L’aznarisme no surt del jutjat

MadridEn menys de quinze dies han sortit de l’Audiència Nacional dues interlocutòries que s’han convertit en torpedes contra el record d’aquell govern de José María Aznar que presumia d’haver elevat Espanya al rang de potència mundial i d’haver posat fi als excessos socialistes. El 8 d’octubre el vicepresident econòmic d’Aznar, Rodrigo Rato, era imputat per haver “afavorit, consentit i propiciat” l’ús de les anomenades targetes fantasma quan va ser president de Caja Madrid i posteriorment de Bankia. Ahir el ministre de l’Interior d’aquell executiu, Ángel Acebes, era citat a declarar per, presumptament, haver permès que Luis Bárcenas i el seu entorn es quedessin amb part dels diners ingressats pel partit de manera irregular. Tant Rato com Acebes constituïen el nucli dur de l’aznarisme, candidats fins al final a succeir el líder, tot i que finalment l’escollit va ser Mariano Rajoy.

Davant del jutge Pablo Ruz ja han desfilat la resta de secretaris generals: Francisco Álvarez Cascos, Javier Arenas i María Dolores de Cospedal, tots en qualitat de testimonis. El magistrat ha partit del relat que va fer Bárcenas en seu judicial per ordenar la investigació, les conclusions de la qual li permeten citar Acebes com a imputat per un delicte d’apropiació indeguda. Segons l’extresorer del PP, tot va començar el 2004, quan l’aleshores president de Libertad Digital, Alberto Recarte, va proposar a Acebes que busqués empresaris perquè adquirissin accions en l’ampliació de capital que preveia el grup mediàtic. Per contextualitzar aquesta petició, cal recordar que Libertad Digital va ser part del front mediàtic que va intentar relacionar ETA amb l’11-M i es va oposar descarnadament al procés de negociació amb l’organització, els dos grans pilars de l’oposició del PP al govern Zapatero durant la seva primera legislatura.

Diner negre no retornat

El llavors tresorer del PP, Álvaro Lapuerta, va recomanar a Acebes que busqués persones de confiança i els donés diners de la caixa B perquè compressin les accions. El mateix Lapuerta i Rosalía Iglesias, sempre segons el relat de Bárcenas, van participar en aquest mecanisme, al qual s’haurien unit els empresaris Francisco Yáñez, Alberto Dorrego i Borja García-Nieto. Yáñez, ja mort, va tornar els diners al PP quan va vendre les accions a Antonio Vilella, també citat com a imputat. Dorrego i García-Nieto, citats com a testimonis, encara tenen accions.

Tot i això, ni Rosalía Iglesias ni Lapuerta van tornar el diner negre, que en el cas de la dona de Bárcenas representaven 149.600 euros. L’octogenari Lapuerta va comprar accions per valor de 139.700 euros i va aconseguir un benefici de 69.850. No va reingressar cap de les quantitats. Lapuerta s’ha negat a declarar quan l’hi ha reclamat Ruz, al·legant motius de salut. En l’última ocasió els seus fills van fer pública una carta en què presentaven el seu pare com una víctima de Bárcenas i s’alineaven amb les tesis de Mariano Rajoy, que sostenen que l’extresorer empresonat s’havia aprofitat del partit. Tot i això, un recent informe de la policia científica ha avalat que les firmes que apareixen en un dels ingressos amb diner negre a Libertad Digital corresponen a Lapuerta. En total, el PP va comprar accions al grup mediàtic per valor de 400.000 euros.

La nova interlocutòria deixa una altra desagradable sorpresa per al PP: Ruz veu indicis que Bárcenas va crear una altra caixa B només per al PP basc de Carlos Iturgaiz i María San Gil. La comptabilitat paral·lela tenia l’objectiu de sufragar la compra i reforma de la seu central del PP a Euskadi, situada a Bilbao. Només la hipoteca, diu el jutge, va pujar a 165 milions de pessetes. La caixa B per al País Basc hauria funcionat igual que l’altra: les donacions irregulars dels empresaris es fraccionaven perquè els ingressos al banc no superessin els 60.000 euros permesos per persona i any. El jutge ja ha identificat un dels possibles benefactors: Emilio Álvarez López, exmembre del consell d’administració de Bruesa, la constructora que ara està en concurs de creditors però que havia sigut una de les més importants d’Euskadi. L’empresa hauria contribuït amb 36.000 euros a la seu del PP.