Punt final a tres anys de feina “frustrant” al Parlament
Alguns diputats ja han dit adeu a la cambra perquè han decidit no repetir
BarcelonaEl 22 de desembre es posava punt final a tres anys convulsos de legislatura al Parlament i diversos diputats també decidien acomiadar-se de la seva tasca a la cambra catalana sense esperar a les eleccions. És el cas, entre d’altres, de Toni Morral (JxCat), Marc Sanglas (ERC), Carmen de Rivera (Cs), Rafel Bruguera (PSC), Marta Ribas (Catalunya en Comú - Podem) i Vidal Aragonés (CUP). La legislatura no ha sigut plàcida. Va començar amb tensions per investir un president i ha acabat amb una pandèmia per gestionar. Per això, la majoria dels diputats que pleguen coincideixen en descriure-la com a “complexa”, “frustrant” i de “bloqueig”.
A la cambra catalana les disputes entre els blocs constitucionalista i independentista han sigut constants, però als passadissos del Parlament també s’han forjat relacions de complicitat. Marta Ribas, diputada des de fa vuit anys, subratlla la bona sintonia amb membres d’altres partits i assegura que l’ha sorprès la bona relació que ha establert amb diputats d’ideologies contràries, com ara Santi Rodríguez (PP). Sense posar-se d’acord en el contingut, destaca que ha tingut una relació “fantàstica” amb David Mejía i Nacho Martín Blanco, diputats de Ciutadans.
Després dels plens és normal veure diputats de diferents grups prenent un cafè i intercanviant sensacions. Marc Sanglas, parlamentari d’ERC durant deu anys, valora haver pogut arribar a “punts d’entesa molt importants” amb els comuns, sobretot al voltant dels pressupostos. Però no tots els grups tenen una relació cordial a la cambra catalana: ERC i Ciutadans han mantingut una relació molt complicada al llarg de la legislatura. Més enllà de les discrepàncies ideològiques, explica Sanglas, les picabaralles venien donades per la manera “agressiva” de fer política i els “atacs personals innecessaris”.
En una legislatura tan “complicada”, com afirma Ribas, és difícil trobar moments d’entesa. Per això aquests diputats confereixen especial importància als acords que han permès aprovar lleis importants. Rafel Bruguera, diputat durant dues legislatures i exsenador del PSC, recorda l’últim ple, en què es va aprovar la llei de la desaparició forçada de menors com el millor moment d’aquesta legislatura. Bruguera en va ser ponent i fa anys que està involucrat en aquest problema. Per la seva banda, Carmen de Rivera és una de les diputades més veteranes que pleguen. Han passat onze anys des que va substituir Antonio Robles a la cambra i aquesta legislatura ha estat, segons ella, dominada per les “qüestions estèrils” i el “temps perdut”.
Insatisfets
Aquests tres anys no han satisfet totalment a ningú. Toni Morral, diputat de JxCat durant aquesta legislatura, la defineix com a “frustrant” i “desastrosa”, però per motius allunyats als de De Rivera. Assegura que la intenció era mantenir la confrontació amb l’Estat, però al final “tot ha quedat en no res”. El pitjor moment: la investidura fallida de Carles Puigdemont.
Vidal Aragonés considera que la legislatura ha estat marcada per la “repressió”, per la falta de política social i per la falta de voluntat del Govern per “avançar nacionalment”. Com Morral, el diputat de la CUP només porta dos anys a la cambra, i assegura que les lleis que s’han aconseguit aprovar tenen el seu origen al carrer, en “contrapoders i moviments socials organitzats”.
Alguns tornaran ara a les seves antigues feines: Ribas es reincorporarà a la seva plaça pública com a periodista; Vidal Aragonés exercirà d’advocat al Col·lectiu Ronda, i De Rivera també tornarà a exercir d’advocada. D’altres, com Bruguera, Sanglas i Morral, encara no saben què faran, però no es desvincularan del tot de la política. Com que els diputats no tenen dret a l’atur, tots ells podran accedir a una ajuda econòmica del Parlament en funció del temps que hi hagin estat.
