Laura Foraster: “Del govern espanyol n’esperem que ens deixi treballar”

BarcelonaLa secretària general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), Laura Foraster, va assumir el càrrec fa poc més d’un d’any. El repte, tornar a posar en funcionament una entitat que el govern espanyol va tancar amb el 155. És un consorci amb majoria de la Generalitat, però amb un ple amb 38 entitats membres més.

¿Amb quina situació es va trobar després del 155?

Els esculls principals són que hem hagut de començar gairebé de zero. Hem hagut d’obrir nou local i contractar de nou el personal, i no hem pogut contractar tots els que hi havia abans. Tots els serveis s’han hagut d’activar de nou. Però estem contents perquè en tot aquest procés no s’ha despenjat cap de les 38 entitats que formen el consorci.

Què és la diplomàcia pública i per què la necessita Catalunya?

Creiem que el motiu de part dels atacs que vam rebre i també que ens volguessin tancar era que no s’entenia la feina que fèiem. Diplomàcia pública no és la tradicional que fan els governs, és una diplomàcia més moderna. Tothom fa diplomàcia pública. La diplomàcia pública el que fa és adreçar-se al públic internacional, connectar persones, entitats i institucions per establir ponts de diàleg durables en el temps. Creiem que el Diplocat és una bona eina de país i és necessari. S’ha d’establir diàleg, el diàleg és important ara, avui, aquí, sempre i arreu del món. Per tant, hem de buscar diàleg internacional.

Quin paper ha de jugar el Diplocat en l’actual moment polític?

Hem fet una enquesta per saber com ens veu la gent de fora -publicada fa un mes-. L’hem posat a disposició dels membres de l’entitat i ha de servir per dissenyar millor les polítiques que es fan a nivell internacional.

Què projectaran de la realitat política de Catalunya?

En el nostre pla estratègic els àmbits que es treballen són molt sectorials. Sí que és cert que parlem de diàleg i de diàleg també en l’àmbit mediterrani, a Europa, com a eina de resolució de conflictes. El diàleg és una paraula fonamental.

Quin pla d’accions tenen previst per al 2020?

El que farem és connectar i projectar. Per exemple, intercanvi de bones pràctiques. Ens vindran a veure de l’institut dels estudis de protecció social de França per estudiar les polítiques socials a Catalunya perquè creuen que som un model de referència. També convidarem periodistes de l’àmbit cultural perquè visquin la diada de Sant Jordi. I al concurs de castells que es farà a Tarragona hi convidarem youtubers com a influencers per tota la potencialitat que tenen. Projectarem els valors i els actius de Catalunya a l’estranger. També farem programes de formació per a estudis internacionals.

¿Respiren alleujats amb la sortida de Josep Borrell d’Exteriors?

No hem tingut cap conversa amb l’exministre i directament no hem trobat cap escull. No hem tingut problemes, però sí que és cert que sabem que estem molt fiscalitzats. Però intentem fer les coses molt rigorosament i molt escrupolosament, complint tots els procediments a nivell del consorci.

Què n’esperen de la nova ministra?

El que realment esperem és que ens deixin treballar i tenim moltes ganes de treballar. Creiem que aquesta entitat té molt de potencial i estem disposats a parlar amb qui faci falta i explicar la feina que fem. Al final no ens oblidem que la diplomàcia pública acaba repercutint en una atracció més forta d’inversions, esdeveniments, turistes, investigadors, etc.

En els actes que fan, quina és la primera percepció que es té de Catalunya?

Ens esperàvem un desconeixement més gran de tot el que havia passat. Per tant, ens ha sorprès que es conegui tota la situació que hi ha actualment. Els nostres interlocutors no van entendre mai per què es tancava el Diplocat. Ara amb el que ens hem trobat és amb l’alegria de la represa de la normalitat.

La situació dels presos polítics acabarà a l’esfera internacional. ¿El Diplocat hi pot jugar algun paper?

Els que podran fer-hi alguna cosa immediatament seran el Govern i les delegacions a l’exterior. Nosaltres ens devem al mandat del nostre ple. Si el ple ens ho encarrega, es farà el que calgui, però ara mateix en el pla de treball això no es preveu.