L'autocrítica d'Otegi: "El final de lluita armada hauria d'haver arribat molt abans"

San Sebastián"La societat basca exigia que el final de la lluita armada es donés molt abans". És la reflexió del secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, que, en un exercici d'autocrítica, ha admès que l'esquerra abertzale no va ser capaç d'interpretar "durant llargs anys" què "li demanava el poble".

En l'homenatge a Elgoibar, el seu poble natal, ja va dir que estava "disposat" a fer autocrítica. El primer pas en aquest sentit ha estat en una entrevista a la televisió basca, la primera que fa des que va sortir de la presó, aquest dimarts. "La meva consciència em diu que hauríem d'haver fet aquest pas abans", confessa, i admet que sovint es retreu haver fet "tard" a assumir aquestes posicions, tot i que a la vegada s'ha mostrat "orgullós" de la seva "aportació" per modificar l'estratègia de l'esquerra abertzale cap a vies exclusivament polítiques.

"Vam ser detinguts perquè vam portar la pau i vam plantejar que la lluita armada, la violència o el terrorisme, com li diuen alguns, havia de desaparèixer d'aquest país", ha assegurat Otegi, que ha celebrat "de veritat i de cor" que ara persones que van viure amb escorta "portin una vida més tranquil·la", com l'expresident del PSE Jesús Eguiguren.

Otegi no ha defugit una de les grans preguntes que sobrevolen la política basca: si farà el pas per ser lehendakari. El secretari general de Sortu ha insinuat que sí, en assegurar que "no defugirà les seves responsabilitats" i aportarà "el seu granet de sorra". Ara bé, ha volgut deixar clar que, per a ell, el més important no és qui sigui el candidat, sinó oferir a Euskadi un projecte independentista i social que permeti una societat "més justa".

El futur d'ETA

Sobre el desarmament d'ETA, s'ha mostrat convençut que l'organització "farà el que ha de fer", per molt que l'Estat no s'impliqui, i acabarà el desarmament perquè té un "compromís amb aquest poble i aquest poble vol viure en pau". En aquesta línia, Otegi ha dit que no hi ha d'haver "víctimes d'un costat i de l'altre", sinó que "totes les víctimes són de tots", i ha afirmat que l'esquerra abertzale treballa en aquesta direcció.

L'experiència de la presó

Segons explica a ETB, durant el seu pas per la presó ha perdut la seva mare i la seva sogra, fets que l'han ajudat a "empatitzar" amb el patiment de les víctimes d'ETA. "M'he fet encara més humà a la presó. He vist què suposa que un bon dia et truquin per telèfon i et diguin que un ser molt estimat ha mort, però això no m'ha portat a ser rancorós amb qui em va posar a la presó, sinó que m'ha portat a fer una reflexió molt més profunda en termes humans, que és entendre que també a aquells que van patir la violència armada d'ETA un bon dia els van trucar per dir-los que un ser estimat havia mort", ha relatat.