Laura Vilagrà: “La ciutadania està farta de retrets i que ens mirem de reüll”

BarcelonaPortava tres anys allunyada de la política, però fa dues setmanes tot va fer un gir. Laura Vilagrà, exalcaldessa de Santpedor i exdiputada, ha sigut l’escollida per ERC per ser la número dos a la llista del 14-F.

Qui li va fer la proposta?

L’Oriol Junqueras i la Marta Rovira. Volien persones que hem tingut experiència en la gestió pública però també en l’àmbit privat i que siguem capaces des del minut u d’imprimir un ritme de gestió.

¿S’ho va haver de pensar gaire?

Em van donar la nit. Dormir amb el coixí i a les vuit del matí havia de respondre. Si t’ho demanen persones que s’han sacrificat tant, la resposta no podia ser negativa.

El primer que ha fet és demanar joc net a JxCat. Han complert?

Joc net en general. El que vaig comentar és que en un moment tan complicat, la ciutadania està farta de retrets, està farta que ens mirem de reüll. Això és el que em transmeten a mi ara que de cop i volta he passat a la primera línia.

Però la crispació entre socis es manté i vostès entren al joc...

Jo el que puc dir és el que faig jo i el que faré jo en aquesta campanya. A la meva comarca i a la Catalunya Central hem sigut capaços de posar-nos d’acord els partits independentistes principals.

JxCat qüestiona que ERC sigui del tot independentista. Com ho veu?

Nosaltres som d’un independentisme desacomplexat, de tota la vida, que no se’ns pot qüestionar. ERC ha sigut el partit que ha incorporat més nous independentistes a la causa i això ens enorgulleix.

Ha dit que no explicarà “sopars de duro”. N’ha sentit gaires?

En el moment en què estem, amb una situació que és molt complexa, no podem dir que això de la independència ho tindrem resolt en mesos perquè seria mentir, ni podem dir que això va d’una generació perquè seria rendir-se.

¿Però l’independentisme no mereix un horitzó més concret?

Sí, esclar, tant de bo poguéssim marcar-nos fites més concretes. Hi ha qui diu que serem independents però no explica com. El que diem nosaltres és que és condició necessària però no prou superar el 50% dels vots en les eleccions.

I si se supera el 50%, què?, es deu preguntar la gent...

Esclar, és normal. Nosaltres no descartem cap via de les que ens podrien portar a la independència, però, per qualsevol de les vies, el primer requisit és anar-hi més forts.

¿El programa d’ERC parlarà d’unilateralitat?

El programa no està tancat. Nosaltres no la descartem, però la plantegem quan siguem més forts, quan tinguem més possibilitats de guanyar. La via unilateral amb febleses ens porta a la frustració.

Si ERC torna a ser un partit de govern, vostè hi serà?

Ho decidirà el Pere Aragonès, el partit, la ciutadania i, en darrer terme, potser tindré opció de decidir alguna cosa [riu]. Jo sempre dic que soc més executiva que legislativa.

Què canviaria en un govern de coalició liderat per ERC i no JxCat?

Nosaltres posem al centre la persona. Som l’únic partit que tenim al centre la justícia social més la independència de Catalunya. Després de 40 anys d’alternança entre la sociovergència creiem que torna a ser l’hora d’ERC, que ara és l’hora.

Per què ERC firma pactes amb el PSOE i els veta amb el PSC?

El cas dels pressupostos [generals] s’explica perquè amb la situació actual l’arribada de recursos és bàsica. Pel que fa al PSC, nosaltres ens vam poder entendre amb el PSC maragallista, el que volia canviar coses, però ara és minoritari i el majoritari és el que nega el dret a decidir.

¿La pròxima legislatura serà més procliu a la taula de diàleg?

Fins ara ha donat resultats migrats, certament. La pandèmia no hi ha ajudat gens. Nosaltres entenem que si aconseguim un suport electoral més gran serem molt més forts a la taula de diàleg. Hi hem de seguir insistint. Tots els conflictes d’independència al final s’acaben pactant.

¿ERC pot mantenir relacions amb el PSOE amb els presos tancats?

Jo diria que hem d’anar partit a partit. A Madrid ERC té molt pes per condicionar l’agenda política i creiem que per a Catalunya això és molt important.