BarcelonaLa presidenta de Junts, Laura Borràs, va protagonitzar els titulars de bona part de la jornada d'aquest dimarts per no descartar donar suport a una moció de censura contra el president espanyol, Pedro Sánchez, de bracet del PP i l'extrema dreta de Vox. És cert que Junts sempre demana que no es donin per fet els seus vots en el bloc de la majoria plurinacional, però Borràs ahir va anar més enllà: a la pregunta de si descartaven l'aliança, va respondre que no descartaven "res". Després ho va matisar, i és que des de la formació ja la desmentien des del primer moment. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ho va rematar al final del dia parlant de "pura fantasia" per referir-se a la moció de censura.
Més enllà de l'episodi, probablement anecdòtic, el que va passar aquest dimarts denota una realitat que fa temps que arrossega Junts: la presidenta del partit, Laura Borràs, està exclosa del nucli decisori actual. Malgrat que formalment és el màxim càrrec orgànic de la formació i que forma part de la permanent (la direcció reduïda de Junts), no és dins el circuit que pren les decisions dels juntaires. Qui decideix és l'expresident Carles Puigdemont –que aviat anunciarà si vol fer el pas definitiu per presidir Junts– i el secretari general del partit, Jordi Turull, que són els que porten les decisions més rellevants. En les qüestions que tenen a veure amb el Congrés, a aquest nucli dur s'hi afegeix la portaveu a la cambra espanyola, Míriam Nogueras.
Això ja va passar en les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez el novembre de l'any passat, en què malgrat que Borràs hi va entrar en el tram final a Brussel·les, les converses les va pilotar Turull amb el número tres del PSOE, Santos Cerdán. Aquest progressiu desplaçament del poder s'ha accentuat encara més en els últims temps, ja que la presidenta del partit tampoc té un paper determinant en les negociacions que els juntaires mantenen de forma habitual a Madrid. Torna a ser Turull i també Nogueras qui ho fan, ja que la portaveu a Madrid executa les decisions de Puigdemont a la cambra baixa espanyola. I tampoc la presidenta de Junts té un lloc en la interlocució que el partit manté amb el PSOE a Suïssa amb la presència d'un mediador internacional.
El poder de negociació
La perspectiva de Borràs no és millor de cara al congrés de Junts, ja que si Puigdemont fa un pas endavant per assumir la presidència del partit, l'expresidenta del Parlament necessitarà trobar un altre encaix. Aquest diumenge assegurava en una entrevista a l'ARA que ella no farà cap pas al costat i que tampoc ha arribat la fi de la seva carrera a la política. "Si aquesta és la previsió d'alguns, tinc males notícies per a ells", va dir, tot i que no va aclarir quin seria el seu rol a partir d'ara més enllà de mantenir el seu "compromís amb el procés d'independència". Ara bé, ¿quina és la força de negociació que té ara Laura Borràs? Quin és el pes del borrassisme dins de Junts? Té capacitat per desestabilitzar internament el partit? Puigdemont i Turull en saben la resposta i, en funció d'això, el paper de l'expresidenta del Parlament serà major o menor en la nova etapa que s'obre a Junts.
