La fi del laurisme?
BarcelonaQuan l’octubre passat la militància de Junts per Catalunya va votar a favor de sortir del Govern, la lectura majoritària va ser que Laura Borràs havia guanyat i que el sector pragmàtic –format en gran part pels dirigents amb passat convergent– havia estat derrotat. Però en política quatre mesos són una eternitat, i avui la nostàlgia de Convergència reviu amb força –només cal veure la calçotada d’aquest cap de setmana amb Jordi Pujol com a convidat més il·lustre– i el laurisme viu les seves hores més baixes.
La fotografia d’avui n’és una mostra. Asseguda al banc dels acusats pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), en el seu dia més difícil Borràs només ha comptat amb l’acompanyament del seu nucli més pròxim. La manifestació de suport del primer dia de judici –on ja hi ha hagut absències sonades com la de Xavier Trias o la majoria dels exconsellers– s’ha anat diluint a mesura que avançaven les declaracions d’acusats i testimonis incriminant-la en els contractes irregulars a la Institució, i en privat companys de partit que fa uns mesos la defensaven aferrissadament ara ja parlen obertament d’un escenari post-Laura. Però és el judici d’aquests dies la fi del laurisme?
Enemics interns
D’entrada, caldrà esperar a veure quina és la sentència del tribunal, que podria arribar abans de les eleccions municipals. Fins i tot en el cas que la defensa de Borràs se’n surti en el seu intent de desactivar una de les principals proves del judici –els correus electrònics entre ella i Isaías Herrero–, el que s’ha explicat aquests dies a la sala de vistes del TSJC ha laminat seriosament el crèdit de la líder de Junts, que sempre ha fet de la seva tirada entre l’electorat el seu principal capital polític. El desgast de la seva figura avui és indubtable, i la nòmina d’adversaris interns a Junts, extensa.
La gestió dins la formació d’una hipotètica condemna a la seva presidenta serà delicada i les veus perquè faci un pas al costat definitiu es multiplicaran. D’aquí que, un cop acabi el parèntesi que es va autoimposar abans del judici, Borràs i els seus hagin de decidir si encara es veuen amb cor de donar la batalla dins de Junts o si, per contra, el futur del laurisme està fora d’aquest partit.