Laura Borràs vs. Alba Vergés: la guerra que no interessa ara ni a Junts ni a ERC

BarcelonaLa situació rocambolesca que viu el Parlament des de fa gairebé un any fa que avui no se sàpiga del cert si Laura Borràs és encara presidenta del Parlament. La Junta Electoral Central (JEC) ja ha expedit la credencial de qui l’ha de substituir com a diputada –Antoni Castellà–, però com que encara hi ha recursos pendents, els partits independentistes mantenen que encara no hi ha cap decisió definitiva. És simplement qüestió de dies, fins que Alba Vergés –presidenta en funcions– executi la decisió sense gaire marge per oposar-s’hi si no es vol arriscar –que no– a una desobediència estèril que li podria fer perdre també a ella la condició de diputada. Vergés farà el que li diu la JEC que faci, no sense abans recórrer al conte de l’enfadós, exactament el mateix que abans que ella van fer la mateixa Borràs –quan va retirar l’escó a Pau Juvillà– i Roger Torrent –quan ho va fer amb Quim Torra.

El dilema arriba poques setmanes abans de les municipals i això dificulta la teatralització de tot plegat. Ni ERC ni una part important de Junts –amb Xavier Trias com a principal referent– tenen ganes d’encetar aquest meló abans del 28 de maig perquè entenen que els pot perjudicar a les urnes. Els republicans no volen alimentar les tesis que els situen com a col·laboradors de l’Estat i a Junts prefereixen evitar el debat de la confrontació i la desobediència, dues qüestions que no apunten a ser precisament protagonistes de la seva campanya a Barcelona. Però Laura Borràs no està disposada a seguir aquest alto el foc.

I la primera assenyalada és Alba Vergés. “Ella ja ha vulnerat els meus drets. Deliberadament. Premeditadament. Injustament. Antidemocràticament. I si té una mica de consciència, ho sap. I la gent també”, escrivia a Twitter ara fa unes setmanes, quan la JEC havia donat deu dies a Vergés per pronunciar-se sobre l’escó de Borràs. Aquests deu dies han passat i la presidenta en funcions ha fet el mateix que va fer al seu dia Borràs –i Torrent–: intentar mullar-se el mínim possible i que tot plegat s’acabi resolent sense ser esquitxada. Però la guerra Vergés-Borràs no només es disputa al Parc de la Ciutadella. “A Igualada [ho saben] especialment”, afegia la líder de Junts al final d’aquell tuit. Vergés és la candidata d’ERC a l’alcaldia de la capital de l’Anoia i Borràs una habitual de la ciutat perquè hi té família política. Una coincidència que no fa més que avivar les desavinences perquè la relació entre totes dues és poc més que anecdòtica.

Dues igualadines

Sense veu (ni vot, ni sou) al Parlament des de l'agost passat, la líder de Junts continua cada ple a la tribuna de convidats en una imatge que de tant veure-la corre el risc d’haver-se normalitzat. Presidint la cambra, Vergés ha assumit el paper com si fos un encàrrec definitiu, fet que també ha molestat Borràs i el seu entorn. Però encara queda –almenys– un últim acte: ¿podran evitar ERC i Junts la guerra abans de les municipals?

Els detalls de la setmana

No hi ha gaires diputats que aguantin al seu escó un ple del Parlament sencer, però n’hi ha que ho intenten, encara que estiguin sovint més pendents del mòbil que no pas del debat. N’hi ha d’altres que, tot i intentar-ho, acaben claudicant a la son, com Jaume Alonso-Cuevillas aquesta setmana. Els seus companys de grup van fer mans i mànigues, però al cap d'uns minuts van aconseguir despertar-lo.

Si a Joan Laporta li va sortir bé, per què no provar de repetir-ho, es devien preguntar a Bildu els ideòlegs de la tanca publicitària que el partit va comprar a Sevilla, a prop de l’Estadi de la Cartuja. Amb l’Osasuna a la final de Copa, milers d’aficionats la podrien veure. La polèmica es va desfermar –objectiu aconseguit– i fins i tot l’Ajuntament de Sevilla en va acabar censurant la referència a Bildu, i les banderes del País Basc i Navarra.