L’autoritat electoral catalana, en risc pels recels del PSC

BarcelonaEnèsim intent, aquest cop per buscar almenys un acord parcial. Els grups parlamentaris de CiU, ERC i ICV-EUiA van reprendre ahir els contactes per reactivar, la setmana que ve, la ponència de la llei electoral catalana amb un objectiu molt concret: sondejar les possibilitats d’aprovar una llei de l’administració electoral catalana, incloent-hi l’autoritat electoral pròpia -la Sindicatura Electoral-, per evitar els eventuals obstacles que podria suposar per al 27-S que se celebrés sota la regulació i arbitratge de la Junta Electoral Central espanyola. Segueix viu el record dels obstacles que van impedir el vot a 150.000 catalans residents a l’exterior a les eleccions del 2012. Una altra cosa és el sistema electoral pròpiament dit -la fórmula per traduir els vots en escons-, que davant el bloqueig reiterat quedaria per a una segona fase.

Segons diverses fonts consultades per l’ARA, tant CiU com ERC i ICV-EUiA tenen “predisposició” a aprovar en les pròximes setmanes una llei a part sobre administració electoral, al marge del sistema d’assignació d’escons, un cop superades algunes discrepàncies al voltant dels blocs electorals i la composició i fórmula per escollir els integrants de l’autoritat electoral. Però el cas és que CiU, ERC i ICV-EUiA sumen 84 diputats, sis menys que els 90 necessaris per arribar als dos terços del Parlament i poder aprovar, segons fonts de la cambra, qualsevol modificació del règim electoral, encara que no inclogui el sistema de vot. Si s’hi afegissin els tres vots de la CUP i, arribat el cas, els dos de les dues diputades del PSC crítiques, s’arribaria als 89 diputats, a un de la majoria reforçada. Caldrà, doncs, sumar-hi almenys el PSC, el PP o C’s. I fonts socialistes ja advertien ahir que no pensen prestar-se al joc. Ningú perd de vista la incomoditat que genera en el PSC l’horitzó d’unes eleccions de caràcter plebiscitari, cosa que posa en risc l’operació.

La reunió de la setmana que ve -encara pendent de data- ha de servir per avaluar les possibilitats que la norma pugui prosperar en el marc de la ponència abans d’analitzar, si calgués, les alternatives a activar. ERC estudia pel seu compte les possibilitats jurídiques d’esquivar el llistó dels dos terços en cas que el PSC finalment optés pel bloqueig.

Part dels acords Mas-Junqueras

L’impuls de la Sindicatura Electoral pròpia és un dels acords entre Mas i Junqueras. “Hem d’intentar alguna cosa allà on estiguem més d’acord. I proposem que l’administració electoral no depengui dels òrgans de l’estat espanyol en aquesta matèria i que aprofitem aquests mesos de feina per tenir com a mínim això”, deia Mas dimecres al Parlament en resposta al líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta.

Efectivament, si en una cosa havia forjat amplis consensos la ponència de la llei electoral, congelada des del mes de maig, era al voltant de tots els elements relacionats amb l’administració electoral. Això és, la Sindicatura, l’enduriment del règim d’incompatibilitats, la limitació de la despesa electoral, el mailing conjunt de la propaganda electoral o els blocs electorals, entre altres elements d’estalvi i transparència. Ja el 2010, a les acaballes del tripartit, i en veure la impossibilitat d’acordar un sistema electoral, ICV-EUiA va proposar a la ponència l’aprovació de la llei en dues fases: una primera per donar via a l’administració electoral i, en una segona fase, el sistema. Llavors va ser CiU que va considerar que calia prioritzar la llei en tota la seva amplitud, i no per parts. “El context ha canviat radicalment”, argumentaven ahir a l’ARA fonts de la ponència.

En un primer esborrany de la llei electoral elaborat pels serveis jurídics de la cambra a mitjans del 2013 es proposava que la Sindicatura la formessin el nombre de magistrats que acordessin els partits, que serien designats pel Tribunal Superior de Justícia, en combinació amb experts escollits per les tres cinquenes parts del Parlament. Suggerien dues possibles fórmules d’elecció del president: o bé mitjançant una votació interna dels integrants de la Sindicatura, o bé que en fos membre nat i n’assumís directament la presidència el president del TSJC.