastessin més aigua del compte a canvi d'ajudes que els permetessin posar-se al dia i noves inversions en infraestructures hídriques. Però la situació ha arribat a ser tan greu que Govern i Estat han acordat portar aigua amb vaixell cap a Catalunya des de la dessalinitzadora de Sagunt. De moment, l’executiu català manté el veto al transvasament d’aigua des de l’Ebre mentre no descarta talls a la zona de Barcelona a la tardor si la situació no millora. 

Sense pressupostos, l’executiu català haurà de veure quines partides prioritza per fer inversions compromeses. Malgrat això, les grans obres que han de permetre disposar de més aigua, com la dessaladora de la Tordera o de Foix, depenen de fons de l’Estat, que s'ha compromès a invertir-hi 500 milions d'euros. L’obra a la depuradora del Besòs també està garantida gràcies a fons europeus.

Dels pressupostos tripartits a les eleccions

Arran de la ruptura amb Junts, el Govern republicà va haver-se de plantejar les seves aliances i, en els seus primers pressupostos amb solitari per al 2023, va repetir l’aliança amb els comuns, que van firmar amb Aragonès millores en habitatge, mobilitat, energia, atenció primària i fiscalitat. Esquerra va haver-se de plantejar si acceptava la mà que Salvador Illa estenia al Govern des del principi de la legislatura, una opció que les bases veien amb reticències. La negociació va ser dura i va venir condicionada per les exigències del PSC sobre macroprojectes: desencallar el Hard Rock, construir la carretera de la Ronda Nord, i ampliar l’Aeroport de Barcelona. 

El pacte va ser possible després que Aragonès s’empassés el gripau de la B-40, en contra del parer del territori i de l’aleshores conseller Juli Fernàndez. Els comuns, incòmodes amb la proposta socialista, van acabar justificant el seu sí argumentant que els comptes no preveien cap partida per aquestes infraestructures. Però Esquerra al Govern no va aprovar el pla director urbanístic del Hard Rock i es va trobar amb un PSC que, a l’any següent, li va demanar complir amb la paraula donada. Això va provocar l’enroc dels comuns, que cinc mesos abans ja havien avisat que seria la seva línia vermella.

El primer a arribar, aquesta vegada, va ser el pacte amb el PSC. Salvador Illa va encaixar la mà d’Aragonès a canvi d’un increment del 10% del pressupost d’Educació i 4.000 habitatges de lloguer social el 2024. Fet i fet, el Govern va defensar que eren els més expansius de la història, amb 43.673 milions i encara sense les limitacions que es preveu que tornin a aplicar-se al topall de despesa una vegada recuperades les regles de disciplina fiscal (en suspensió degut a la pandèmia). Amb aquest argument, Aragonès va pressionar els comuns fins al final, que no van cedir ni tan sols quan el Govern es va obrir a estudiar una moratòria a macroprojectes –sense garantir-los, però, que afectés el Hard Rock– i revertir els beneficis fiscals per al casino. Amb els pressupostos tombats, Aragonès va convocar eleccions.

Taxes universitàries i lloguers sí; Rodalies encara no

La gratuïtat de P2, la dispensació de productes menstruals sense cost per a les usuàries, la posada en marxa d'una energètica pública i la baixada de les taxes universitàries són algunes mesures implementades des de la Generalitat en aquests tres anys. Just aquesta setmana ha entrat en vigor també el topall als lloguers. Aragonès també ha recuperat la interlocució amb la Comissió Europea, congelada des del 2015. Tanmateix, la convocatòria electoral deixa algunes iniciatives importants a mitges, com el traspàs de Rodalies, però també hi ha la proposta de finançament singular que el Govern volia negociar amb l’Estat per recaptar tots els impostos a Catalunya.

És una incògnita què passarà amb el pacte entre el PSOE i Junts per traspassar les competències en immigració a la Generalitat, que el Govern d'Esquerra no va demanar, però que es va mostrar disposat a gestionar alertant, però, de la necessitat de separar aquest tema de les polítiques de seguretat. Junts havia vinculat l'auge de la reincidència amb l'arribada de persones nouvingudes a Catalunya.