L’efecte dòmino de la intervenció econòmica de la Generalitat

BarcelonaEl tancament econòmic que pateix la Generalitat des de dimecres ha tingut un efecte dòmino en la gestió de moltes entitats, organismes, empreses i, fins i tot, centres educatius: hi ha set escoles o instituts públics de nova creació -que s’han inaugurat aquest setembre- que tenen els comptes temporalment bloquejats, segons va confirmar ahir a l’ARA la conselleria d’Ensenyament.

El motiu és que aquests centres encara no tenen NIF propi: funcionen amb un de genèric de la Generalitat i per això també han quedat bloquejats. Ensenyament assegura que això “no entorpirà el funcionament de les escoles” i que ja treballen per resoldre la confusió.

Tot i això, directors de diversos centres han expressat a l’ARA els seus temors si la situació s’allarga: “De moment no podem pagar les factures de bolígrafs, llapis ni folis, ni comprar més coses que encara ens feien falta”, explica Maribel Moreno, directora del nou institut públic de Viladecans. El director del centre Eixample1, Ferran Galimany, afegeix: “Les factures del mobiliari tampoc les havíem pagat encara i ara no podrem fer-ho”.

El cas d’aquests centres és excepcional i temporal, segons Ensenyament. El cert és que en la intervenció econòmica que va tirar endavant el ministeri d’Hisenda, les despeses en educació es preveuen dins de les partides prioritàries i, per tant, escoles i instituts no haurien de patir cap restricció de diners.

Els serveis bàsics segons Montoro

El govern espanyol ha classificat i prioritzat les despeses que són prioritàries i les que no ho són al Butlletí Oficial de l’Estat, el BOE del 25 de novembre del 2015: els serveis que no figuren als annexos I i II només rebran els diners justos per pagar nòmines i despeses corrents, és a dir, llum, aigua i gas.

La llista de partides que l’Estat considera no fonamentals -i que, per tant, no rebran els diners acordats amb la Generalitat-és llarga: hi ha la renda garantida, que es va iniciar la setmana passada; els programes d’ajudes i subvencions a l’habitatge; la cultura; tots els programes de recerca; la promoció de la llengua; les polítiques de joventut i dones, i d’altres tan bàsiques per a l’economia com el suport a la indústria, el comerç i l’agricultura. Tampoc es preveu pagar les factures del fons de contingència o les de processos electorals, entre moltes altres. Tot plegat suposa que l’Estat controlarà 4.500 milions dels serveis que qualifica de no prioritaris.

La Generalitat i les diferents administracions afectades tot just comencen a posar fil a l’agulla per valorar l’abast de la intervenció i el departament d’Economia assegura que treballa per minimitzar-ne l’impacte. Pel que fa a la renda garantida, la conselleria de Treball, Afers Socials i Família ha explicat a l’ARA que esperen haver solucionat la no disponibilitat de diners “en el termini de quatre mesos” que tenen per tramitar les sol·licituds d’aquesta prestació.

La conselleria de Cultura també va admetre ahir que haurà d’aturar una trentena d’actuacions valorades en més d’un milió d’euros, entre les quals la restauració de la Seu Vella de Lleida.

Efectes també al sector privat

La intervenció dels comptes catalans també afecta, de rebot, nombroses empreses privades. Es tracta, majoritàriament, de pimes i autònoms que ofereixen serveis a l’administració.

Algunes entitats públiques, com ara equipaments culturals, ja ha han rebut ordres de no pagar als seus proveïdors: han de prioritzar nòmines i serveis bàsics. D’aquesta manera, segons ha pogut comprovar aquest diari, el tancament econòmic de la Generalitat imposat per l’Estat també afecta un nombre indeterminat d’empreses de neteja, de mobiliari, impremtes que ofereixen serveis de fotocòpies i tintoreries, entre altres que tampoc cobraran les seves factures.

“Si als proveïdors ja ens pagaven amb retard, ara encara cobrarem molt més tard”, lamenta resignat el propietari d’un d’aquests negocis.

Ferran Galimany: “No podem pagar cap dels materials que hem comprat als proveïdors”

El director de l’escola Eixample1, Ferran Galimany, assegura a l’ARA que els comptes del centre estan “bloquejats”. “No podem pagar ni el material didàctic, ni el fungible [bolígrafs, llapis, folis] ni tampoc el mobiliari que ja tenim aquí”, explica Galimany, que afegeix: “Ho hem comprat tot nou i ara no podem pagar als proveïdors, apareix un missatge que diu que ens hem de posar en contacte amb les institucions”. L’escola que dirigeix és un dels set centres de nova creació, que encara no tenen NIF propi: funciona amb un genèric de la Generalitat, que ja treballa per solucionar el problema.

Jordi Camí: “Ara cada factura és un terrabastall burocràtic”

L’operativa diària també s’ha complicat als centres de recerca, que també pateixen l’acord de no disponibilitat que afecta la Generalitat. El director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Jordi Camí, ha explicat que “algunes targetes de crèdit han deixat de funcionar i ara cada factura és un terrabastall burocràtic”. La institució encara no ha valorat si el tancament econòmic afecta algun projecte. L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, en canvi, assegura que té els comptes bloquejats i només podrà pagar als proveïdors que autoritzi Hisenda.

Anònim: “Ja ens pagaven amb retard; ara cobrarem encara molt més tard”

El tancament econòmic no només afecta l’administració pública: les petites i mitjanes empreses privades que són proveïdors d’alguna administració de la Generalitat tampoc cobraran, almenys de moment, si no ho autoritza Montoro. El propietari d’una tintoreria que ofereix serveis a una entitat cultural catalana, que prefereix no donar el seu nom, assegura a l’ARA que “aquest any els pagaments havien millorat després de la crisi”. “Ara suposo que ens tornaran a deixar a deure moltes factures”, assegura, i es resigna: “Ja ens hi tenen acostumats”.