Laura Borràs torna a abraçar la desobediència i la unilateralitat
BarcelonaLa retirada de l’escó a Pau Juvillà no serà recordada per l’audàcia de cap dels polítics que van participar en la seva gestió. Al capdavant de la defensa del diputat es va posar personalment la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la seva reputació va ser precisament la que va quedar més tocada quan no va poder complir la seva paraula.
Les comparacions amb la retirada de l’escó de Quim Torra i les crítiques de la mateixa Borràs al seu predecessor, Roger Torrent, no van trigar a sortir. I, malgrat els intents per subratllar les anecdòtiques diferències entre els dos casos, l’avaluació dels resultats ofereix una idèntica sortida: Torra i Juvilla sense escó i cap pacte ni estratègia independentista viable per evitar que passi el mateix la propera vegada. Amb tota probabilitat no caldrà esperar gaire temps perquè la cambra es torni a veure en una situació similar, tenint en compte que hi ha set diputats més en risc de ser inhabilitats properament.
Per a Borràs, la claudicació davant la Junta Electoral Central (JEC) és especialment dolorosa. El seu discurs es basa eminentment en la defensa de la sobirania del Parlament per sobre d’òrgans administratius com la JEC, i fins i tot d’òrgans judicials com el mateix Tribunal Suprem, que serà qui en el seu dia determini si la sentència contra Juvillà esdevé ferma o no. Les paraules contundents, les promeses i, en definitiva, la “desobediència intel·ligent” que propugnen la presidenta del Parlament i el seu partit no han demostrat ser efectives, almenys per resoldre el cas Juvillà. És cert que els altres dos partits independentistes tampoc han posat alternatives clares sobre la taula.
Però la presidenta no està disposada a perdre sobtadament tot el seu capital polític i ha dedicat la setmana a demostrar que continua compromesa amb la desobediència i la unilateralitat. Va començar dilluns acusant directament ERC i la CUP d’haver estat els responsables de la derrota contra la JEC. “No és que no es pogués, és que no es va voler”, deia en una entrevista a RAC1 -no ha volgut fer cap roda de premsa-, apuntant que no van voler acceptar la seva “ambiciosa” proposta. Tal com va explicar l’ARA, aquesta proposta consistia en dos punts: no fer córrer les llistes al Parlament i implicar el Govern en la desobediència -que no quedava detallada- de la cambra. Ahir també va ser un dia per reivindicar que el cas Juvillà no l’ha canviat. Al matí, manifestació de l’ANC davant el Parlament contra la “incoherència” dels polítics -entre els quals, Borràs-, tot i que ella piulés a Twitter que li hauria agradat ser-hi. I a la tarda es va deixar veure a la Meridiana per defensar els talls, precisament el dia que la conselleria d’Interior havia prohibit aquesta ocupació de la calçada. Van ser pocs minuts, els imprescindibles per fer-se la foto i demostrar que no té cap intenció de modular el discurs encara que els fets no l’hagin acompanyit fins ara.
Els detalls de la setmana
Tot sovint es compara la política amb una cursa de fons, en què els polítics es preparen per arribar els primers a les eleccions. Però hi ha vegades que, lluny de metàfores, literalment es tracta d’una cursa de fons. A la mitja marató de Granollers van coincidir-hi dos socialistes, Salvador Illa i Esteve Terrades -que li feia de llebre-, i un dels comuns, David Cid. El temps d’Illa i Cid, calcat: 1h 46’ 42”. No hi va haver provaantidòping.
L’abril del 2000, Ronaldo Nazário -el Ronaldo original- es va trencar el tendó del genoll dret. Va estar un any i mig sense jugar, però va tornar a temps de guanyar el Mundial del 2002. Aquesta setmana qui s’ha operat de la mateixa lesió ha sigut el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández. Que per què els relacionem? Perquè ho va fer ell mateix en anunciar l’operació: “Com Ronaldo, però sense el seu talent”.