Política09/11/2014

L'avi emocionat del 9-N: "Quan he vist la butlleta he pensat en tots els que han sofert per aconseguir-ho"

Ramon Solà és l'home que apareix plorant a la foto més viral de la jornada

Sílvia Barroso
i Sílvia Barroso

BarcelonaTé 86 anys i molta història a la seva família. El seu pare va ser un dels 30 ciutadans detinguts i empresonats l'11 de setembre del 1901 per haver fet una ofrena floral al monument de Rafael Casanova, que aleshores era al passeig de Lluís Companys. Van ser 'els 30 de la Reixa', entre els quals hi havia Josep Maria Folch i Torres.

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Aquell dia, Ramon Solà encara no havia nascut, però el seu pare ja era casat amb la seva mare, i aquesta història sempre ha planat a la família. Té "un quadern amb tot el que es va publicar recollit". I avui li ha vingut tot al cap de cop.

Cargando
No hay anuncios

"Havia quedat amb la meva filla davant el punt de votació, ella em portava la butlleta, i quan he vist aquella butlleta he recordat totes les persones que han sofert per aconseguir això i que s'hi han deixat la vida, no m'he pogut contenir", admet.

És per això que les càmeres han captat la seva imatge abraçat a la seva filla plorant a la cua per entrar a votar a l'escola Ipsi, a l'Eixample de Barcelona, una foto que s'ha convertit en viral.

Cargando
No hay anuncios

Ell mateix està una mica sorprès, perquè en realitat ha anat arribant a l'independentisme a poc a poc. Ho explica així, d'una tirada, amb claredat i serenitat: "Jo des que tinc ús de raó que volia la independència, però també volia fer-me ric i no comprava mai cap dècim de loteria. És a dir, que era com un desig inconcret. Ara veig que ha anat fent pòsit a mesura que he anat veient que això d'Espanya no era possible. Mentre hi havia Franco esperava que després tot canviaria. Em vaig creure la Transició. Però després només he vist maldat, i coses com aquell, en Guerra, dient que passava el ribot a l'Estatut. I només va faltar la sentència aquella, que quan ja no quedava res de l'Estatut encara els semblava massa. Aleshores vaig dir prou, és impossible entendre's amb aquesta gent. Seria maco, però és impossible".