De Laura Borràs a Santi Vila: els altres alts càrrecs que també es poden acollir al fons del Govern

BarcelonaTot i que oficialment s’anomena fons complementari de riscos, tothom el coneix com el fons per als encausats en el Tribunal de Comptes. I, encara que tot porti a pensar que està fet a mida per a la causa de l’òrgan fiscalitzador -això ja li ha costat al Govern acusacions d’haver impulsat un decret que no va dirigit a l’interès general-, la realitat és que la seva formulació permet que s’hi sumin tots els treballadors públics: des d’un metge fins a un alt càrrec.

I s’hi poden afegir -sempre que no hi hagi sentència ferma- gairebé tots els implicats en les causes per l’organització de l’1-O. De fet, molts ja ho valoren. És el cas de la trentena d’encausats en el jutjat 13 -molts d’ells alts càrrecs que repeteixen en la causa del Tribunal de Comptes- per a qui ara fa dos anys la Caixa de Solidaritat va saldar una fiança de 5,8 milions d’euros. També s’hi podrien sumar Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, a les portes d’un judici al TSJC amb una fiança pagada d’1,6 milions. Fonts de la defensa dels implicats en la causa del 13 no descarten adherir-se al fons: apunten que ara estan a l’aguait que el fons funcioni a l’òrgan fiscalitzador i, si realment acompleix la seva funció, llavors es plantejaran utilitzar-lo. Si ho fessin, el jutjat 13 hauria de valorar si aprova el canvi de fiança -apunten que seria complicat perquè ara està saldada amb diners en efectiu i el fons és un aval-. Si el jutge hi donés el vistiplau, els diners dipositats fins ara tornarien a la Caixa de Solidaritat.

Una caixa que no va pagar la fiança de més de 50.000 euros que es va imposar a Miquel Buch per fitxar com a assessor l’escorta de Carles Puigdemont. Buch va posar a disposició del tribunal una propietat immobiliària, i ara està a l’espera que el jutge accepti l’aval. Veus pròximes admeten que, si el tribunal no accepta la propietat, llavors Buch es plantejaria acollir-se al fons. Santi Vila també va posar un pis com a fiança per cobrir els 216.000 euros que li demana un jutjat d’Osca pel cas Sixena. I Vila, igual que Buch, tampoc descarta acollir-se al fons. Segons veus del seu entorn, el Govern ha contactat amb ell per debatre quina via és la millor per corregir el fet que no ha tingut suport legal de la Generalitat en la causa. Encara no s’ha concretat la solució, però adherir-se al fons és una de les opcions.

Qui també s’hi podria acollir és Quim Torra pel segon judici per desobediència, tot i que encara no s’ho ha plantejat. Al mateix temps, el jutjat 18 ha obert una causa penal contra l’acció exterior en què hi ha càrrecs com Albert Royo i Raül Romeva. Fonts dels implicats tampoc descarten acollir-s’hi, tot i que el cas està en una fase inicial.

Sense relació amb el Procés

Ja està en mans del TSJC la causa contra la presidenta del Parlament, Laura Borràs, pel presumpte fraccionament de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). I Borràs, com a alt càrrec del Govern en aquell moment, també es podria adherir al fons si hagués d’afrontar una fiança. El seu entorn assegura que no hi ha delicte i, per tant, no s’ho planteja.

Qui tampoc s’ho ha plantejat però no tanca la porta a fer-ho és l’ex secretari general de l’Esport, Gerard Figueres, imputat en tres causes: una per presumptes desviaments a fundacions de l’òrbita sobiranista, una altra per presumptes irregularitats en la contractació de serveis al Canal Olímpic de Castelldefels i la suposada trama de desviament al Consell Esportiu de l’Hospitalet de Llobregat. Totes estan en diligències prèvies i ho valorarà més endavant.

Els casos de Pujol i Gordó

Una de les condicions per adherir-se al fons és que els fets enjudiciats s’hagin dut a terme en exercici del càrrec públic. Tots els casos mencionats sembla que el complirien, però n’hi ha d’altres en els quals la Generalitat hauria de valorar si realment es compleix aquesta condició. Algunes causes estan als llimbs. Per exemple, el processament de la família Pujol i el judici contra el 3%. Concretament, Jordi Pujol i el seu fill Oriol Pujol -el primer president i el segon alt càrrec durant els anys 90- seran jutjats a l’Audiència Nacional per uns delictes que s’emmarquen en l’àmbit privat, però el magistrat també els acusa d’aprofitar la seva situació política per enriquir-se. Si arribés una petició d’acollir-se al fons per part seva, el Govern hauria de valorar si això vol dir que presumptament van delinquir en exercici del càrrec. I el mateix passa amb Germà Gordó en el 3%: va ser alt càrrec durant el període del 3% -secretari del Govern i conseller de Justícia-, però el jutge de l’Audiència centra l’acusació en el seu rol a CDC. En els dos casos, el debat, públic i intern del Govern, estaria servit, tot i que fonts pròximes a Gordó diuen que no s’ha plantejat sumar-se al fons.

Els funcionaris públics

L’abast del decret, però, no acaba amb els alts càrrecs de la Generalitat, sinó que està fet perquè sobre el paper s’hi pugui acollir qualsevol funcionari públic. És a dir: des d’un metge fins a un mosso d’esquadra passant per un professor. Ara bé, en els seus casos el Govern ja té contractades assegurances privades per cobrir la responsabilitat civil en casos de mala praxi en el seu àmbit concret de treball. Per tant, si es tractés de riscos que ja cobreixen aquestes assegurances els funcionaris no es podrien adherir al fons, ja que imcomplirien una de les condicions del decret: no t’hi pots adherir si el risc ja està cobert per una altra pòlissa. Tot i això, hi ha casuístiques concretes que aquestes assegurances no cobreixen i, per tant, supòsits en què sí que es podrien sumar al fons, que té un caràcter general. Quan segur que no es podrien acollir al fons seria en cas que la Generalitat tingués obert un expedient discliplinari contra el funcionari, una pràctica freqüent en cas d’investigació judicial.