La legislatura impugnada

BarcelonaEl govern espanyol ha recorregut al Tribunal Constitucional més de la meitat de les lleis aprovades al Parlament en aquesta legislatura. Des de les eleccions del 27 de setembre de l’any 2015, el Parlament ha aprovat fins a 26 lleis i, d’aquestes, catorze han sigut suspeses a petició de l’executiu que presideix Mariano Rajoy. El PP, doncs, ha utilitzat la facultat que li dona la Constitució -sol·licitar la suspensió automàtica de les lleis autonòmiques- per frenar l’activitat legislativa de la majoria independentista al Parlament. L’argument: que les decisions catalanes envaeixen competències de l’Estat o són contràries a la Constitució.

No només es tracten de lleis relacionades amb el Procés, sinó que la llista és àmplia i variada. Les tres últimes normes suspeses han sigut la del canvi climàtic i la de comerç, a més del decret llei del Govern contra l’intrusisme en el sector del taxi. La Moncloa considera que la Generalitat no pot definir el model de governança de l’administració en relació amb el canvi climàtic ni crear impostos per combatre’l. Segons el govern espanyol, la Constitució reserva a l’Estat la “planificació general de l’activitat econòmica” i la possibilitat de legislar (les normes bàsiques) sobre la protecció del medi ambient. El 25 d’octubre passat la Moncloa també va recórrer la llei de voluntats digitals -que regula la vida digital de les persones mortes- i la llei contra els desnonaments. Però la llista no s’acaba aquí. El govern espanyol també va recórrer la llei d’igualtat entre homes i dones, la creació de l’impost que gravava els béns de luxe, diversos llibres del Codi Civil de Catalunya, a més de decrets llei com la denominació del departament que pilotava el conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ara empresonat. En l’últim tram del mandat va impugnar la creació de l’agència de ciberseguretat de Catalunya perquè a parer del PP feia funcions pròpies de l’Estat.

El Procés i els tribunals

Malgrat que el repertori de les lleis suspeses sigui ampli, les més sonades han sigut les del Procés. La legislatura va començar amb l’aprovació de la resolució de ruptura el 9 de novembre del 2015, que declarava “deslegitimat” el TC i la sobirania del Parlament. La declaració política va ser immediatament impugnada pel govern espanyol i suspesa pel Constitucional. A partir d’aquí qualsevol norma o resolució sobre el Procés s’ha interpretat com un desenvolupament de la declaració del 9-N i el consegüent incompliment de les resolucions del TC. Així va succeir en el cas de les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent i en la resolució del referèndum del debat de política general, dos temes que s’estan jutjant al TSJC.

Els pressupostos del 2017 i les lleis per avançar cap a la Hisenda pròpia i l’embrió de la seguretat social també van tenir la mateixa sort. El PP va considerar que envaïen competències de l’Estat: la llei de codi tributari fixava els aspectes generals del dret tributari de Catalunya, mentre que l’agència de protecció social pretenia centralitzar la gestió de les prestacions socials del Govern.

L’oposició al Parlament (PP, Ciutadans i PSC) va acudir al TC pel mètode que van escollir Junts pel Sí i la CUP per tirar endavant aquestes dues lleis i la de transitorietat jurídica. Va presentar un recurs d’empara a l’alt tribunal per vulneració de drets fonamentals perquè els independentistes volien redactar les lleis en ponències conjuntes. És a dir, amb la participació de tots els grups. L’oposició va interpretar que se’ls obligava a participar en la redacció d’unes lleis que no compartien, i el TC els va donar la raó. La Moncloa també va frenar l’intent de la majoria parlamentària de reformar el reglament per tramitar en un sol dia la llei de transitorietat jurídica i la del referèndum -també impugnades al Constitucional-. Ho va fer malgrat que el canvi que volia introduir Junts pel Sí forma part del reglament del Congrés: que els grups poguessin sol·licitar la tramitació de lleis per lectura única. La legislatura, doncs, va començar i s’ha acabat al TC: de la resolució de ruptura el 9-N del 2015 a la declaració d’independència del 27-O del 2017.