Una legislatura ingovernable
Cap de PolíticaEl dia que JxCat i Esquerra s’asseguin a la taula de govern, un cop liquidades aquestes eternes negociacions, es trobaran en l’inici d’una legislatura ingovernable. Davant per davant hi haurà dos partits que, ara per ara, no se suporten. No ho fan per dos anys de desgast en una coalició que en ocasions semblava més pendent de mirar-se de reüll que de tirar endavant; perquè Puigdemont no perdona la irada protesta dels republicans el dia que volia convocar eleccions i els culpa de la situació actual, i tampoc des d’ERC, perquè no volen veure ni en pintura un president que cada cop senten menys seu. Les negociacions no han facilitat aquest clima: setmanes de retrets mutus, recels i trampes.
En un govern les possibles reticències personals o partidistes se superen amb un objectiu comú. Va passar, amb dificultats, l’1-O. ¿Però quin és l’objectiu del nou executiu? Més enllà de la llibertat dels presos i del retorn dels exiliats, l’horitzó que justifica l’independentisme és difús. JxCat i ERC, amb la CUP esperant, porten setmanes discutint de cadires i, tot i que asseguren que han pactat un pla de govern, no sembla que incorpori un objectiu clar per a l’independentisme, el ciment que els fa anar units.
A la complicació s’hi sumarà la bicefàlia: hi haurà un teòric Govern republicà a Brussel·les i un executiu autonòmic que anirà fent a Barcelona, que hauran de treballar perquè les contradiccions discursives no siguin el pa de cada dia. Amb un repte afegit: el pla dissenyat per JxCat preveu canvis de president a mesura que el Suprem els vagi descartant: primer Jordi Sànchez, després Jordi Turull i, finalment, Elsa Artadi, cosa que pot abocar Catalunya a un debat d’investidura cada pocs mesos.
Tot, amb precarietat parlamentària: la CUP no combrega ideològicament ni amb la socialdemocràcia d’ERC ni amb la indefinició de JxCat, i ja no admetrà l’esquer del referèndum per aprovar lleis incòmodes. L’oposició tampoc sembla entusiasta per mantenir l’estabilitat parlamentària: els pressupostos del 2018 semblen, ara per ara, una quimera.
JxCat i ERC presentaran properament un executiu amb filigranes per combinar el reconeixement de Brussel·les amb la governabilitat a Catalunya. Les negociacions han sigut dures, però el més difícil, governar, comença ara.
